Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui és el torn de Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1967), guanyador l'any 2008 dels Jocs Florals de Barcelona.
NO
No Mort, no em posis a la cara
la carn pudent de la màscara
ni em pintis amb la sang
que extrauràs de les espines:
tanmateix jo seré jo.
Resistiré sense ser
un residu elegant,
un ridícul jo de tu.
No vagarejaré d’esma
perdut mentre em converteixo
en el que ara no consent.
Desfet de mi, cara teva,
lívid de tu, no ho accepto
mort de cera que t’adaptes
ser sense mai no ser,
a dir la mudesa sorda,
a ser el que mai es desitja,
a sempre dir que no pots,
a ser el que és res, gens i pus,
a ser un jo si convé.