Com en els darrers anys, la Plataforma per la Llengua ha organitzat un acte reivindicatiu coincidint amb les dates de Sant Jordi. En aquesta convocatòria es tractava de crear, a la plaça Comercial, davant el Born, una gran Rosa dels Vents, que simbolitzava les diferents variants de la llengua catalana. S'havia convocat sota l'eslògan "Crida-ho als quatre vents. El català llengua comuna", i s'havia preparat amb un espot gravat pels meteoròlegs catalans.

L'acte

La trobada del Born pretenia, com en altres ocasions, convertir els assistents en part d'una gran performance política. Es tractava de formar, amb un grup de voluntaris amb samarretes vermelles, procedents de tot el territori lingüístic, una gran Rosa dels Vents. La Rosa ha anat girant, i cada cop que un dels vèrtexs arribava al Nord, els membres de l'estel cridaven "Parlo el català" en els diferents dialectes. Així, la Rosa ha fet vuit parades en què s'ha cridat en català nord-occidental (parlo lo català), central (parlo el català), septentrional (parli el català), valencià (parle el català), mallorquí (xerr es català), menorquí (rall es català), eivissenc-formenterer (parl es català) i alguerès (parl lo català). Ha estat un èxit organitzatiu, tot i que ha tingut una participació discreta (unes 400 persones).

El mural

A mesura que anava girant la rosa, vuit catalans d'origen estranger han anat destapant un mosaic amb referència a la varietat dialectal de la llengua catalana. L'acte era amenitzat pel DJ Xerramequ, i el presentador era l'actor Ricard Borràs. L'acte s'ha clos amb un vermut. No hi ha hagut presència de representants polítics de primera línia, però hi ha assistit la subdirectora de Política Lingüística, Marta Xirinachs. 

Aposta per la integració dels nouvinguts

El manifest ha estat llegit per vuit delegats, en representació de cadascun dels grups dialectals. Tots ells eren originaris de països estrangers. En el text es deixava clar que als Països Catalans, ara per ara, s'hi parlen més de 300 llengües, i que "la defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües". El manifest rebutjava "l'ús de la llengua com a eina de confrontació política". I amb la lectura col·lectiva es volia fer visible que el català suposa "unitat en la diversitat". El president de l'organització, Òscar Escuder, acompanyat de la vicepresidenta, Mireia Planas, han aclarit que aquest lema va destinat per una banda a remarcar la base comuna de tots els grups lingüístics del català, però també a recordar que hi ha catalans d'orígens ben diferents, i que tots poden tenir el català com patrimoni comú.

Optimisme envers els canvis polítics

Òscar Escuder valora positivament els canvis polítics que s'han produït al País Valencià, a les Illes i a l'Aragó. Creu que en els tres casos hi ha hagut un canvi de sensibilitat respecte a la llengua catalana. En qualsevol cas, puntualitza que "veníem d'estar tan malament que era impossible anar a pitjor". No té clar fins on arribarà el canvi impulsat per les noves administracions, però li sembla molt positiu que a les Balears ja estigui en marxa un decret per exigir als funcionaris el coneixement del català. Ara bé, la Plataforma ha reclamat al manifest que per al manteniment de la llengua, és essencial que el català sigui llengua vehicular en l'ensenyament.

Al territori francès, pitjor

En canvi, Òscar Escudé no valora de la mateixa forma la situació del català a la Catalunya Nord. Creu que el govern de París és extremadament centralista, "tot seguint la tradició francesa", i que no mostra cap voluntat de canvi. I denuncia que l'Estat francès no respecta la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que és d'obligat compliment.

La Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua compleix 11 anys en la seva tasca de defensa del català. Tot i defensar la unitat del català, no té presència a tot el territori, sinó que tan sols té implantació al Principat, al País Valencià i a l'Alguer, però està en contacte amb organitzacions que defensen la llengua a altres parts dels Països Catalans, com l'Obra Cultural Balear. En el manifest, la Plataforma no s'ha volgut limitar a reclamar els drets lingüístics dels habitants dels Països Catalans, sinó que han volgut anar més lluny, i han deixat ben clar que també es reclamaven drets socials, com el dret a l'habitatge, o el dret a una feina digna.

La independència

Òscar Escudé afirma que la defensa del català és un llarg viatge, en el qual s'avança pas a pas. Però ha insistit que "En aquest moment el país té un repte, que és esdevenir un país independent. I això serà molt bo per a la llengua. Amb això el camí serà molt més fàcil de recórrer". Ja que, assegura, el millor que li pot passar al català és que "no es posin obstacles a la nostra llengua".