L'escriptor Javier Cercas, un conegut opinador que s'ha caracteritzat per les seves càrregues contra el catalanisme, ha guanyat els 601.000 euros del Premi Planeta, amb el manuscrit Cristales rotos, presentat amb el pseudònim Melchor Marín  i que es publicarà amb el títol Terra Alta. Manuel Vilas ha aconseguit ser finalista, i endur-se els 150.250 euros d'aquesta distinció, amb el text Tal como éramos, presentat amb el pseudònim Vivecca Lindford, i que es publicarà amb el títol Alegría. Mentre les barricades cremaven al centre de Barcelona, la gala del Museu Nacional d'Art de Catalunya es desenvolupava amb aparent normalitat (des de l'interior del Museu, ni tan sols se sentia el soroll de l'helicòpter que no parava de sobrevolar la ciutat). Això sí, destacar l'absència de qualsevol representant del Govern català, sens dubte, en senyal de protesta pel trasllat de la seu de Planeta fora de Catalunya (per banda catalana, les màximes autoritats eren l'alcaldessa de Barcelona i els ex presidents Mas i Montilla). Ada Colau ha hagut de marxar davant l'esclat d'incidents a la ciutat.

Els que sí hi han estat presents, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, el ministre de Cultura, José Guirao, així com Meritxell Batet, presidenta del Congrés, i Manuel Cruz, president del Senat.  El Rei, malgrat tot, habitual a aquests actes, hi ha estat absent. Als discursos de l'organització, cap menció al que ha estat passant a Catalunya; les hostesses, no obstante, es disculpaven pels retards ocasionats, deien per "l'absència de molta gent per això que està succeïnt.

Cercas ha definit aquesta obra com "un llibre especial", "diferent de tota la resta", en que promet "reinventar-se" i "convertir-se en un altre escriptor". És un thriller amb estructura clàssica que s'inicia amb un crim en un lloc tranquil de la Terra Alta. Una novel·la que pretén ser una reflexió, entre d'altres coses sobre "el valor de la llei", en un moment de màxima actualitat del tema. Tot i això, Cercas ha assegurat que "aquesta novel·la no parla del procés, però sense el procés no hagués escrit aquesta novel·la". Ha aclarit que és un llibre que no parla de política, i que ha realitzat una forta tasca de documentació per a escriure'l.

D'aquesta forma, Cercas, l'autor de Soldados de Salamina se suma a la llista de guanyadors del premi més ben dotat de les lletres espanyoles, entre els quals hi figuren Mario Vargas Llosa, Camilo José Cela, Alfredo Bryce Echenique, Gonzalo Torrente Ballester, Terenci Moix, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé...

Javier Cercas és un autor molt consagrat. La seva novel·la Soldados de Salamina (2001), sobre la vida de l'escriptor falangista Sánchez Mazas, es va convertir en un best-seller i va ser duta al cinema. Entre les seves obres posteriors, amb menys anomenada, hi figuren La velocidad de la luz (2005), Anatomía de un instante (2009), Las leyes de la frontera (2012), El impostor (2014) i El monarca de las sombras (2017). Moltes de les seves obres giren entorn a la història d'Espanya. Sovint, com a columnista i opinador, ha defensat opcions radicalment anticatalanistes.

Manuel Vilas, per la seva banda, és un autor menys conegut, tot i que la seva última obra Ordesa (2018) va obtenir molt bones crítiques i unes més que respectables vendes. És un autor molt polifacètic, amb assajos com La vida sin destino o América; poemaris com Gran Vilas o El hundimiento; llibres de relats, com Zeta o Magia; i novel·les com Los inmortales o Lou Reed era español.·A preguntes dels periodistes, Manuel Vilas ha assegurat que el protagonista de la seva novel·la és un personatge que a la seva maduresa descobreix que allò important és l’alegria. Una història plena de viatges, però que té com a referent bàsic la història d’Espanya.

Enguany s'havien presentat 564 novel·les a aquest premi, que és un dels més ben dotat del món. Malgrat tot, diuen que tot i això resultat molt beneficiós per a l'editorial. Només a l’Estat espanyol, s'han venut més de 43.000.000 d’exemplars dels 67 llibres premiats en edicions anteriors. Entre les obres presentades al premi el 2019, n’hi havia 89 enviades des de l’Amèrica del Sud, 46 de l’Amèrica del Nord, 19 de l’Amèrica Central i 22 d’altres països europeus..

El jurat del premi era integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, directora de l’Editorial Planeta i secretària del jurat amb vot.

José Creuheras, president del Grup Planeta, que s'ha convertit en un emblema de l’unionisme des que va retirar la seva seu de Catalunya el 2017, ahir va donar suport a la sentència del procés tot afirmant que “afortunadament Espanya és un país democràtic, per tant, màxim respecte a les decisions judicials”. També va apuntar que “la seu social i fiscal del grup és a Madrid i no hi ha cap motiu per a canviar-la”. I va afegir que “no han canviat les condicions del dia en què vam prendre la decisió”.