Els diaris de Madrid no han estat bel·ligerants amb la presentació del referèndum que ha fet el president Puigdemont a Madrid aquest dilluns. Els titulars de les seves portades digitals són molt descriptius i fan servir verbs més aviat amables, en contrast amb la retòrica guerrera habitual: "Queremos sentarnos en una mesa y no en el banquillo" (El País, VozPópuli), "Puigdemont ofrece pactar la pregunta y la fecha del referèndum" (El Mundo), "Puigdemont propone en Madrid pactar con el Gobierno la fecha del referèndum" (El Confidencial), "Puigdemont propone al Estado pactar la fecha del referèndum y la pregunta" (La Razón). El títol de dins de El País interpreta més: "Puigdemont ofrece al Gobierno una vía lenta para la independencia".

Bé. No tots són tan amables. N'hi ha dos que criden l'atenció. L'ABC assegura que "Puigdemont presume en Madrid de no acatar ni la ley ni decisiones judiciales". Uf. Sempre és complicat interpretar les intencions de la gent, més encara presumir les d'un polític. En qualsevol cas, és una llàstima que els usuaris/lectors del tabloide monàrquic no s'hagin assabentat pel seu diari de què hi ha anat a fer a Madrid, el president de la Generalitat, perquè més de la meitat dels lectors –inclosos els de l'ABC– no llegeixen les notícies més enllà dels titulars.

Un més sorprenent és el de Crónica Global, l'associat a Catalunya d'El Español, el digital fundat i dirigit per Pedro J. Ramírez, que titula així la compareixença de Puigdemont:

En llengua castellana, segons la Real Academia de la Lengua Española, el verb “conminar” té tres significats, que copio aquí tal com venen al seu diccionari:

  • Amenazar (dar a entender que se quiere hacer algún mal).
  • Apremiar con potestad a alguien para que obedezca.
  • Dicho de la autoridad: Requerir a alguien el cumplimiento de un mandato, bajo pena o sanción determinadas.

Res de tot això ha passat en l’esdeveniment, com el mateix Crònica Global explica molt bé al text de la informació. Allí es diu que el president ha fet servir un to “molt menys bel·ligerant” que en la seva anterior visita, al maig, i cita per il·lustrar-ho aquesta frase: “Deseamos sosiego político, diálogo abierto, prosperidad compartida y justicia social. Seguro que muchos españoles quieren lo mismo”.

Si Puigdemont volia amenaçar, apressar o constrènyer l’Estat espanyol en virtut de la seva autoritat i amb risc de pena en cas d'incompliment, no ha fet servir ni les paraules ni el to adients. No serà, més aviat, que no ho volia fer? És una possibilitat clara, a la vista de les seves paraules i to. Esclar, si has de fer servir el verb “invitar”, per exemple, o “proponer” o un de semblant… el títol ja no té tanta gràcia ni fa mal.

Ens passa a tots. Voldríem que la realitat fos aquesta i no, la realitat és aquella, una altra que no ens agrada, que no encaixa amb allò havíem imaginat, que ens sembla que fa més mal que bé. En fi, una realitat que costa d’acceptar. En aquestes circumstàncies, la temptació del mèdia de trinxera és afinar la realitat.

O no. Potser no és res de tot això, perquè a la portada del mateix digital es titula d’aquesta manera: “Puigdemont insta al Estado a tomar parte en un referéndum de secesión”. També ho fa així la versió d'El Español. Potser el "conminar" del titular de dins és la típica errada involuntària. Sigui com sigui, no estaria bé comminar-los a tenir més cura de la seva llengua. I de la realitat.