La Facultat de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre 6, davant del CCCB) ha vist alterada la seva quotidianitat amb l'exposició Poesia filosòfica... visual, amb obres de Toni Prat (premi Poesia Brossiana el 2012). Pels passadissos de la facultat i per diferents racons de l'edifici els espectaculars muntatges fotogràfics de Prat sorprenen al visitant i el conviden a la reflexió. El motiu de exposar l'obra de Prat a l'abast dels estudiants és clar, segons el professor de Filosofia Gonçal Mayos: "O reconeixem que Toni Prat és filòsof, o si no ens tancarem a la torre d'ivori. El futur és postdisciplinar. Aproximar-se als plantejaments d'en Toni Prats és apostar pel cantó bo de la història...". L'exposició de poesia visual, que avui s'ha presentat als alumnes, es podrà visitar al campus del Raval de la Universitat de Barcelona, els dies laborables, fins el 30 de juny.
Toni Prat, entre Gonçal Mayos (UB) i Miquel Pérez Mas (Universitat de Vic). Foto: Xènia Fuentes / UB.
Per no parar de pensar
Els muntatges fotogràfics de Toni Prat ens condueixen per un món oníric que distorsiona el nostre entorn i que ens obliga a repensar-lo. Algunes d'elles són d'una actualitat esfereïdora, com una maça de jutge que desequilibra amb el seu pes la balança de la justícia. O una càmera amb un morrió de gos. O un confessionari fusionat amb una guillotina que amenaça amb la decapitació al qui es va a confessar. D'altres juguen amb referents més universals: un arbre amb potes de pop, o l'aigua que raja d'una ampolla i que va prenent forma d'ampolla a mesura que cau... Totes elles són obres que donen a pensar: "Totes les meves imatges tenen un contingut que jo vull que sigui filosòfic", afirma l'artista. I vol fer-ho sense cap lletra. "Les imatges són autònomes, no necessiten cap text", explica Prat, qui detesta que a les seves obres els col·loquin la cartel·la "Sense títol": "Si no hi ha títol ja es veu que no hi ha títol", explica... A l'exposició, això sí, hi ha números. Els poemes visuals es complementen amb una sèrie de "Matemàticopoemes", una col·lecció de poemes en clau matemàtica, escrits tan sols amb números i signes matemàtics, algun dels quals, per difícil que sembli, fins i tot té un punt d'erotisme...
Humor?
El to dominant de l'obra de Prat és l'humor, tot i que ell no s'hi mostra gaire d'acord amb aquesta apreciació: "En la meva obra hi poso mala llet, però la gent només hi veu humor", explica una mica dolgut. I se sent més conforme quan li proposen definir-ho com a "sarcasme". I afirma que potser no tothom pot trobar el sentit de totes les seves imatges, però que totes elles volen dir alguna cosa. I per arribar a tothom, Prat no fa escarafalls a les noves tecnologies. Afirma estar present a totes les xarxes socials i apunta que la seva obra, allà, és molt seguida.
Perfecció tècnica, però secundària
Prat explica que durant molt de temps es va dedicar a la fotografia eròtica, i que quan la feia la seva prioritat era "buscar la bellesa". Quan fa poesia visual, en canvi, assegura que "busca una altra cosa". Afirma que les seves poesies visuals podrien ser més potents estèticament, però que perdrien sentit i que en aquest cas el que prioritza és el missatge. De fet, moltes de les fotografies exposades no han estat tirades i retocades per ell, sinó que ell les ha dirigit i se n'ha encarregat de supervisar tota la feina: "Per mi no és important qui fa la fotografia. A vegades les compro, a vegades les faig...", explica Prat. Confessa que no creu en la mítica del procés d'elaboració de l'obra artística. "Jo he fet d'escultor i no m'agradava picar fusta. El treball se m'enfot", explica, i conclou "Jo el que vull és la feina feta". De fet, desmitifica molt la seva feina: "Tinc un ordinador a la taula del menjador, i sovint m'inspiro mirant la televisió", confessa.
Un art a l'abast de tothom
Prat assegura que la poesia visual és pura síntesi, pura condensació, i que això la converteix en un art molt especial, però alhora, en "un llenguatge molt universal". El poeta creu que els poemes visuals tenen un gran avantatge respecte als poemes clàssics: que es poden entendre a bona part del món sense necessitat de traducció. Prat explica que ha escrit molts poemes, en català, però que es resisteix a que els tradueixin, perquè a la fi "no són els mateixos". En canvi, la poesia visual facilitaria extraordinàriament el contacte amb el públic d'arreu del món. Ara bé, reconeix hi ha problemes per fer arribar les obres de poesia visual al públic per manca de circuits especialitzats en aquests materials.
Marcat per Brossa
Toni Prat havia escrit poemes "des de sempre" i s'havia exercitat en moltes arts: de l'escultura a la fotografia, passant per la pintura. Però va ser una exposició de Joan Brossa a la Fundació Miró, que va veure el 2001, la que li va despertar l'interès per la poesia visual. Recorda, amb emoció, alguns dels coneguts poemes amb cartes de Brossa. I confessa que s'ha passat molts anys donant voltes a alguna obra de Brossa que en aquell moment no va entendre però que el va fascinar.
Escèptic envers el món de l'art
El sarcasme de Prat no només s'expressa mitjançant les seves obres, sinó que també és present en els seus comentaris sobre el món de l'art. Es mostra molt crític amb els seus col·legues: "Avui en dia es considera art la bestiesa més grossa", afirma sense cap pudor, i afegeix: "qualsevol cosa pot estar al MACBA, però la poesia visual no hi entra, perquè no és abrupta, no molesta a la vista". Per a Prat, "la plàstica està molt explotada... Per això s'han de fer coses tan extravagants...". I conclou que "Hi hauria molt que parlar del món de l'art".
Estudiants astorats
Els estudiants que han assistit a la presentació de Prat (ben pocs d'ells joves) estaven encantats amb l'obra del poeta. Alguns es declaraven emocionats per la força de les seves imatges. Els qui no han anat a l'acte (potser pressionat pels imminents exàmens) i es passegen dels passadissos no han pogut deixar de pegar una ullada a les obres de Prat. Potser els perseguiran tant de temps com van perseguir les peces del mestre Brossa a Toni Prat.
Foto: Xènia Fuentes / UB.
Filosofia que entra pels ulls
Els qui no estudien no solen entrar a les universitats. Les facultats del carrer Montalegre, per la seva estructura, no conviden a passar al visitant. I l'interior, amb la seva estètica penitenciària, espanta a més d'un. Però l'obra de Prat aconsegueix imposar-se a l'edifici i obrir un espai de llum a les parets de la facultat. Val la pena veure-la. Gonçal Mayos, apuntava, molt encertadament, que l'avantatge de la poesia filosòfica visual és que és enganyosament lleugera, i que és fàcil d'entrar-hi, però que se't queda a dins i que és molt més difícil sortir-ne. Les obres de Toni Prat no només sedueixen: també abdueixen.