L'Edat Mitjana sovint ha estat considerada com un "període negre", en què la cultura europea procedent de Grècia i Roma va estar sotmesa a l'obscurantisme, del qual no sortiria fins al Renaixement. Ara, el CaixaForum presenta l'exposició Els pilars d'Europa a l'Edat Mitjana, en què es defensa la teoria contrària. L'Edat Mitjana es presenta com el període en què es posen els fonaments de les societats europees actuals, com l'època de consolidació dels estats i de l'aparició d'institucions com la monarquia i el parlament. Un moment d'expansió de la vida urbana, però també una època de creació artística sofisticada i de vida de luxe i refinament, com a mínim entre les elits: als antípodes de la visió pessimista que generalment impera als discursos sobre l'Edat Mitjana, sovint associada a la por, a la superstició i a la ignorància. En total es mostren 263 peces, de les quals 244 vénen de les col·leccions medievals del British Museum. Els comissaris d'aquesta exposició, que es podrà veure fins al 18 de juny, són Michael Lewis i Naomi Speakman. 

Díptic, cap al 1350. França. Ivori. The Trustees of the British Museum, 2016. 

El rei i els seus servidors

Del 400 al 1500, la societat europea va experimentar grans canvis. Un d'ells va ser la progressiva centralització del poder: del feudalisme es va anar passant a estats cada cop més potents, que prefigurarien els actuals. Aquest no va ser un procés pacífic, sinó que es va assolir mitjançant altíssimes dosis de violència i va suposar l'hegemonia d'una elit militar, els cavallers, al servei de la monarquia. A l'exposició es presenten algunes peces magnífiques d'aquest àmbit, com unes celades germàniques que semblen acabades d'estrenar, però també una magnífica destral vikinga amb mil anys d'història. La mostra ensenya com la cort aniria prenent més relleu en l'època, de tal forma que no és estrany que els escacs, amb el rei com a element central, esdevinguessin un dels jocs emblemàtics. De fet, fins i tot a Déu se'l representava sovint en un tron i amb corona, assumint els atributs reials.

Rei d'escacs de Lewis. Entre 1150 i 1200. Trobat a Escòcia però possiblement procedent de Noruega. Ivori de morsa. The Trustees of the British Museum.

L'Església

A principis de l'Edat Mitjana, sobrevivien encara molts cultes pagans, però a poc a poc la presència de la religió cristiana ho va anar cobrint tot. Zones rurals i zones urbanes van quedar sotmeses a la potent influència de l'Església. L'exposició presenta nombrosos objectes luxosos procedents d'institucions eclesiàstiques: bàculs de bisbe, imatges impressionants, reliquiaris, etc. i intenta de retratar la funció de l'Església en termes positius: la litúrgia s'interpreta com un element d'unió de la comunitat i els ingressos de l'Església es justifiquen al·legant que es destinaven a la construcció i cura dels temples i a la protecció dels pobres.

Creu processional d'entre 1330 i 1350. Feta amb argent i esmalt. The Trustees of the British Museum.

La bellesa de l'Edat Mitjana

Més enllà del fort poder que tenia l'Església a tot Europa, les elits de l'Edat Mitjana van trobar estratègies per passar el seu temps d'esbarjo. Una part de l'oci anava destinat a les activitats bèl·liques, com els entrenaments militars. Però l'elit també dedicava molt de temps a la caça, a la dansa, a la beguda i als jocs, com les cartes. També, de forma molt minoritària, a l'escriptura; a l'exposició, per exemple, es mostra un magnífic estoig per a plomes. L'amor cortès també va ocupar una part del temps de l'elit i nombrosos objectes de luxe hi fan referència. També era motiu de cançons i poemes. L'elit va usar l'art per distingir-se de la població: el bastó de comandament d'un ambaixador italià del segle XV mostra fins a quin punt  gaudia de peces de gran luxe. A través de les il·lustracions d'època, sabem que hi havia modes periòdiques, que eren seguides per la noblesa. I les nombroses joies exposades, masculines i femenines, mostren un estament feudal que, lluny d'estar embrutit, era molt conscient del plaer estètic. A Els pilars d'Europa s'exposen delicioses miniatures en ivori destinades a guardar miralls, sens dubte reservades a les dames de posició social més alta. Però també hi ha objectes de gran delicadesa reservats a un públic més ampli, com les rajoles d'alguns monestirs, amb magnífiques decoracions de temàtica mitològica.

Rajola que representa un animal híbrid. Cap al 1250. Anglaterra. Ceràmica vidriada amb vernís de plom. The Trustees of the British Museum.

Potencial local

Més enllà de l'excel·lent presentació de les peces i de la gran qualitat d'alguns objectes procedents del British Museum, cal observar amb sorpresa que algunes de les peces més espectaculars no procedeixen de la Gran Bretanya, sinó que vénen de museus barcelonins, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (el frontal de l'altar de Farrera) o del Museu Marès (amb una bellíssima Pietat i amb un fantàstic Crist procedent d'un Davallament de la Creu). I fa pensar que tal vegada valdria la pena potenciar la realització de grans exposicions amb peces dels nostres museus que no han estat prou valorades (de fet, pocs catalans visiten el Museu Marés, malgrat les riques col·leccions que conserva). Per altra banda, no hi ha hagut un esforç prou sòlid per adaptar l'exposició anglesa a les realitats locals: el muntatge audiovisual parla del sorgiment del parlament a Espanya al segle XII (de forma absolutament errònia, perquè Espanya no existia com a tal i molt menys un parlament comú). I en certs aspectes, l'exposició conserva un biaix evidentment anglosaxó; per exemple, quan elogia la monarquia com a mostra de modernitat.

Introducció ràpida a una època

Malgrat tot, Els pilars d'Europa aporta una visió fàcil i sintètica de l'Edat Mitjana. És una exposició pensada per a tots els públics. El visitant no necessita un gran bagatge històric per a interpretar-la i fàcilment es deixarà emportar per algunes peces de gran espectacularitat. És, doncs, una eina magnífica per a escolars o per a gent que vulgui passar una estona veient les peces que fins ara tan sols havien vist a pel·lícules com Ivanhoe o a sèries com Joc de trons. Un bon pretext per fer un viatge al passat sense sortir de Barcelona.