El Gremi de Llibreters de Catalunya ha concedit aquest dilluns els Premis Llibreter en les seves tres modalitats: Literatura Catalana, Altres Literatures i Àlbum Il·lustrat. Els tres premis han recaigut en tres autores, les tres ben allunyades de les corrents més comercials. El Premi Llibreter continua consolidant-se, en aquesta setzena edició, com un dels premis més prestigiosos del país, sobretot perquè és suggerit pels llibreters i no depén de cap editor. Premia llibres ja editat durant l'any anterior i acostuma a reconèixer a autors que no entren dins les línies més comercials del mercat editorial.
Una construcció de gel
Alicia Kopf ha obtingut el Premi Llibreter amb Germà de gel, que ja havia obtingut el Premi Documenta l'any passat (una característica del Premi Llibreter és que permet premiar llibres que ja han obtingut d'altres premis). Alicia Kopf és el nom artístic d'Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982). Germà de gel és la seva segona obra literària, perquè l'autora es dedica, bàsicament, a l'art visual. Germà de gel és un llibre delicat i poc convencional. Es tracta de la història de l'obsessió àrtica dels exploradors dels pols, i combina aquesta història amb una anàlisi sobre les tensions a la seva família, marcada per la separació dels seus pares i l'autisme del seu germà.
Una història molt documentada
Alicia Kopf va escriure Germà de gel en el marc d'un projecte Àrticantartic, per al que va fer una investigació en profunditat sobre la personalitat i les aventures dels exploradors polars. Per això la novel·la té fragments sense gens de ficció, però amb molta poesia: els referents a l'aventura dels gels. I així, l'obra s'omple de dibuixos, fotografies, textos... I, malgrat tot Kopf aconsegueix compaginar l'aventura dels pols viscuda pels exploradors amb una aventura personal que podria viure qualsevol lector. I amb una reflexió sobre les relacions entre el món interior i l'exterior, en perpetua lluita.
La literatura d'una dona de fer feines
El premi a Altres Literatures ha recaigut, per unanimitat, en Lucia Berlin, pel seu llibre Manual per a dones de fer feines (L'Altra Editorial en català i Alfagura en castellà). La nord-americana Berlin (1936-2004) va ser una escriptora atípica. Mare de quatre criatures, va veure's obligada a tirar endavant la seva família amb feines precàries i mal pagades (entre elles, la de dona de fer feines). Sovint va caure en l'alcoholisme, i els episodis dramàtics no van faltar en la seva vida. I, malgrat tot, mai no va renunciar a escriure històries relacionades amb la seva vida, sovint amb un àcid sentit de l'humor.
Un fracàs que no ho era
Però les obres de Berlin, en vida seva, van tenir molt poc ressò. Va començar a publicar el 1980, però només va començar a tenir una mica d'èxit de crítica als norantes. Els fills de l'autora han rebut amb un regust agredolç la notícia del premi: amb satisfacció pel reconeixement pòstum que això suposa, i amb amargor per les dificultats que va tenir en vida. I amb un cert dolor, perquè asseguren que "la seva narrativa és idèntica a la seva veu". Comenten que en llegir la seva fluïda literatura, tornen a estar amb ella.
El pitjor dels viatges
Molts contes parlen de viatges, sobretot de nens que marxen de casa per viure l'aventura i tornar replets de mèrits, d'experiències i de riquesa. Però El viatge no segueix el guió habitual d'aquests contes. El viatge és una història, explicada en veu de nen, d'una família que ha de deixar la seva casa per fugir de la guerra i haurà de passar mil perills i dificultats per integrar-se a un altre món, que els serà hostil. Una història que està en ple vigor avui en dia, amb plena crisi dels refugiats. Es tracta d'una obra de la sarda Francesca Sanna, que ha viatjat molt i ha establert relacions amb molts migrants per poder escriure aquesta història.
Fora de guió
L'Altra Editorial ha obtingut dos dels tres premis. D'aquesta forma, s'ha donat visibilitat a una editorial petita que ha anat guanyant prestigi literari en els darrers temps. El premi a l'àlbum il·lustrat també ha anat a parar a una petita editorial, Impedimenta. Això, de fet, constitueix un reconeixement a les editorials independents que van consolidant-se al panorama literari català i espanyol, malgrat la crisi.