La donostiarra Dolores Redondo ha guanyat el Premi Planeta amb la novel·la Todo esto te daré. Ha resultat finalista Marcos Chicot Álvarez amb la novel·la El asesinato de Sócrates. La concessió s'ha anunciat en un acte realitzat al Palau de Congressos de la Diagonal de Barcelona, amb assistència dels Reis d'Espanya i nombroses personalitats de la vida cultural i política de Catalunya. El jurat era composat per l'acadèmic Alberto Blecua Perdices, pels escriptors Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas i Rosa Regàs, i per l'editor Emili Rosales com a secretari amb vot. En aquesta edició, la LXV, el Premi Planeta ha batut rècords de participació, amb l'arribada de 552 originals, procedents d'una vintena de països (amb domini dels textos d'Espanya, però també amb molta presència de Mèxic i de l'Argentina).

La intriga guanya

Els 601.000 euros del premi han estat per a Dolores Redondo, que ha guanyat el premi amb la novel·la Todo esto te daré. Aquesta obra, que s'havia presentat amb el títol Sol de Tebas i amb el pseudònim Jim Hawkins, és una novel·la de suspens, a l'estil de les d'Agatha Christie. Es tracta de la història d'un escriptor d'èxit que perd la seva parella quan mor en un petit poblet, a un miler de quilòmetres d'on se suposava que tenia que ser. El protagonista sospita que el seu marit tenia una vida oculta, però en el viatge cap a una Espanya rural que ell ni sospitava que existia es trobarà amb els secrets més insospitats del seu marit.El títol fa referència a la cobdícia, a la temptació que fa el diable a l'home al Nou Testament. És una novel·la que fa un elogi a la recerca de la veritat i constitueix una denuncia ferma de la impunitat. És també una novel·la sobre l'amor entre homes adults que superen prejudicis i trabes. L'obra es situa a la Ribeira Sacra, una zona que Redondo estima especialment, i que creu que és un paisatge literari perfecte.

Redondo, fenomen literari

Dolores Redondo és una nouvinguda al món de la literatura, però ha arribat amb molta força. La seva primera novel·la és del 2009, Los privilegios del ángel, però es va fer realment popular a partir del 2013 amb la publicació de La trilogía de Baztán, tres novel·les que han aconseguit un gran ressò de públic, que han estat traduïdes a 15 idiomes i que ja tenen la seva adaptació al cinema a punt.

La guanyadora

Redondo ha dedicat el premi a la seva família, i al seu amor. Assegura que ha trigat sis anys en escriure aquesta novel·la. Però assegura que la idea ja la tenia quan preparava la trilogia de Baztán. Ha dedicat el premi al seu marit, i a la seva família. Assegura que ha volgut canviar de punt de vista, i passar d'una novel·la femenina a una obra en què el bàsic és una confrontació entre tres personatges masculins; i que ha volgut canviar de registre i no tocar la màgia, un tema molt tòpic en temàtiques gallegues.

El relat de la mort de Sòcrates, finalista

El premi al finalista, Marcos Chicot Álvarez havia presentat el text El nacimiento amb el pseudònim Oscar García, que ha tingut com títol definitiu El asesinato de Sócrates. Es tracta d'una barreja de novela històrica i de thriller ubicada a la guerra del Peloponeso. Amb aquesta obra l'autor vol que el lector faci un viatge per la Grècia clàssica, que es passegi per l'Acròpolis, que lluiti en les batalles en que els civils van combatre durant els 38 anys de les guerres del Peloponès, que consulti l'oracle de Delfos, que visqui les corrupteles de la democràcia més antiga del món (no menys corrupta que l'actual). I, alhora, Marcos Chicot volia que el públic es quedés fascinat per la filosofia grega: Pericles, Aristòfanes, Sòcrates... El seu objectiu era “que el lector aprengui de la Grècia clàssica, però no que aprengui amb rotllos, sinó que aprengui disfrutant”.

