La gran nit del cinema català està a punt d'arribar i tots els dubtes que sotgen des dels últims mesos quedaran dissipats. Entre actuacions musicals i una catifa vermella que reunirà a tot l'star-system de casa nostra, els Premis Gaudí repartiran una vintena de guardons i anunciaran quines són les pel·lícules i els intèrprets més votats de la nit. La competició més intensa serà entre El 47 i Casa en flames, ambdues amb possibilitats d'alçar-se amb la millor pel·lícula, i que s'han consolidat aquesta temporada com a autèntics fenòmens de masses, posicionant el cinema en català a dalt de tot del podi. També Mamífera o Salve Maria, dues cares oposades de la maternitat que posen un tema sempre atapeït de tabús al centre del debat. Però quines són les pel·lícules que faran història? Fem la porra de Revers i preveiem quines pel·lícules i actors guanyaran en les principals categories.
🟠 Premis Gaudí 2025: data, presentadors i tot el que has de saber de la gala
🟠 On veure les pel·lícules nominades als Premis Gaudí
Millor pel·lícula als Gaudí 2025
Com dèiem, la lluita més prominent de la nit dels Gaudí serà entre Casa en flames i El 47, les dues pel·lícules catalanes que han batut rècords aquest any. Primer va ser la proposta de Dani de la Orden, que va aconseguir ser la més taquillera en català de la història. Setmanes després, les lluites veïnals de Torre Baró retratades per Marcel Barrena superaven la fita i la cinta es confirmava com la més vista en català a tot Espanya en els últims 40 anys. La primera és un retrat satíric de la família, una comèdia dramàtica sobre una mare que no comprèn els límits entre estimar i controlar, i que farà tot el possible per mantenir els seus fills a prop, en un moment vital en què cada vegada la necessiten menys. Una picada d'ullet a les mares de tota una generació que van viure pels altres, molt més que per a si mateixes, i brillantment interpretada per Emma Vilarasau.
Per la seva part, El 47 viatja uns anys enrere per explicar una història real ocorreguda al barri barceloní de Torre Baró. Assentats a la barriada després d'arribar des de diferents punts d'Espanya durant el franquisme, els veïns no tenien accés a aigua ni a serveis bàsics, i tampoc al transport públic, al·legant l'Ajuntament que els autobusos no eren capaços de pujar les pronunciades pujades de la zona. Va ser Manolo Vital qui els va posar en dubte quan va segrestar el seu propi autobús —de la línia 47— i va aconseguir arribar fins al barri. La nostra aposta en aquesta categoria és, sens dubte, El 47, per retratar un període històric determinat i dignificar els veïns de Torre Baró, que durant anys han lluitat —i continuen lluitant— per viure en condicions dignes. No hi ha res que agradi més als acadèmics que una història emotiva sobre els orígens amb llagrimeta inclosa.
🟠 El bus de la vergonya de Collboni, Illa i companyia
Els Premis Gaudí, a més, també tenen una altra categoria a millor pel·lícula, en aquesta ocasió en llengua no catalana. Les dues que més ressonen a les travesses són Polvo serán (Carlos Marquès-Marcet) i Segundo premio, la candidata espanyola als Oscars dirigida per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez. Mentre la primera és una proposta arriscada sobre l'eutanàsia i la mort elegida i assistida a través d'un gènere musical que ja no es guarda exclusivament com a floritura per a trames eminentment romàntiques, la segona és una versió lliure i alternativa dels primers anys de Los Planetas, el grup indie espanyol per antonomàsia. I ambdues han aconseguit premis: la cinta de Marquès-Marcet va guanyar un guardó al Festival de Toronto i dos a la Seminci de Valladolid, mentre que Segundo premio es va emportar la Bisnaga d'Or al Festival de Màlaga. Una decisió difícil... que creiem que es decantarà per Polvo serán.
Millor direcció als Gaudí 2025
Dani de la Orden, Marcel Barrena, Carlos Marquès-Marcet i Pilar Palomero formen el ventall de cineastes que poden emportar-se el Gaudí a la millor direcció. Igual que passa a millor pel·lícula, la lògica ens diu que hauria de ser Marcel Barrena el que hauria de recollir el premi. Si bé en els últims anys l'Acadèmia de Cinema Català ha premiat la mirada de les dones cineastes en aquesta categoria, amb Elena Martín, Carla Simón, Neus Ballús, Pilar Palomero i Belén Funes com les últimes premiades, aquest any l'estatueta tornaria a ser per a un cineasta masculí.
Millors interpretacions als Gaudí 2025
Aquest any sembla el de les certeses, i és que fa la sensació que no hi ha dubte sobre quins intèrprets guanyaran el títol de millor actor i millor actriu als premis de l'Acadèmia catalana. Comencem per ell: Eduard Fernández té totes les paperetes per alçar-se amb la seva tercera estatueta per posar-se a la pell de Manolo Vital, el conductor d'autobús que va segrestar el seu propi vehicle per reptar l'Ajuntament de Barcelona. La seva interpretació és superlativa, sublim, i encara que els altres nominats (Enric Auquer, Alberto San Juan i Alfredo Castro) firmen bons papers, el que fa Fernández a la pel·lícula de Barrena està molt per sobre.
De la mateixa manera, tot fa suposar que Emma Vilarasau s'estrenarà als Gaudí amb la seva primera estatueta, no només per una interpretació brillant a Casa en flames, sinó també com a reconeixement a una dilatada trajectòria en cinema, televisió i teatre, sent una de les grans actrius de la seva generació. A més, el personatge de Montse, la matriarca que interpreta a la pel·li, és un retrat a una generació de mares que va deixar de viure la seva vida per cuidar els altres, moltes vegades sense cap agraïment posterior.
En la categoria d'interpretació revelació, que va arribar als Gaudí fa un parell d'anys, també hi ha una persona que ressona per damunt de les altres. Parlem de Laura Weissmahr, protagonista indiscutible de Salve Maria, que broda un paper tan frenètic i estremidor com valent, una radiografia silenciada socialment sobre la depressió postpart i la por que moltes mares experimenten després de parir, històricament condemnades a l'ostracisme, la burla, la incomprensió o el prejudici. I respecte a les interpretacions secundàries, valorarem a l'alça les interpretacions d'Enric Aquer i Maria Rodríguez Soto, ambdós ja guanyadors d'una estatueta als premis del cinema català. En aquest cas, ho farien per interpretar una parella de germans a Casa en flames.