Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui comptem amb un poema de l'escriptor i traductor valencià Josep Piera (Beniopa, 1947)
DES DE LA FINESTRA
A Maria Josep Escrivà
Una grisa claredat anuncia primavera.
Flors arreu on mire. Diuen la joia.
Tot brota en verd tendre mentre el sol
regala llum, més llum, més llum
que deia un vell poeta davant l’arribada
boirosa de la dama de la dalla,
que li somreia.
Ara recorde un altre poeta dient
com era de cruel el mes d’abril,
per mostrar la seua fràgil bellesa.
Remor de rialles i trompetes invisibles.
Mire per la finestra de la cel·la
sense reixes on visc aquests dies grisos.
Saurí dels sons, sent a l'altra banda
les fonts distants que diuen versos
que el món oblida, i que ara escric
calladament:
“Si la finestra mostra el paradís,
no s’ha de tindre cap por.
Perquè del paradís a l’infern,
com deia un altre poeta antic,
no s’hi va mai dels mais”.