Quan arribes a la trentena, en moltes dones se'ns apareix una divergència: el nostre rellotge biològic no va al mateix ritme que el personal. Esperem la maternitat per quan estiguem econòmicament, socialment i emocionalment més estabilitzades i, a vegades, als 30 (dic 30 com podria dir 32, 34 o 36), és quan tot torna a començar.

Per exemple, canvis a la feina que no esperàvem i ens implica un daltabaix i fins i tot una inestabilitat aguditzades; un entorn que ja ens agrada que no pensi en el més enllà, ni planifiqui i faci tot allò que amb 20 i algu no es podia per una qüestió econòmica; o ruptures prèvies a fer el pas endavant familiar que t'obliguen a fer un pas enrere. Aquest darrer cas és curiós perquè és el clàssic que sempre t'ha fet mandra i quan per fi et decideixes et ve una hòstia que no saps quina procedència té i penses: "Collons! (Ovaris per deixar el llenguatge androcentrista que situa l'home com el centre de les coses) Ara que m'havia decidit!". I és fort perquè a una que sempre li havia relliscat el tema de la maternitat de cop passa a ser ultra mega tope important pel simple fet de no poder-lo tenir o, si més no, en aquell paisatge que t'havies configurat des de fa temps.

I és aleshores quan prioritzes els teus ovaris per damunt de tot. D'entrada, si no vols ser mare soltera, et converteixes en una mena d'scout on només veus possibles inseminadors abans que la mateixa persona i penses, "uf, per perdre el temps, passo" i vas tirant oportunitats de divertimento o conèixer persones que, qui sap si poden ser interessants, perquè tens complexe de Risto Mejide en els anys a OT. Aquesta visió té un punt psico que pot derivar en un trastorn obsessiu i l'heu d'aturar a temps: a la vida no tot són els teus ovaris.

En aquest ordre de prioritats també està tractar-los com si fossin les Set Boles de Drac. És a dir, de cop, t'expliquen que els teus ovaris tenen una data de caducitat i que als 35 el tema comença, de debò de debò, a baixar en picat. Després et trobes casos que amb 40 són mares i passes dels "bricoconsells" dels experts però allà tens la cantarella, gravada al cap, que els teus ovaris s'estan acomiadant de tu. I una vol preservar-ne alguns, d'aquí la importància de les Set Boles de Drac.

Per aconseguir-ho, d'entrada, pots fer-te una prova per veure el teu nivell de reserva ovàrica. Dit així sembla que el nostre sistema vaginal sigui una sabana africana però hem de ser pràctiques i tens tres opcions: una mena d'ecografia, una analítica i la prova antimulleriana que seria la top. Les primeres, si ets d'una mútua, són gratuïtes. L'última, que és tan precisa que només cal que li posi nom i cognoms als ovaris que et queden, et situa en quin moment estàs. També es fa per extracció de sang i prepara més de 100 euros per saber-ho i pagar-ho. Tenint en compte que et diu com estàs ara però no planifica com estaràs d'aquí a sis mesos: els ovaris estan molt locos i pot ser que desapareguin de forma més ràpida de cop i volta. Però allò ja et pot servir per fer una previsió i veure si les Set Boles de Drac les has de conservar en un banc d'ovaris. Pel banc prepara més de 2.000 euros tan sols per fer el tractament, te'ls guarda de forma indefinida i has de pensar en un cost extra anual perquè estiguin congelats com Walt Disney i ressuscitin quan et vingui de gust. És una inversió que potser no serveix de res: la vida és això al cap i a la fi, no saber què passarà demà.

Però si el teu grau de previsió i planificació és elevat saps que t'ho acabaràs pensant. I si no també, fins i tot les persones més caòtiques a la vida poden tenir clar que volen viure la maternitat. I quan arribes als 30, com deien a la gran sèrie d'Aída, no tens "el chichi para farolillos".