Són dies d’aïllament i, en alguns casos, també d’introspecció, estat que pot ser propici per a aquells creadors que tendeixen a mirar cap endins, més partidaris de trobar en el seu jo i els voltants immediats aquelles coses que poden compartir amb els altres. Com ara els poetes. Els escriptors han d’escriure i els lectors han de llegir, amb la mateixa proximitat, si pot ser, que la del pagès i el consumidor. I, perquè això passi, ara i aquí, La Llança, suplement cultural d'El Nacional, ha proposat a una trentena de poetes d’una qualitat indiscutible i amb una trajectòria al darrere que ens facin arribar un poema acabat de collir. Així doncs durant un mes publicarem cada dia un poema, cadascun d’un poeta diferent, sense més requisits ni condicions que aquests que hem esmentat. Perquè vivim com vivim i també perquè els ho hem demanat sense marge de temps, tindrem durant trenta dies “Poetes sota pressió”.
Avui és el torn de l'escriptor i periodista Valentí Puig (Palma, 1949), Premi Nacional de Cultura 2018.
LA GAVARRA D’EUROPA
Els grans rius d’Europa, entre castells i boscos
generosos. La cornisa escalabrada d’un palau
fet a la mida de Gilles de Rais. Corbes lentes
de cant gregorià. Els cardenals que foren cruels
i tenien vassalls. Tardes curtes de cel coral·lí,
sense més plàncton que la memòria. Paguem
amb euros. Ara tanquem i reobrim Schengen.
Floracions, podridures i rebrots. Terra de “foie”.
L’aigua clapoteja a les pedres negres de la resclosa.
Una gavarra es gronxa amb bandera pirata. El ca
lladra a proa. Som a trenta passes de la frontera
entre dos imperis enemics que avui mercadegen
a Brussel·les. Insignes brigades de cavalleria
violaren les dones del país veí, al segle dinou.
Comtats que avui són federacions histriòniques,
mort de la metàfora, visites a Auschwitz “low cost”.
La nina estén roba al cabrestant de la gavarra xata.
Guardes fronterers surten d’un paràgraf de Simenon.
Dones santes consideren el xup-xup del “pot-au-feu”