Reims (França), 13 de setembre de 1914. Feia sis setmanes que havia esclatat la Primera Guerra Mundial (1914-1918); i la Batalla de les Fronteres (juliol-agost, 1914), el primer gran enfrontament entre francesos i alemanys, s’havia resolt a favor dels interessos del kàiser Guillem II. Els alemanys havien trencat les defenses franceses situades sobre les línies fronteres francoalemanya i francobelga. I en aquell moment va sorgir la figura del general Josep Joffre, comandant en cap de l’exèrcit francès; que, astutament, va esperar l’error de l’enemic per aturar i bloquejar l’avançada alemanya; situada, tan sols, a cinquanta quilòmetres escassos de París. La Batalla del Marne va evitar la caiguda de la capital francesa i va canviar el curs d’aquella guerra. Joffre, el mariscal català de França, seria reconegut com el gran heroi d’aquella gesta.
Joffre a la Batalla del Marne. Font: Musée de la Grand Guerre. Meaux (França)
Qui era Josep Joffre?
Josep Joffre i Pias havia nascut l’any 1852 a Ribesaltes, un petit poble rossellonès situat a deu quilòmetres al nord de Perpinyà, en una família de propietaris agraris formada per Gil Joffre i Vidal i Caterina Plas i Mercader. Joffre es va criar en català i va conservar la seva llengua materna i la seva consciència de catalanitat durant tota la vida. Però cal no oblidar que, quan Joffre va néixer, ja feia quasi dos segles que la monarquia hispànica havia obsequiat la Catalunya Nord a França a canvi d’una pau vergonyosa (Tractat dels Pirineus, 1659-1660). Durant aquells dos segles —i, sobretot després de la Revolució Francesa de 1789— el procés de francesització de la Catalunya Nord havia estat brutal. Per tant, la catalanitat de Joffre —que assoliria la màxima responsabilitat militar de l’Estat que prohibia i perseguia la seva llengua— tenia molt valor.
Joffre, general
Joffre va iniciar la seva carrera a les colònies franceses com a enginyer militar (1870). Després d’una llarga estada de tres dècades a Algèria i a Indoxina, va tornar a la metròpoli (1911), amb l’encàrrec de canviar la mentalitat de l’alt estat major. Després de Guerra francoalemanya de 1870, que França havia pagat amb la cessió d’Alsàcia i Lorena a Alemanya; el derrotisme s’havia instal·lat en la cúpula de l’Armèe; i al Palau de Matignon —que sospitaven, com així seria, l’esclat d’un nou conflicte— pretenien revertir aquella situació. Quan, finalment, va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), els francesos ja assajaven estratègies més ofensives. Altra cosa seria el desastre francès de les primeres setmanes de la guerra. Però Joffre era allà per evitar el que semblava inevitable: una derrota francesa sense pal·liatius.
Els taxis
El 24 d’agost de 1914 els francesos abandonaven les línies defensives frontereres i iniciaven la retirada fins a la ratlla del riu Marne, un afluent del Sena per la dreta. L’exèrcit alemany, format per quasi un milió i mig d’efectius, penetrava imparable en sòl francès i, fins i tot, una avançada germànica arribava fins als boscos del nord de París, més o menys on, en l’actualitat, hi ha l’aeroport Charles de Gaulle. En aquell instant de pànic, Joffre va representar el contrapunt i la seva estratègia es va revelar com un gran encert: va mobilitzar sis mil reservistes de París i dels voltants; i per a situar-los com més aviat millor al riu Marne; va requisar sis-cents setanta taxis de la capital francesa. Durant la nit del 6 al 7 de setembre de 1914; aquells taxis van fer diversos viatges entre París i el front de guerra per a transportar els reservistes.
Del Marne a Verdun
Aquella modesta aportació numèrica no era, ni de bon tros, suficient per a alterar el curs de la batalla. Però Joffre ho va saber publicitar com una veritable epopeia; i la moral dels francesos van fer un gir absolut. La Batalla del Marne, amb els reservistes i els taxis Renault AG, va canviar el curs d’aquella guerra. Després vindria la Batalla de Verdun (febrer-novembre, 1916), que seria una rèplica de la del Marne, però amb un balanç de víctimes brutal per les dues bandes (més de 300.000 morts). Precisament a la Batalla de Verdun hi va participar un contingent de catalans del Principat: el Comitè de Voluntaris, format per uns 6.000 efectius, que van lluitar a les trinxeres franceses (les que, en aquell conflicte, representaven la república i la democràcia) amb el propòsit de visibilitzar les reivindicacions independentistes catalanes.
Mapes i representació de la Batalla del Marne. Font Musée de la Grand Guerre. Meaux (França)
De Verdun a Barcelona
La presència d’aquells voluntaris catalans era fruit d’un acord entre Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya; i el mariscal Joffre. I, tot i això, no era el primer cop que el parsimoniós català, teixia vincles amb el catalanisme. Durant els anys precedents a la guerra (1914), i també durant els posteriors; la casa pairal dels Joffre a Ribesaltes va acollir activistes d’aquell independentisme embrionari que fugien de la brutal persecució de l’aparell policial i militar hispànic. Les seves gestions amb el Comitè de Voluntaris i amb els exiliats catalans, serien reconegudes a la conclusió del conflicte mundial. L’any 1920, el president de la Mancomunitat Puig i Cadafalch va convidar Joffre a presidir els Jocs Florals. De res van servir les protestes espanyoles. Joffre va acceptar encantat i va ser rebut entusiàsticament a Reus i a Barcelona.