S'ha fet pública la llista de les 40 obres nominades per al Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe 2017. Entre elles hi figuren la casa 1014 de Granollers i el Habitatge col·lectiu per a gent gran, casal i CAP del Poblenou. Però també hi ha una altra obra que toca directament als catalans: el Museu Memorial de Ribesaltes, dedicat parcialment als republicans espanyols allà internats. Aquestes tres obres han estat triades entre 355 construccions preseleccionades. A mitjan febrer es coneixeran les 5 obres finalistes del premi, que es concedirà al maig. El premi Mies van der Rohe, un dels principals de l'arquitectura europea, intenta promoure una arquitectura innovadora i sostenible.

Solució arquitectònica per a Granollers

Casa 1014 de Granollers. Fotografia cedida per la Fundació Mies van der Rohe.

Aquest projecte de H Arquitectes (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó) intentava aconseguir una casa amb el màxim confort, en un solar estret i llarg que donava a dos carrers, i que el propietari volia dividit en dos ambients. Els arquitectes van mantenir la façana principal, pel seu valor arquitectònic, i van dividir la casa en dos blocs separats per un jardí interior. A més, amb cobertes retràctils, es van crear uns espais de transició entre el carrer i la vivenda, mig pati, mig espai interior. Als espais interiors hi domina la fusta, per donar-li calidesa.

Un centre públic de qualitat

Habitatge col·lectiu per a gent gran, casal i CAP del Poblenou. © José Hevia.

L'habitatge col·lectiu per a gent gran, casal i CAP del Poblenou és una obra dels estudis Bonell i Gil (Esteve Bonell i Josep Maria Gil) i peris+toral (Marta Peris i José Manuel Toral). L'objectiu d'aquest gran equipament, situat al darrera de la Torre Agbar, és afavorir les dinàmiques comunitàries i de barri. Conté vivendes, un centre cívic, un centro de salud i un gran pàrquing. Les vivendes tenen bugaderia comunitària al terrat, espais lúdics d'ús compartit, jardins urbans... En canvi, una escola pública situada molt a prop d'aquest edifici, el CEIP Encants, no ha aconseguit entrar a la llista dels 40 nominats, tot i que figurava al rànquing dels preseleccionats

El dolor de l'exili i del genocidi

Museu del Memorial de Ribesaltes. © Kevin Dolmaire.

El novembre de 1938 es va crear el camp Joffre a Ribesaltes, destinat a l'internament dels "estrangers indesitjables". Ben aviat hi començarien a recloure republicans espanyols i membres de les Brigades Internacionals, que viurien en condicions pèssimes. Més tard, al gener de 1941, ja en plena guerra mundial, s'omplirien de jueus, gitanos i, de nou, republicans. Molts jueus internats a Ribesaltes serien entregats, pel govern de Vichy, a les autoritats alemanyes, que les van deportar i els van aplicar les polítiques genocides de "solució final". Més tard, el camp Joffre va allotjar soldats alemanys i italians, i als anys seixanta, militants del Front d'Alliberament Nacional d'Algèria; serien rellevats, amb la independència algeriana, pels harkis, els algerians col·laboracionistes amb el colonialisme. Les condicions de vida, al Camp Joffre, hi eren pèssimes, i molts dels interns hi van morir de desnutrició, de gana i de problemes de salut. El 1994 es va erigir una estela en record dels jueus morts al camp; l'any següent se'n posaria una altra pels harkis, i el 1999, finalment, se'n col·locaria una en record dels republicans espanyols. A principis del segle XXI es va començar a discutir la realització d'un museu memorial per a totes les víctimes, que finalment va ser elaborat per Rudy Ricciotti però no es va inaugurar fins el 2015. Es tracta d'un gran bloc mig soterrat, mig emergent, que no amaga l'històric bloc F, que ha sobreviscut al període dels internaments, i que s'ha mantingut sense reformar, erosionat, com a metàfora de l'impacte de l'oblit sobre la memòria.

Precedent català

Filarmònica d'Szczecin. Foto: UmSzczecin.

En la darrera edició dels Mies van der Rohe, que es concedeixen cada dos anys, va obtenir el premi un equip català, l'estudi barceloní Barozzi/Veiga, però no per una obra realitzada a Catalunya, sinó per una construcció feta a Polònia, el edifici de la filarmònica de Szczecin.

 

Foto de portada: Casa 1014 de Granollers. Fotografia cedida per la Fundació Mies van der Rohe.