Amb el món clàssic

La novel·la té dos pols: un a Atenes i l'altre a Esparta, i té´personatges als dos centres. Chicot l'ha definit com "una novel·la para pasarlo bien" i assegura que pot interessar a tothom, i no tan sols als interessats en la filosofia. Chicot ha dedicat el premi i la novel·la a la seva filla, Lucía, amb síndrome de Down; assegura que quan va néixer li va canviar la vida i el va animar a deixar-ho tot i a dedicar-se compulsivament a l'escriptura. Chicot és un personatge prou nom en el món de les lletres espanyoles: fins a la concessió del Planeta ni tan sols tenia entrada a la Wikipedia. El 2012 va quedar entre els finalistes del planeta amb El asesinato de Pitágoras, una novel·la que després va gaudir d'una gran difusió gràcies a les xarxes socials.

Els antecessors

Amb aquest premi Dolores Redondo s'ha sumat a la llista dels guardonats al premi Planeta, entre els que hi figuren alguns dels més insignes autors espanyols: Ana María Matute, Ramón J. Sénder, Jorge Semprún, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix... Malgrat tot, sovint s'ha acusat d'aprofitar-se de la fama que ja tenen escriptors consagrats, i de publicar-los quan ja estan de davallada: seria el cas de Camilo José Cela i de Vargas Llosa, que van obtenir el guardó quan ja no estaven en el seu millor moment creatiu. En aquest cas, el Planeta ha optat per un autor que ja és un èxit literari, tot i que recent.

Els finalistes

Hi havia vuit altres manuscrits entre els finalistes, que s'han anat descartant durant les cinc votacions consecutives. El marido de la gitanilla (amb el pseudònim Ñau) era una novel·la d'aventures que se situava en l'Espanya els Àustries i que incloia personatges com Felip II, Maria Estuard i Shakespeare. El jurat la valorava com una obra amb una acció molt cinematogràfica, que passava per diversos escenaris. 7LR (Siete lágrimas rojas) de Blanco Dálmata (pseudònim) és una novel·la policiaca, amb elements de novel·la conspirativa. L'aparició d'una sèrie d'imatges de la Verge tacades de sang a les parròquies de Màlaga posa en marxa una investigació policial que portarà a una commoció a la ciutat i a que surtin a la llum alguns secrets que ningú sospitava.

Visions de l'Argentina

Entre els manuscrits finalistes també hi constava Tinta corrida, de Mariano Negri, una barreja entre novel·la romàntica i novel·la de costums ubicada a una zona rural de l'Argentina als anys vint del segle passat; es tracat de la vida amorosa d'una funcionària en un ambien provincià, ofegador. Sarinas coloradas, de Luis Escalante Galán, és una novel·la policíaca, amb una trama complexa, l'acció de la qual se situa a Galícia, on apareix un vaixell que ha naufragat amb un cadàver que no hauria de ser allà. Con un par de alas, el text de Hope (pseudònim) és una novel·la femenina, però molt combativa, amb un llenguatge atrevit i un contrapunt d'ironia. Explica la vida d'una noia que torna a Barcelona després d'una decepció amorosa i es troba que les seves companyes, i fins i tot la seva mare, tenen una intensa vida amorosa.

Sota l'estela de Rulfo

Un altre dels finalistes era El camino de Santiago, de Maestro Mateo (pseudònim). Es tracta d'una obra impregnada de realisme fantàstic en l'estela de la narrativa de Juan Rulfo. Es tracta de la història d'un orfe peruà supervivent d'una matança realitzada pels militars en la selva que anys més tard es troba amb un dels botxins. També se situa a Amèrica del Sud El reposo de la tierra durante el invierno, de María Mercedes Irigaray (pseudònim), una novel·la sentimental que explica com una nena argentina arriba a l'adolescència i es fa dona en uns moments traumàtics pel país, sotmès a la dictadura militar. La darrera obra finalista era Nada impide, d'Anxo Novoa, és una novel·la policíaca, amb molta influència del cinema d'acció. Es tracta de la història d'un autobús escolar segrestat per un jove inadaptat.