La poesia és un gènere literari que no sol obrir pàgines culturals ni grans noticiaris, i és que la novel·la i l'assaig —cada cop més seguits d'aprop per la novel·la gràfica i el còmic— continuen sent els estils literaris més mainstream pels lectors. Però això no vol dir que els poemes hagin quedat al marge de les novetats o que no tingui res a dir: al contrari. Per aquest Sant Jordi 2023 hi ha alguns poemaris que s'estrenen, i altres que han tornat a reeditar-se per la seva tasca divulgativa i absorbent que continua sent important en l'era contemporània. Vols regalar poesia i no saps quines opcions tens? Aquí 5 recomanacions de llibres de poemes pel proper 23 d'abril.
🟠 Signatures per Sant Jordi 2023: horaris i lloc de les firmes el 23 d'abril
🟠 Mapa de parades de roses i llibres per Sant Jordi 2023 a Barcelona
Recomanacions de poemaris per Sant Jordi 2023
-
La llum subterrània (Edicions 62) — Xavier Mas Craviotto
Amb La llum subterrània, Mas Craviotto va endur-se el premi de poesia Àusias March de Gandia l'any 2022. Es tracta d'un poemari dividit en tres parts —Notes esparses per a la representació d’un origen, La foscor primigènia i La llum subterrània—, en què l'autor ressegueix l'itinerari d'un tu i un jo que es fan preguntes i s'ho qüestionen tot amb la intenció de reconstruir significats malmesos i crear-ne de nous. Un poemari que és comparable a les ganes de trobar una nova oportunitat a la que aferrar-se.
-
Les roses a frec de l'hivern (De biaix) — Susanna Rafart
En aquestes pàgines, l'autora viatja en cos i ànima a Armènia, un territori que es presenta com una curiosa mixtura entre Orient i Occident, per desplegar un món extraordinari, amarat d’anècdotes, mites, descobriments i un elevat sentiment místic. Paradjànov, Llull, Cervantes, Kazantzakis, Anglada o Kavafis es donen la mà en una proposta literària que combina narració, descripció, assaig i poesia. Amb una escriptura inaudita i bastida de reflexions, metàfores, dolls de colors, ardor i punxons, Susanna Rafart ofereix reflexions i símbols en un viatge convertit en col·lectiu.
-
Un llum que crema (Proa) — Jordi Llavina
Guardonat amb el premi Carles Riba, l'autor dona forma a un seguit de poesies que reflexionen sobre el pas del temps, la memòria o la naturalesa. També hi apareixen elements o imatges rellevants en la vida de Jordi Llavina, com una magrana o una casa abandonada al Baix Camp. Tot plegat, amb una mètrica i una rima que casen perfectament i que construeixen una radiografia íntegre amb un meravellós vocabulari.
-
Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella (Edicions Poncianes) — Juana Dolores
Aquest llibre conté textos poètics d’un rèquiem escrit per Juana Dolores, dos textos literaris de l’autora que situen la gestació del text i reflexionen sobre l’art de l’escriptura i que tenen un epíleg del compositor Marc Migó i un bloc final de 21 creacions fotogràfiques del fotògraf Román Yñán i l’artista Rosa Tharrats. Segons explica l’autora, ha escrit "un rèquiem que no recorda, que no commemora, que no homenatja, que tampoc resa per cap ànima; l’invoca.”
-
No resideixo, visc (Eumo) — Rose Ausländer
Rose Ausländer és una de les veus mes escruixidores però també més lluminoses de l'Europa del segle xx. Forma part de la tradició jueva nascuda de la diàspora i és un testimoni de la barbàrie i l'holocaust que va viure quatre anys al gueto de Czernowitz. Escriure li donava força per continuar viva entre la pèrdua múltiple de pàtria, llengua, identitat i família, i la seva obra consta de més de tres mil poemes que tracten sobre la pàtria, la infantesa, el judaisme, l'exili, la llengua i, finalment, sobre l'amor, la vellesa i la mort. Aquesta n'és una selecció.
