El Govern ha aprovat el nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura per fomentar l’hàbit lector i contribuir a l’increment dels índexs de lectura, especialment en català. En aquest sentit, el Pla s'ha marcat varis objectius: que l’any 2030 el 76% de la població llegeixi llibres almenys una vegada al trimestre (un 70,7% ho feia el 2022); que el 65% ho faci almenys un cop a la setmana (un 60,35%, el 2022); o que el 40% de la població ho faci en català (un 34,5%, el 2022). En l’elaboració d’aquest nou pla hi han participat 180 persones diferents, a títol propi o en representació d’un centenar d’ens i organitzacions, institucions i entitats de l’àmbit públic o dels sectors cultural i educatiu, tots ells personalitats del món del llibre i la lectura, com escriptors, traductors, il·lustradors, guionistes, llibreters o associacions de mestres.
La falta de comprensió lectora és un dels problemes que s'han identificat aquest curs a les escoles catalanes, sobretot en alumnes de 4t curs de Primària: l'informe PIRLS, avaluació internacional que es fa a alumnes d'entre els 8 i 9 anys, ha constatat que Catalunya té una de les pitjors dades del conjunt de l'Estat en aquest àmbit, només superada per Melilla i Ceuta. El país ha reculat 15 punts en 5 anys i les dades del 2021 indiquen que Catalunya està 14 punts per sota de la mitjana espanyola. És per això que Educació s'ha posat mans a l'obra per revertir la situació. Per aconseguir els objectius marcats, el Pla proposa 73 mesures concretes amb un pressupost total de 58 milions d’euros destinats únicament a desenvolupar accions noves o a projectes de foment del llibre i la lectura ja existents però que comptin amb un canvi significatiu. Aquest pressupost nou s’incorpora als pressupostos ja existents, ajuts i programes destinades al foment del llibre i la lectura. Podeu consultar el Pla Nacional del Llibre i la Lectura sencer aquí.
Els punts més rellevants del Pla Nacional del Llibre i la Lectura
Entre aquesta setantena de mesures, que entenen la lectura com a font de benestar i que impliquen tots els agents vinculats amb el sector, hi ha, per exemple, el programa Nascuts per llegir, que vol donar eines perquè les famílies siguin conscients dels beneficis de la lectura i la fomentin des de ben petits; una campanya de promoció i foment del llibre i la lectura en l’espai públic i en els mitjans de comunicació sobre la importància del llibre i la lectura que vol desplegar-se el 2024; o la creació de la Literatura Infantil i Juvenil en català al canal SX3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com desenvolupar la Casa de les Lletres, un espai aglutinador de les entitats de la creació literària i node referencial de la creació literària i del llibre, o desenvolupar l’Observatori de la Cultura per a l’estudi i seguiment dels hàbits lectors a Catalunya, el món editorial i la resta de sectors vinculats al llibre i la lectura de manera agrupada.
El Pla també preveu altres mesures genèriques que puguin aplicar-se en diferents àmbits amb aquest mateix objectiu, com fomentar plans locals i comarcals de lectura, incrementar la dotació de les beques per a la creació literària i contribuir a la professionalització dels creadors, o recuperar la importància de la narració oral i la lectura en veu alta. El paquet també dona molta importància al paper de la xarxa de biblioteques escolars de Catalunya amb un pla de millora específic treballat pel Departament d'Educació que impulsa un Pla pilot en 50 centres escolars de Catalunya, amb una durada prevista de dos cursos escolars i que, en paral·lel, es treballarà amb 200 centres més donant-los suport mitjançant sessions de treball, nou programari i materials d’acompanyament.