El director general del Gran Teatre del Liceu, Roger Guasch, ha acordat la seva desvinculació amb el president del Patronat i deixarà el càrrec el proper mes de març per iniciar una nova etapa en la seva carrera professional.

Guasch, que va arribar al càrrec a l’octubre del 2013, ha estat molt qüestionat per la seva gestió, en especial per l’incident que va tenir lloc el 13 de gener del 2017, quan va caure el teló de vellut vermell de 2.000 quilos de pes que, fortuïtament, no va provocar cap víctima tot i que un dels tècnics que es trobava treballant en aquell moment estava just a 30 centímetres d’on va caure el teló.

L’incident, que va ser silenciat fins que El Nacional el va donar a conèixer, va provocar la suspensió excepcional d’una de les òperes de la temporada, Werther i va treure a la llum una sèrie d’errors en els sistemes de seguretat, tal com va concloure l’informe final, que atribuïa a una negligència la caiguda del teló, un fet que va posar en tela de judici la gestió de Guasch.

Amb tot, el Gran Teatre del Liceu només ha tingut bones paraules cap a Guasch en el comunicat de comiat, on ha ressaltat que en aquests quatre anys de mandat, el Liceu ha millorat la seva imatge i prestigi, tant a nivell local com internacional i ha dissenyat i executat el Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017, que es va iniciar amb l’arribada de Guasch i que es va cloure el passat juliol del 2017. A banda, també ha contribuït al sanejament econòmic de la institució i l'equilibri pressupostari.

Durant les últimes tres temporades, el Teatre ha tancat amb equilibri econòmic deixant enrere els resultats de dèficit de la temporada 2013/14. A nivell de mecenatge i patrocini, i dins del marc de la celebració del 20è aniversari de la reobertura del Teatre, els resultats també han mantingut una tendència a l’alça. Guasch, que es va incorporar el 4 d'octubre del 2013, va ser elegit mitjançant una recerca professional encarregada per l'aleshores president de la institució, Joaquim Molins.

Pol d’atracció

A nivell artístic, el Liceu s’ha mantingut com a pol d’atracció en el sud d’Europa amb una programació amb grans veus i innovadores propostes escèniques que han conservat el seu posicionament internacional. La partida artística per activitat s’ha incrementat un 31% respecte a la temporada 2013/14, a causa de la bona acollida de les propostes, tant en els seus títols més clàssics com en les més trencadores, com per exemple el fenomen Elektra d’Strauss amb la direcció musical de Josep Pons, o la recent Tristan und Isolde de l’Àlex Ollé, de La Fura, també sota la direcció musical del mestre titular del Teatre.

En aquesta línia, durant aquests 4 anys, el Pla Estratègic i de Viabilitat ha mantingut la política de destinar una part significativa de l’increment d’ingressos de l’activitat artística a la millora dels cossos estables, iniciant així la renovació dels efectius del Cor i de l’Orquestra —centrats principalment en l’Orquestra—. Aquesta primera fase clou amb la pròrroga del mestre Josep Pons fins a la temporada 2021/22 amb l’objectiu de finalitzar aquest procés de renovació.

Socialment, el Liceu ha experimentat una obertura a la ciutadania des del 2014, un altre dels objectius del Pla Estratègic 2014-2017. La nova definició del Projecte Social del Teatre es va posar en marxa fa un any amb 10 àrees molt alineades amb els estatuts de la Fundació de “promoure i executar totes aquelles iniciatives que reverteixen en el foment de la cultura, especialment de l’operística”.