S'acosta la traca final d'una llarguíssima, esgotadora, cursa de premis: l'edició número 96 dels Oscars de Hollywood, la que reuneix bombes atòmiques, veïns d'Auschwitz, núvies de Frankenstein, mestres d'orquestra, nines de Mattel, tristors nadalenques i caigudes accidentals (o no) sobre el terra nevat. Un any de rècords, de dones nominades (un 32 per cent) i de l'home viu amb més candidatures (la 54 del grandíssim John Williams, que als seus 92 anys aspira a la que seria la seva sisena estatueta per Indiana Jones i el Dial del Destí). Un any amb pel·lícules d'un nivell altíssim, i amb una favorita molt clara, potser la més òbvia de la darrera dècada. Si sempre recordarem 2023 pel Barbenheimer, tot apunta que la ressaca d'aquell fenomen conclourà amb una gran victòria de Christopher Nolan i el seu Oppenheimer a la gran festa del cinema.

🔴 Oscars 2024, DIRECTE | Horari de la gala i última hora de la catifa vermella

🎬 Guanyadors dels Oscars 2024: tota la llista de pel·lícules i artistes

 

Les cases d'apostes i webs especialitzades en prediccions de premis cinematogràfics parlen ja de vuit premis d'entre les tretze nominacions que té el biopic de qui va ser el pare de la bomba atòmica. Això col·locaria la pel·lícula en el mateix llistat de privilegi on brillen clàssics com Allò que el vent s'endugué, D'aquí a la eternitat, My Fair Lady, Ghandi o Amadeus. I en aquest suposat palmarés que venim a pronosticar, hi hauria premis per a Anatomia d'una caiguda, per a American Fiction, per a Barbie i per a Los que se quedan.

D'entrada, comencem pel premi gros: en la darrera dècada, i des d'Argo (2012), cap pel·lícula ha encarat la carrera cap als Oscar amb allò que anomenen clean sweep, el que vindria a ser un ple al 15: Oppenheimer s'ha endut tots els guardons importants de la indústria, i res sembla indicar que la tendència s'alterarà o es frenarà. Parlem de Globus d'Or, Critics Choice, BAFTA, DGA, SAG i el premi clau quan parlem de pronosticar l'Oscar a millor pel·lícula: el del gremi de productors de Hollywood, el PGA. De fet, 23 dels darrers 33 guanyadors dels premis del Sindicat de Productors s’han endut després l’Oscar a millor pel·lícula. I és pràcticament impossible trobar un cas d'una pel·lícula que no s'endugui l'Oscar més important després de fer el triplet sindical: el PGA dels productors, el DGA dels directors i el SAG dels intèrprets. Va passar fa quasi 30 anys quan Braveheart va donar la campanada vencent la favorita Apolo 13. Per tant, no li donem més voltes: Oppenheimer guanyarà l'Oscar a millor pel·lícula de l'any, i recuperarà aquella vella tendència d'una gran superproducció que acumula un bon grapat de premis, trencant la dinàmica de cerimònies amb guardons molt repartits.

Millor direcció als Oscars 2024

Si aquest serà l'any d'Oppenheimer, també ho serà per Christopher Nolan. És el seu moment, després d'un permanent menysteniment de l'Acadèmia cap a un dels cineastes que ha marcat el que portem de segle. El cineasta britànic s'ha convertit en un dels reis Mides contemporanis, gràcies a la seva trilogia de Batman o a èxits com Origen o Interstellar. Paradoxalment, la d'enguany és només la seva segona candidatura com a millor director, després de la perduda l'any 2018 per Dunkerke. És cert que Nolan havia estat nominat com a productor (Origen i Dunkerke) i com a guionista (Memento i Origen). En tot cas, mai ha guanyat un Oscar, i amb Oppenheimer n'aspira a tres: direcció, guió adaptat i pel·lícula, en tant que productor.

🟠 Actuacions dels Oscars 2024: de Ryan Gosling a Becky G
 

Repassada la relació de Nolan amb l'Acadèmia, no sembla que enguany se li pugui escapar el guardó a millor direcció. Després, a més a més, d'endur-se el premi del sindicat de directors (DGA) que acostuma a ser una pista ben fiable, però també el BAFTA, el Globus d'Or o el Critics Choice Award. I això que la competència és fortíssima: de Yorgos Lanthimos (Pobres criaturas) a Justine Triet (Anatomia d'una caiguda), de Jonathan Glazer (La zona de interés) a un Martin Scorsese (Los asesinos de la luna) que també podria escriure una tesis sobre les injustícies dels Oscar cap a genis com ell: el bo d'en Marty només té un guardó a millor director, per Infiltrats (2007), d'entre una desena de nominacions, algunes per títols tan icònics i referencials com Toro salvatge o Un dels nostres.

