Les portades de paper, les digitals, les obertures dels telenotícies, els matinals de teles i ràdios i tot plegat, aquest dimarts, fan molta ràbia. La notícia més destacada és la batalla interna al PSOE, que Pedro Sánchez desafia els crítics, etcètera, i no el judici per les targetes black de Bankia, que fa seure a la banqueta tot un consell d’administració d’un banc on figuren noms de notables com l’exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato i l’expresident de CajaMadrid, Miguel Blesa. Tots acusats pel fiscal Anticorrupció d'apropiació indeguda de 12 milions, que es van gastar en roba, viatges o àpats cars.

Una excepció és Expansión, que obre portada amb “Tarjetas Black al banquillo”. També Cinco Días, però no és el mateix. Expansión és el líder en informació econòmica i un dels que va destapar el cas.

És difícil defensar que algun altre tema passi pel davant de la crisi dels socialistes. És un afer més calent (genera més novetats per dia), més senzill d’explicar (una baralla fratricida) i la seva resolució és clau per saber si cal convocar unes terceres eleccions generals o no. És un conflicte més sexy i fàcil de manegar que un judici sobre un cas molt trillat, amb les mateixes imatges fixes de la sala, sempre més feixuc encara que només sigui per l’entortolligat llenguatge forense, els fulls de càlcul, etcètera.

La ràbia prové que aquesta vista també és una manera de jutjar la crisi financera que més escàndol social ha provocat i que més diners públics ha cremat: 23.500 milions d’euros només per salvar Bankia. Bé que ho saben a les redaccions. Per això El Periódico titula “Una època al banc dels acusats”, El Confidencial ho analitza com “Retrato en negro de una època” (*una època*) i El País cobreix el judici en directe a la seva web.

L’efecte que fa és que els 65 exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i Bankia no paguen la pena del telediari gràcies a la baralla dins del PSOE. Els malpensats diran que els socialistes donen l'excusa als mèdia per relegar el cas de les targetes black. Que han aprofitat per indultar Rato, Blesa i companys. Altres pensaran, raonablement, que darrere d’un secretari general del PSOE n’arriba un altre i que no ve d’aquí. Que la política és xerrameca i els milions són reals. Potser sí. Però va bé una mica més de calma i una mica menys de ràbia. El judici passa encara per una fase, diguem-ne, preliminar. La cosa arrencarà de debò amb la declaració de Rodrigo Rato, prevista per al divendres dia 30. Serà difícil que el cas s’escapi dels espais i temps més destacats dels diaris i telenotícies.