16 de desembre de 1997. Milions de nens japonesos seuen davant dels televisors de casa, on comença l'emissió del trentavuitè episodi de la seva sèrie preferida, una producció que ara, vint-i-quatre anys després, s'ha convertit en un clàssic entre clàssics. Evidentment no parlem del Tot es Mou, precisament, sinó de Pokémon, una franquícia de videojocs de la qual també s'han fet sèries i pel·lícules d'animació. El capítol en qüestió, Dennō Senshi Porygon (en català, Soldat computeritzat Porygon), està a punt de passar a la història. I no per un fet positiu. 

En el minut 20 de l'episodi, un dels pokémon implicats, un Porygon, dispara diversos coets contra els enemics, el Team Rocket. Aleshores, però, el Pikachu de l'Ash, l'MVP de la sèrie, "aquella rata groga", segons les nostres mares, llança un dels seus atacs elèctrics per aturar els projectils. El resultat: una explosió salva els protagonistes de la sèrie, però, de retruc, envia centenars de nens i nenes nipons —infants de carn i os— a l'hospital. Per entendre el perquè, com sempre, cal recórrer a la ciència.

L'explosió dissenyada pels creadors de l'anime estava conformada per llampades blaves i vermelles que es van emetre en un radi de 12 hertzs durant quatre segons, de manera parcial, i durant dos segons més, ocupant tota la pantalla. Aquest fet, tal com explica un article de la Universitat de Washington, pot provocar atacs d'epilèpsia fotosensitiva, fruit de les alteracions de consciència derivades dels estímuls visuals.

Porygon, un assassí en potència / Wikidex

L'escena, esborrada de les plataformes oficials per raons òbvies, fa temps que circula per la xarxa gràcies a diversos usuaris anònims d'Internet. Però no seré jo qui posi en perill la vostra integritat física en perill ni qui us faciliti l'enllaç per veure-la. Per ara dormo molt tranquil a les nits.

Qui no devia dormir bé durant una bona temporada, en canvi, és Hiroshi Yamauchi, el president de Nintendo d'aquella època. L'innocent atac del Porygon —i l'encara més innocent resposta del Pikachu—, va provocar que 685 infants (310 nens i 375 nenes) patissin visió borrosa, marejos i nàusees. Altres, amb pitjor sort, van arribar a viure episodis de convulsions, pèrdua de consciència o fins i tot ceguera momentània.

Segons recullen les cròniques de la premsa japonesa del 1997, la gran majoria de les criatures es van recuperar en poc temps, però d'altres, en canvi, van haver de ser ingressades en hospitals. Així i tot, cal apuntar que només una petita part dels 685 afectats va patir una crisi d'epilèpsia fotosensitiva com a tal, i, de fet, molts dels casos es van atribuir a la histèria col·lectiva del moment. Una histèria col·lectiva provocada per un pokémon de tipus normal, sí.

La resta de la història s'explica a través de dues òptiques: la primera, vinculada a la depuració de responsabilitats i les conseqüències de l'episodi; la segona, relacionada amb la cultura popular. Sobre la primera qüestió, cal dir que TV Tokyo va suspendre la sèrie durant quatre mesos i, el què és més curiós, va aconseguir que el Porygon i tota la seva línia evolutiva fos eliminada de l'anime. Com si la criatura en qüestió hagués tingut culpa de la inoperància dels productors. A banda, les accions de Nintendo van caure en picat i Yamauchi, responsable de la companyia però no de la sèrie, es va veure obligat a aclarir que els seus videojocs eren en blanc-i-negre. Un exercici de modèstia intel·ligent.

Anys després, l'episodi va provocar diverses reaccions en la cultura popular. Una d'elles té com a protagonista Matt Groening, creador dels Simpsons. En l'últim episodi de la desena temporada de la sèrie, Treinta minutos sobre Tokio, emès per primer cop el 1999, Bart Simpson i la seva família pateixen un episodi epilèptic quan es posen a mirar un anime al seu hotel de Japó. 

L'altre nom que no podem oblidar és el de Josué Yrion, un predicador evangelista que, en una conferència on anava completament desbocat, va afirmar que els pokémons —o 'pokímons', segons ell— eren criatures demoníaques que provocaven danys cerebrals als infants per acostar-los a Satanàs. "Pikachu vol dir Déu de la reencarnació", va assegurar. No cal dir que el pobre pastor es va convertir en un mem.