El barri de Sant Agustí Vell combina l'arribada massiva de turistes amb un cert aire lumpen, tot i que en clara regressió. Si per una banda el barri enllaça amb el Born i amb les riuades d'estrangers benestants, cap a Santa Caterina es dilueix en un laberint de petits carrers amb edificis decadents, cases petites i poblacions marginals. És, doncs, el punt de trobada entre dos mons. A la plaça sovint hi ha grafitis, brutícia, pintades i, a vegades, ni tan sols hi falten alguns gamberrets. Però les reformes l'han deixat molt cuidada i és un gust de passejar-hi.
El Centre Cívic Sant Agustí
Al segle XIII es va construir al carrer del Comerç un convent de l'orde dels agustins. Va passar per millors i pitjors èpoques, a causa de la competència per les donacions de Santa Maria del Mar, de Sant Pere de les Puelles i d'altres convents més coneguts. Durant el setge de Barcelona de 1713-1714, va patir els bombardejos i va quedar molt malmès. El 1716 Felip V va ordenar l'enderrocament de l'edifici en el marc de les operacions de construcció de la fortalesa de la Ciutadella. Els agustins van anar-se'n al carrer Hospital, on actualment hi ha la parròquia de Sant Agustí. Les runes de l'antic convent es van transformar en una caserna: curiosament, es va integrar a la nova instal·lació un lateral de l'església i una part del claustre. De fet, aquest edifici va allotjar instal·lacions militars fins després del franquisme. Ara, una part ha estat reconvertida en un Centre Cívic, i un dels seus principals atractius és el bar, que aprofita les arcades de l'antic claustre com a terrassa.
Les millors instantànies de la Barcelona del XX
Al darrera del Convent de Sant Agustí, s'hi troben dos institucions emblemàtiques de la ciutat: l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata. El 1917 Agustí Duran i Sampere va crear la base del que seria una inmensa col·lecció de fotografies propietat de l'Ajuntament. Algunes procedeixen de donacions, i d'altres dels fotògrafs contractats per l'Ajuntament per documentar la història de la ciutat, com els famosos Pérez de Rozas. Actualment a l'Arxiu es presenta l'exposició De mur a mur, una col·lecció de fotografies de diferents fotògrafs sobre les pintades realitzades a la ciutat de Barcelona de 1974 a 1976, en els moments més convulsos de la transició. Un testimoni punyent de com es lliurava la batalla política a les parets dels edificis de la ciutat.
El museu més dolç
Porta per porta de l'Arxiu, hi trobem el Museu de la Xocolata. És un equipament gestionat pel gremi de pastissers de Barcelona. Per una banda ens presenta una història de la xocolata: els seus orígens, la seva arribada a Barcelona, l'evolució del seu consum, les maquinàries usades per elaborar-lo... Però per l'altra, el Museu exposa les creacions que es poden arribar a fer amb xocolata. Per això té una sala reservada a les figures de xocolata, algunes d'elles realment espectaculars. El Museu també prepara múltiples activitats per a adults i per a nens, però per accedir-hi s'ha de fer reserva prèvia.
Un barri molt especial
Prop de la plaça, a la zona del carrer Comerç, hi ha un carreró estret i sense sortida que deu el seu encant al seu nom: carrer dels Petons. És molt curiós el carrer Allada Vermell, sorgit de la fusió entre el carrer Allada i el carrer Vermell, per l'enderrocament de les illes de cases que els separaven; ara aquells foscos carrers s'han convertit en una agradable plaça. Per acabar la ruta, podem dinar o picar alguna cosa al bar Mundial, un clàssic a la plaça Sant Agustí Vell. Res de disseny: taules de fòrmica i decoració de fotografies de boxejadors. Un lloc popular i agradable on es podrà gaudir d'unes braves, però sobretot, de tapes de peix: sardines, musclos, popets... És un establiment típic per anar a gaudir d'una mariscada a bon preu. Ara bé: a la mariscada hi haurà molts més musclos que gambes. Evidentment.