Arribats a aquest punt, val la pena recordar la raó que explica que en els darrers anys l'Oscar a millor director no coincideixi amb el de millor pel·lícula. Va passar l'any 2022 (van guanyar CODA i Jane Campion per El poder del perro), el 2019 (Green Book i Alfonso Cuarón per Roma), el 2017 (Moonlight i Damien Chazelle per La La Land, l'any de la històrica pífia), el 2016 (Spotlight i Alejandro González Iñárritu per El renacido), el 2014 (12 anys d'esclavitud i Alfonso Cuarón per Gravity) o el 2013 (Argo i Ang Lee per La vida de Pi).

La clau de volta està en dos sistemes de votació diferents. Si l'Oscar a millor director és resultat d'una elecció simple dels acadèmics, que trien un dels cinc candidats, l'Oscar a millor pel·lícula fa servir un sistema de vot preferencial que impulsa els títols de consens: el votant ja no escull una entre les 10 nominades, sinó que manifesta el seu ordre de preferència. Si una d’elles, cosa improbable amb tantes candidates, té més del 50 per cent de vots com a primera elecció, ja hi ha guanyadora. Si no, les menys votades desapareixen del quadre i les paperetes es van redistribuint en funció de la votada en segona posició, i així successivament fins que la futura guanyadora arriba a la meitat més un dels vots. Tot i aquest aclariment, que ajuda a comprendre algunes històriques decisions estranyes, no sembla que enguany s'hagi de repetir l'aparent incoherència. Christopher Nolan serà l'escollit, i Oppenheimer, també.

Millors interpretacions als Oscars 2024

A l'hora de fer apostes en les categories interpretatives, és força fiable el fet de fixar-nos en què premia l'Screen Actors Guild (el sindicat d'actors, SAG). Els seus guardons acostumen a coincidir amb els Oscar, tot i que hi ha excepcions que confirmen la regla, és clar. I en aquest sentit, nosaltres ens mullarem pronosticant, completament a contracorrent, la què seria una merescudíssima estatueta per l'Emma Stone de Pobres criaturas. Aquest any no hi ha hagut actuació més enlluernadora, creativa i divertida que la d'una Stone que converteix en una icona immediata la seva Bella Baxter, una dona reconstruïda des de zero, alliberada de les cadenes del patriarcat, i dirigida pel seu entrecuix.

🟠 Aquestes són les 9 pel·lícules amb més Oscars de la història de les estatuetes
 

La seva principal competidora en la categoria de millor actriu protagonista és Lily Gladstone, per la seva estoica i emotiva interpretació a Los asesinos de la luna, que la convertiria, a més, en la primera nativa nord-americana en guanyar l'Oscar, en una elecció que tindria molt de postura política. Però si hi ha justícia, hauria de ser Emma Stone qui s'endugués el premi, que seria el seu segon després de l'aconseguit per La La Land (2018). Per ara, Stone s'ha endut el BAFTA, el Critics Choice Award i el Globus d'Or (a actriu de comèdia), però Gladstone va donar la campanada amb el SAG, el National Board of Review i el Globus d'Or (a actriu de drama). Òbviament, ni Sandra Hüller (Anatomia d'una caiguda), ni Annette Bening (Nyad), ni Carey Mulligan (Maestro) semblen tenir opcions tot i les seves impecables feines.

Durant les primeres setmanes de la carrera de premis, semblava que la de millor actor protagonista seria una cursa de dos cavalls, però Cillian Murphy sembla haver agafat embranzida i va restant qualsevol opció a un Paul Giamatti (fabulós com a professor malcarat a la nadalenca Los que se quedan) que, en els primers metres de la carrera de premis, semblava poder fer-li ombra. El protagonista d'Oppenheimer (i tota una icona gràcies a la sèrie Peaky Blinders) ja no té espai a les estanteries de casa seva, després de guanyar el Globus d'Or, BAFTA i el definitiu SAG. Jeffrey Wright (American Fiction), Colman Domingo (Rustin) i Bradley Cooper i el seu nas postís (Maestro) acabaran sent convidats de pedra, amb el mantra de “ser nominat ja és un premi”.

Si hi ha una categoria que, a hores d’ara, sembla cantada és la de millor actor secundari. El nivell és realment alt: Ryan Gosling (Barbie), Mark Ruffalo (Pobres criaturas), Robert De Niro (Los asesinos de la Luna) i Sterling K. Brown (American Fiction) fan feines magnífiques, però la sorpresa seria majúscula si el nom del sobre no fos el de Robert Downey Jr. per Oppenheimer. A la pell de Lewis Strauss, un buròcrata amb ambicions dins del govern nord-americà, l'actor es converteix en el principal antagonista del creador de la bomba atòmica. El seu és un personatge intens que inclou transformació física, i que destaca en un repartiment ple de noms conegudíssims. A banda del SAG, que ja hem comentat que és l'indicador més fiable dels Oscar interpretatius, l'immortal Iron Man ja s'ha endut el Globus d'Or, el Critics Choice Award i el BAFTA. Per Downey seria el primer Oscar, després de dues nominacions sense premi: la primera, fa més de 30 anys per Chaplin (1992), i la segona per la divertidíssima Tropic Thunder (2008).

