La pregonera de les festes de Sants, Merche Mar ha reivindicat el barri lluitador i la Barcelona viva amb gent pels carrers "de nit i de dia". 

"No sóc poeta ni escriptora, només sóc una artista. Una artista que ha treballat al Molino tota la seva vida. He après el llenguatge del carrer franc i sincer." Així s'ha presentat Merche Mar i així ha estat el seu pregó.

La vedette no ha pogut evitar els seu tarannà i ha portat el seu to, amb les improvisacions i les sortides de guió, durant tot el pregó com si estigués a l'escenari d'El Molino, on ha treballat tota la vida. Una mica més continguda i tapada del que era habitual en els seus espectacles, ha repassat la història del barri de Sants i l'ha presentat com un barri lluitador que sempre aconsegueix el que vol: "M’han parlat d’un barri d’aquells que lluita. Diuen que quan els veïns volen una cosa, surten al carrer, agafen una pancarta i no paren. Qui millor ho sap és la senyora Colau". 

Merche Mar ha fet una pinzellada a les històries reivindicatives del barri que van aconseguir fer del parc Industrial una zona verda i de com les Cotxeres de Sants han acabat sent un centre cívic.

Ha parlat de l'esplendorós Paral·lel quan les llums del cafè d'Espanyol i dels teatres Molino, Arnau, Condal i Apola "omplien les nits barcelonines de glamur que venia de l'espectacle del Music Hall. De la nit de la modernitat que ens acostava a Europa", ha proclamat des del balcó.

I sense pèls a la llengua els ha dit "pijos" als socis del Liceu que l'any 1970 "arribaven amb cotxes antics" al Molino on Núria Feliu va estrenar un espectacle que recuperava els vells cuplets de tota la vida. "Va ser una festa molt i molt important", ha dit amb certa enyorança.

"Li hem donat solera a aquest racó de la ciutat", ha dit Merche Mar referint-se al Paral·lel, "camí d'entrada de billons de persones que venien a Barcelona". 

Mirant l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha compartit el balcó amb la pregonera, Merche Mar, ha reivindicat la ciutat viva: "Carrers vius, que és el que cal a una Barcelona que a vegades no sabem on va". "Carrers amb gent de dia i de nit. Som mediterranis", ha insistit mentre preparava un dels crits finals: "Som gent de debò!".

Visca el Molino i la mare que em va parir!!!

"Vistos des d’aquí dalt feu cara de gent simpàtica i alegre i aquesta distància no és la que jo estic acostumada quan estic a l’escenari. El pregó s’ha de fer des d’aquest balcó, una mariconada, però s’ha de fer des d’aquí". Desinhibida, com si estigués fent una número més a l'escenari d'El Molino, Merche Mar, ha interactuat amb el públic i també amb la pregonera de l'any passat i veïna de Sants Núria Feliu, bona amiga, que l'escoltava des de la plaça: "et faré la competència i em faré una geganta amb més pitrera que tu". 

Només començar Merche Mar ja ha fet tota una declaració d'intencions: "Vull que això vibri com si estiguéssim al Molino" i no ha parat de fer-ne referències, ni a la sala d'espectacles ni a la seva manera de fer dalt l'escenari: "Arremangueu-vos, poseu-vos les lligacames".

Amb l'humor que sempre l'ha marcada, Merche Mar, no ha tingut cap problema en dir "mòmies" a altres col·legues de la seva generació: "Vaig trucar les meves amigues Núria Feliu i Amparo Moreno. Som les que anem quedant. Quedem quatre que som com les quatre piràmides d’Egipte per no dir mòmies". 

I ha tancat el pregó amb un "Mujeres al poder!" i un altre "Que comenci la festa major de Sants 2016. Visca el Molino i la mare que em va parir!!!"