El poble català ha tornat a demostrar el seu vessant més solidari responent a la crida realitzada per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) omplint, tot i la intensa pluja que ha caigut durant bona part de la nit, l'avinguda de la Reina Maria Cristina en el concert solidari Catalunya amb el País Valencià. 15.000 persones han acudit a una vetllada en què tota la recaptació anirà íntegrament destinada a les entitats culturals afectades per la DANA del passat 29 d’octubre. Una diada benèfica a què s'han sumat diversos dels noms de la nostra escena musical, dels valencians La Fúmiga a Oques Grasses, noms ja històrics de la música catalana com Lluís Llach, Sopa de Cabra o Brams, i representants de la nova fornada, l'anomenada Banda del Pati, com Mama Dousha, 31 Fam, Julieta o Figa Flawas.
Invencibles
No eren ni les vuit del vespre que la festa ja havia començat amb l'Ernest Codina. El popular locutor de RAC 105 feia brollar dels seus plats, temacles d'ara i sempre que, en una nit freda en què la pluja es deixava veure tímidament, escalfaven un públic que, de mica en mica, anava omplint la recta de la Fira de Montjuïc. Sorgit de la factoria de talent d'Eufòria, el primer a prendre l'escenari ha estat l'Edu Esteve. El de Badalona ha fet botar una avinguda de la Reina Maria Cristina que, a quarts de nou ja era plena amb Masstimas i Pur.
I aleshores s'ha viscut un dels primers moments emotius de la nit amb la presència dels valencians La Fúmiga. "Per tot el nostre poble, per tota la gent del País Valencià", han clamat els d'Alzira abans de fer dos de les seves peces més conegudes Llavors i Havia de passar. Era el torn de Brams quan la pluja ha començat a caure amb més força. Els de Berga han pogut interpretar Aneu tancant les portes de la por, però quan sonaven primeres notes de Sóc d'un país s'han vist obligats a parar el seu concert. La música ha deixat de sonar durant més de mitja hora. La gent es refugiava com podia i, tot i la inclemència climatològica, ningú no ha marxat.
La música ha deixat de sonar durant més de mitja hora. La gent es refugiava com podia i, tot i la inclemència climatològica, ningú no ha marxat
La festa solidària s'ha reprès amb un dels altres moments més esperats de la cita, la breu actuació de Lluís Llach. L'acompanyaven el valencià Borja Penalba, la cantautora de les Terres de l'Ebre Montse Castellà i el mallorquí Pau Franc. Han sonat dos clàssics del referent de la nova cançó: Que tinguem sort i País petit. Recital que ha conclòs amb O tots o ningú, creació de Penalba sobre un text de Bertolt Brecht. Els han pres el relleu un altre equip de somni, en aquest cas el conformat per Joan Dausà, Santi Balmes i David Fernàndez. Han sonat Jo mai mai, Incendios de nieve i Caure no feia mal.
El boig de la ciutat ha sigut el tema amb què s'han presentat Sopa de Cabra. Els referents del rock català han completat el seu pas per aquest Catalunya amb el País Valencià amb Seguirem somiant i Si et quedes amb mi. La pluja ha anat minvant, ben al contrari dels ritmes de les actuacions. Ara era el torn d'uns Catarres que han estat dels més aclamats per un públic que ha cantat de viva a veu Tokyo i Invencibles.
La gent que estimo d'Oques Grasses van ser últimes notes a sonar en una vetllada en què Catalunya i el País Valencià van estar més units que mai
Precedits de l'Elèctrica Dharma i Buhos, arribava l'hora de la colla de la Banda del Pati, sent Julieta la primera a agafar el micro. Somni català fet realitat, la barcelonina se sumava amb la nit solidària d'Òmnium i l'ANC amb Haiku i Avions volant. Ritmes urbans que seguien bategant amb uns 31 Fam que revivien els seus Nens del barri, ja tot un himne del trap català, i Septiembre, avantsala del final que, tot i que la pluja es resistia a marxar, tothom estava esperant amb Figa Flawas i Oques Grasses. Els de Valls, inqüestionable institució de l'escena actual, van anar directes a barraca recuperant dos dels seus hits: Mussego i Marina està morena, pròleg d'una cloenda altament emotiva amb Josep Montero desxifrant vers a vers Sort en tinc de tu i, estàndard de bellesa en el nostre cançoner contemporani, La gent que estimo, últimes notes en una vetllada en què Catalunya i el País Valencià van estar més units que mai.