Es publica, en català, Pólvora i canyella, d'Eli Brown (La Campana), una peculiar història de pirates traduïda per Xavier Pàmies. El llibre es presenta com una combinació entre la clàssica novel·la de pirates, equiparable a L'illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, i una novel·la d'humor, esquitxada amb tocs de gastronomia. És la crònica del segrest d'un cuiner d'un aristòcrata per part d'una colla de pirates a l'Anglaterra de principis del segle XIX.
Canvi de vida
El llibre s'inicia amb una incursió de pirates, dirigits per la sensual capitana Mabbot, a la casa anglesa de l'aristòcrata Lord Ramsey, un dels dirigents de la companyia Pendleton. Els pirates se n'enduran al seu vaixell, com a trofeu, el cuiner, un individu ben lleial al seu amo. Com a Les mil i una nits, el protagonista haurà de demostrar les seves habilitats culinàries per preservar la seva vida. I, per força, es convertirà en company d'expedició dels sanguinaris pirates que l'han endut i, sobretot, de la capitana Mabbot, que se'l reserva per al seu servei personal. Per tal de no ser executat, el cuiner haurà d'aprendre a conviure amb els pirates. I, a més a més, haurà de cuinar els plats més exquisits amb els recursos extremadament escassos que es poden trobar en un vaixell pirata.
En clau d'humor
Eli Brown ens ofereix una història lleugera, en què la transcendència dels fets relatats es dilueix gràcies a ben repartides dosis d'humor. La clau de la novel·la es troba en el contrast entre el conservador, pudorós i espantadís cuiner i els grollers, atrevits i amorals pirates. Brown inventa, a més, una galeria de personatges estrafolaris que ajuden a mantenir la tensió humorística: el científic boig Laroche, els bessons monjos shaolin, l'hàbil fuster... Tot això passejant al lector pels escenaris més suggerents: des de l'Anglaterra rural de les caceres aristocràtiques fins a la Xina dels senyors de l'opi, passant, òbviament, per les aigües obertes dels oceans. Amb l'aparició, de tant en tant, d'elements clàssics de la novel·la d'aventures: naufragis, baralles tavernàries, combats èpics... Aconsegueix així fer una trama entretinguda, que aguanta bé les 500 planes de llibre.
Truita sense trencar ous
Eli Brown no vol plantejar al lector trencaments morals; vol oferir una obra còmoda, i per tant, dilueix finalment tota la trama amb grans dosis de benvolença i de bons sentiments. La brutalitat que presideix el principi de la novel·la va perdent-se i a la fi no queda ni rastre de la crueltat inicial: hi ha solidaritat, desig de justícia, amor, compromís, lleialtat... Una obra amb un inici dur que va suavitzant-se capítol a capítol. Pólvora i canyella és, sens dubte, una obra divertida i entretinguda, però a anys llum de la genial novel·la d'Stevenson, on els pirates són tan malvats com ho han de ser. I malgrat tot, el llibre d'Eli Brown és una novel·la distreta, molt recomanable per als que vulguin una lectura lleugera per a les festes de Nadal.