L'Oscar més clar de la nit serà per Da'Vine Joy Randolph. Cap dubte que ella serà escollida la millor actriu de repartiment. El seu commovedor personatge de la cuinera de l'escola on estudien els protagonistes de Los que se quedan, una dona trencada per la mort del seu fill a la Guerra de Vietnam, ha conquerit tothom. I l'ha fet endur-se pràcticament tots els premis als que ha aspirat: el SAG, el Globus d'Or, el National Board of Review, el Critics Choice Awards... només li ha faltat el Gaudí! Cap possibilitat, doncs, per Emily Blunt (Oppenheimer), Jodie Foster (Nyad), America Ferrera (Barbie) i Danielle Brooks (El Color Púrpura).

Millors Guions als Oscars 2024

Aquest serà l'espai per sortir-se de la norma i premiar dues pel·lícules que tindrien el seu moment durant la nit. Per una banda, el guardó a millor guió original reivindicarà un dels millors films de l'any, la producció francesa Anatomia d'una caiguda, recordem, Palma d'Or al Festival de Canes. Amb cinc nominacions grosses (pel·lícula, direcció, muntatge, actriu protagonista i guió), el text de Justine Triet i Arthur Harari mereix reconeixement i aplaudiments. I, d'endur-se el premi, es sumaria als ja guanyats Globus d'Or i BAFTA. No sembla que les seves contrincants tinguin possibilitats, malgrat propostes tan extraordinàries com els guions d'Alexander Payne per Los que se quedan o, sobretot, el fabulós de Celine Song per Vidas pasadas. Pel que fa a millor guió adaptat, aquesta serà, segurament, una de les categories més disputades de tota la cerimònia. Oppenheimer, La zona de Interés, Pobres criaturas, Barbie i la que en les darreres setmanes ha agafat més força, American Fiction, la sàtira racial que Amazon Prime va estrenar fa una setmana.

🟠 On veure les pel·lícules dels Oscars 2024: de Netflix a Movistar o HBO
 

Els catalans als Oscar 2024

És probable que tots els ulls, els vostres i els nostres, estiguin posats en les tres categories amb aspirants catalans. Difícilment guanyarà l'Oscar a millor pel·lícula internacional la sensacional La societat de la neu, tot i el predicament i la simpatia que J.A. Bayona desperta als Estats Units. Però la titànica competència de la britànica La zona de interés sembla insuperable. Totes les apostes donen guanyadora l'esgarrifosa pel·lícula de Jonathan Glazer sobre la banalitat del mal i els veïns del camp d'extermini d'Auschwitz.

La Tragèdia dels Andes rodada per Bayona té també la candidatura a millor maquillatge i perruqueria, per Ana López-Puigcerver i els ja oscaritzats (per El laberinto del Fauno) David Martí i Montse Ribé. Però la seva realista i orgànica feina, que recull el procés de degradació física dels supervivents de l'accident d'avió, té dues competidores que s'endevinen imbatibles: la cosa apunta a batalla entre les pròtesis que desfiguren Willem Dafoe i que donen el look monstruós als personatges de Pobres criaturas, i el nas postís més mediàtic de l'any, el de Maestro. Pronostiquem victòria de Kazu Hiro, Kay Georgiou i Lori McCoy-Bell, responsables de convertir Bradley Cooper en el músic Leonard Bernstein, donat el gust de l'Acadèmia per guardonar maquillatges en pel·lícules sobre personatges reals.

Finalment, el nostre cor i les nostres esperances, que cal mantenir sempre vives, estaran, òbviament, al costat de la màgia de la producció catalana Robot Dreams. Però, després d'anar cremant etapes i arribar a la final de diumenge, guanyar l'estatueta a millor pel·lícula d'animació sembla una quimera. Tot indica que l'Oscar estarà entre Spider-Man: Cruzando el multiverso i El chico y la garza. Tot i que les apostes s'inclinen per la primera, per mil i un motius (les magnífiques crítiques, les seves recaptacions multimilionàries arreu del món, el risc formal o els premis ja aconseguits, entre ells el rellevant PGA), en aquesta travessa ens arriscarem i votarem un Oscar per la que serà, suposadament, la darrera pel·lícula de Hayao Miyazaki. Guardonar El chico y la garza significaria reconéixer l'immens talent d'un cineasta únic i referencial, autor de clàssics immortals com El viatge de Chihiro o El meu veí Totoro.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!