Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui és el torn de Josep Checa (Caldes de Montbui, 1962)
LA MALURA
Una brosta d’ocells dins el silenci expectant,
dels teus morts expectants dins el silenci.
Un sol enardit que esbadella borrons
i tiba, meticulosament, el verd llustrós
de les tiges tendres.
El camí que s’estén i tomba per a ningú.
L’orfandat dels estris i la pols
que s’aixeca i dubta dins l’aire dolç.
Els roncs satisfets de les bèsties
estiregassades sobre el jaç tebi d’abril
i que mai no en sabran res.