Està fet. Editorial Premsa Ibèrica (EPI) ha adquirit a Grup Zeta el seu deute amb els bancs una vegada que aquests han accedit a una quitança del 70% sobre el total, de 99 milions d'euros. Enric Hernández, el director d'El Periódico, carro gros de Zeta, va comunicar aquest dimarts l'acord al seu staff. Ho han confirmat a El Nacional altres executius d'aquesta companyia, que han demanat mantenir-se en l'anonimat. El traspàs s'oficialitzarà quan EPI i el propietari de Zeta, Antonio Asensio Mosbah, tanquin l'abonament que aquest rebrà pels actius del grup, uns deu milions d'euros.

El perdedor en aquesta llarga i alambinada licitació és el grup de serveis audiovisuals Mediapro, de Jaume Roures i Tatxo Benet, que havia ofert directament als bancs creditors deu milions més, és a dir, una quitança menor sobre el deute. Les últimes setmanes, Roures havia avisat que "hi ha molts poders fàctics que no veuen amb bons ulls" el seu intent d'adquirir l'editora d'El Periódico i Sport.

L'últim obstacle que ha hagut de superar l'operació són els dubtes de l'Institut Català de Finances, dependent del Departament d'Economia de la Generalitat —al qual Zeta deu gairebé tretze milions d'euros—, i de Kutxa, el banc basc, amb un pendent molt menor, que rebutjaven la quitança. Els bancs més exposats són el Santander, amb uns 30 milions, i CaixaBank, amb prop de 23 milions, que és qui ha portat la veu cantant del pool de creditors, en el qual també figuren BBVA, Banc Sabadell i altres.

Els bancs, protegits

L'operació s'ha formalitzat de manera que els bancs creditors quedin protegits de possibles accions judicials d'accionistes descontents pel rebuig de la proposta de Mediapro, una companyia molt més gran que, a més, oferia més diners i un horitzó corporatiu més espaiós. Mediapro (Imagina Media) és el segon grup espanyol de comunicació per ingressos. El 2017 va facturar 1.649 milions d'euros i va obtenir 145 milions de beneficis.

EPI és el novè grup del sector per facturació. Va ingressar 175 milions d'euros el 2017, amb un benefici de 2,3 milions. Javier Moll de Miguel n'és el president. Edita 20 diaris i revistes locals líders a les seves províncies, entre ells Faro de Vigo, La Nueva España (Astúries), Levante (València) i Diari de Mallorca. També compta amb 26 llicències de TDT, dos canals de televisió a Alacant i València i una emissora de ràdio a València. EPI és l'únic grup de premsa espanyol en expansió. A Catalunya edita Diari de Girona, Empordà i Regió 7.

L'adquisició del Grup Zeta suposa per a EPI un augment de mida colossal i un desafiament de gestió encara més gran, doncs Zeta li afegeix una facturació de 136 milions i també unes pèrdues de 20,7 milions (2017). Aquest grup edita sis diaris d'informació general i dos d'esportius (El Periódico de Catalunya, Sport...), 44 de gratuïts, quinze revistes (Cuore, Woman...) i 50 publicacions d'empresa. Estava en venda des de l'estiu de 2017, una cop reestructurat el seu deute. El desembre passat, en incomplir el pagament d'un primer tram de nou milions, Asensio en va demanar una quitança del 50%. La resposta dels bancs creditors va ser intensificar la recerca d'un comprador.

La millor opció

Roures i Benet s'han interessat per Zeta des que es va posar a la venda per primer cop, fa dotze anys. Ara, a més de que posen sobre la taula la millor oferta econòmica, val a dir que els seus rivals en aquesta operació són, sobretot, grups de diaris impresos —una categoria en declivi— per a qui els actius de Zeta són més del mateix mal, mentre que Mediapro és un grup audiovisual on els diaris encaixen com a negocis complementaris als quals pot permetre's finançar la seva transformació digital.

En privat, totes les parts implicades en l'operació, des de Zeta als bancs, han anat reconeixent que Mediapro era la millor sortida. Tanmateix, aquest últim any, cada cop que es donava per fet l'acord, apareixia un nou candidat, cada un amb una xifra de negocis i beneficis menors que l'anterior.

Així van ser temptats —i es van excusar— Prisa (El País, Cadena SER), que el 2017 va facturar 1.170,7 milions amb beneficis de 105,7 milions; Vocento, editora d'ABC i El Correo, entre altres, amb una facturació de 423 milions i 18 milions de beneficis; i Henneo (Heraldo de Aragón), amb 128,6 milions de facturació i pèrdues d'explotació de 692.172 euros. Amb les xifres a la mà, cap de les companyies esmentades no fa ombra a Mediapro.

Intervé la Moncloa

EPI, que s'havia desinteressat per Zeta el novembre passat, va tornar a la licitació després d'una oportuna intervenció de la Moncloa. Abans havien temptat Henneo, que va rebre "la invitació de sectors tant polítics com empresarials", segons un dels seus executius, que va rebutjar ser identificat —condició imposada també per la resta de la dotzena de directius implicats en la venda que han parlat amb El Nacional.

Roures ha denunciat sempre que "forces fosques" s'interposaven entre Mediapro i Zeta, en al·lusió a les intrusions del govern i de l'establishment espanyol en l'operació. Intrusions que tot el sector dóna per descomptades en el context polític i social que es viu a Catalunya.

L'empresari audiovisual s'enfronta a la llegenda teixida a l'entorn de la seva persona a Madrid. Té enemics poderosos, com Prisa, al qual va arrabassar en els tribunals els drets audiovisuals del futbol espanyol després d'una llarga i agra batalla. A més, és propietari del digital progressista Público i s'ha significat en favor de Podemos. Pitjor encara, se'l veu com el gran suport mediàtic de l'independentisme, sigui per organitzar el centre de premsa des del que es va informar del referèndum de l'1-O, sigui pels documentals dirigits i/o produïts per ell mateix, que posen al descobert la repressió del procés o les clavegueres de l'Estat. L'any passat, casa seva va ser misteriosament assaltada tres cops.