L'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui el nou Pla Director del Born CCM, que regirà aquesta infraestructura fins el 2025, així com el programa de la nova directora de l'equipament, Montserrat Iniesta. Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, ha assegurat que avui és un dia important, perquè es presenta un projecte de futur per al Born, un espai on la història de la ciutat ha fluït durant els segles (des dels musulmans fins a la desaparició del mercat). D'aquesta forma, l'equip municipal es desmarca dels projectes que pretenien que el Born fos un espai centrat bàsicament en la Guerra de Successió. De fet, entre les activitats programades per a la propera temporada hi ha ben poques referències al 1714
L'exposició permanent
De moment, al Born s'hi mantindrà l'exposició estable, destinada, bàsicament a contextualitzar el jaciment. Tot i això, Montserrat Iniesta s'ha mostrat poc satisfeta amb l'existència d'una exposició permanent i ha afirmat que a llarg termini es replantejaria la seva idoneïtat i la seva mateixa existència. Malgrat tot ha afirmat que degut a l'elevat cost que havia suposat l'exposició sobre la Barcelona del 1714 no es pot plantejar el seu desmantellament ara per ara. Preguntats sobre si l'Ajuntament pretenia "dessacralitzar el Born", Ricard Vinyes ha afirmat que si hi ha "sacralització" del Born no ve de la institució, sinó d'allò que passa a la societat. I Montserrat Iniesta, ha afirmat que tractarà el Born més "com un lloc" que "com un monument"; en aquest sentit ha assegurat que un lloc "evoluciona i continuarà evolucionant sempre". "Aquesta institució memorial no es consagra a una cronologia determinada", ha assegurat Iniesta, sense deixar ben clar quin paper ocuparà el 1714 en la nova estructura.
Segles d'història
Montserrat Iniesta ha afirmat que amb el Pla Director s'intenta convertir el Born en un espai en què els barcelonins puguin exercir el seu "dret a la memòria" (tot aclarint que no es tracta d'un museu). La nova directora del Born vol que aquesta infraestructura serveixi per a la reflexió sobre "el sentit contemporani del temps i de la història". Si bé ha afirmat que la Guerra de Successió tindrà un lloc important en l'equipament, ha insistit en què es vol dedicar molta atenció als períodes anteriors i posteriors. A més a més, Iniesta ha apuntat que el Born haurà de connectar-se amb les dinàmiques veïnals, sobretot perquè van ser els veïns els que van reivindicar el mercat per al barri i que van salvar l'espai.
La història recent, al Born
Montserrat Iniesta ha anunciat que en la seva gestió hi haurà la continuïtat: "El projecte de re-edició del Born només es pot construir sobre les fortaleses que ha vingut experimentant des de la seva inauguració". En primer lloc es voldrà potenciar el jaciment urbà de l'edat moderna únic a Europa i la mateixa estructura del mercat, de Josep Fontserè. Alhora, es vol mantenir la programació educativa, que es valora molt positivament: més de 100.000 alumnes van passar el 2017 per les diferents propostes educatives del Mercat (amb especial atenció als col·lectius amb risc d'exclusió social). Però a més a més, per a Iniesta és bàsic que el Born CCM ampliï la programació estable que ja existeix, amb referències a la memòria més recent (de fet ja s'han organitzat exposicions sobre la tortura, sobre Montserrat Roig o fins i tot la polèmica mostra sobre les escultures de Franco). La directora també ha afirmat que s'aprofundirà en l'ús de noves tecnologies, una política que ja s'havia iniciat abans de la seva incorporació, tot i que ha aclarit que "la tecnologia és una eina i no un objectiu".
Novetats amb la gestió
Ara bé, Iniesta ha proposat importants innovacions: vol que el Born arribi més a públics poc habituals, com els immigrants, i pretén donar prioritat als veïns, amb visites per a escolars o altres activitats relacionades amb la memòria del barri. En aquest sentit la directora del Born vol que s'ampliïn els itineraris urbans que passen per l'antic mercat. La proposta més innovadora de la nova directora és que la visita al jaciment es pugui fer de forma autònoma, perquè molta gent no el visita perquè no troba opcions atractives per fer-ho. Per altra banda, vol que el mercat es consolidi com un lloc privilegiat per a la recerca acadèmica, amb el manteniment de congressos i reunions de treball sobre la memòria. Dins d'aquesta iniciativa s'ha programat una exposició sobre els bombardejos de la guerra civil, una retrospectiva amb obres del pintor i cartellista Josep Renau, i quatre congressos: un sobre el 1968, un sobre la descolonització d'Europa, un sobre les memòries a la ciutat i un altre sobre monuments, poder i comunitat.
El Born, centre turístic o de memòria?
El Born és una estructura cultural molt visitada, però ben sovint els que hi passen són turistes que només passen per l'espai però que participen poc en les activitats. 1.500.000 de persones es van apropar al Born el 2017. D'aquestes, 105.000 van participar en les propostes culturals del centre. 79.000 persones van participar a la visita al jaciment, en algunes de les seves modalitats, i 24.000 persones van participar en activitats culturals. Així doncs, tan sols una petita part del públic va visitar el jaciment. Montserrat Iniesta afirma que la seva prioritat és aprofitar aquest lloc que resultat tan atractiu, per convidar els visitants a interpretar-lo.