Les preposicions són paraules invariables (és a dir, no tenen singular ni plural, ni masculí ni femení) que relacionen parts d’una oració.
En català, aquestes són les principals preposicions que tenim: a, amb, arran, cap, contra, dalt, damunt, darrere, davall, davant, de, des de, devers, devora, dins, dintre, durant, en, entre, envers, excepte, fins, llevat, malgrat, mitjançant, per, per a, prop, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers, via i vora.
N’hi ha de diferents classes (transitives o intransitives, àtones o tòniques, simples o compostes...), però a nosaltres avui només ens n’interessen aquestes quatre: a, de, en i amb.
I, et preguntaràs: són aquestes, les preposicions “deshonestes” del títol? Doncs sí! Perquè enganyen, perquè no són constants, perquè depenent d’on apareguin, de com es combinin, pot ser que hagin de desaparèixer o canviar de forma. Si no ho fem, estarem cometent un error gramatical. Per tant, no són gens de fiar!
Vegem-ho amb uns quants exemples:
A:
- S’ha compromès a acompanyar-la al metge.
Però:
- S’ha compromès ø que l’acompanyarà al metge.
DE:
- No ens han informat de cap incidència.
- Espero poder veure-la abans de la graduació.
Però:
- No ens han informat ø que s’hagi produït cap incidència.
- Espero poder veure-la abans ø que es graduï.
EN:
- No confien en la seva tornada a temps.
- Tinc molt interès en els teus consells.
Però:
- No confien a/de tornar a temps.
- Tinc molt interès ø que em donis els teus consells.
AMB:
- Tothom està d’acord amb la seva proposta.
- Van amenaçar amb una vaga.
- Sap que pot comptar amb la meva ajuda.
Però:
- Tothom està d’acord a aplicar la seva proposta.
- Van amenaçar de fer una vaga.
- Sap que pot comptar ø que l’ajudaré.
T’hi has fixat bé? Vols que te’n fem un petit resum per ajudar-te a no caure en la seva trampa? Aquí el tens:
- Les preposicions a, en, de i amb, quan van davant de la conjunció que, s’elideixen o “cauen”. Per tant, no són correctes les construccions: *a que, *en que, *de que ni *amb que.
- Les preposicions en i amb, quan van davant d’un infinitiu, es transformen en a o de. Per tant, no són correctes, especialment en registres formals, les construccions: en + infinitiu ni amb + infinitiu. Excepció important: sí que és correcte usar en + infinitiu quan té un valor temporal, com a la frase “En arribar a casa ens vam posar a fer el sopar”.
També hi ha alguna altra excepció a aquesta última regla, però ara no ens volem allargar més amb les explicacions i, en tot cas, pot ser que te les trobis “camuflades” dins del test. Endavant!
Posa't a prova!