A la confluència entre els municipis d'Os de Balaguer (la Noguera) i Estopanyà (a Osca), al riu Noguera Ribagorçana s'hi troba la Central de Canelles (d'Endesa). Allà el Centre d'Interpretació de l'Energia i la Geologia facilita les visites a aquesta instal·lació, i també a la Cova Negra de Tragó. D'aquesta forma, un pot passar de veure una gran obra d'enginyeria del segle XX, a endinsar-se als misteris de la geologia de fa 20 milions d'anys. Les turbines i els alternadors deixen pas a les estalagmites, les estalactites i els fòssils. Les visites es fan els dissabtes, diumenges i festius, al matí i a la tarda, i tenen una durada d'unes 4 hores. El preu és de 20 euros per persona. Cal sempre fer reserva prèvia a través de correu electrònic.

Veure una infraestructura al complet

La central de Canelles està construïda a l'interior de la muntanya, a peu de presa, a la banda d'Os de Balaguer. S'hi accedeix mitjançant un túnel situat al marge esquerra del riu. Els visitants poden penetrar-hi i visitar les tres turbines, situades al nivell inferior de la nau principal, però també passar a veure la sala de comandaments, que es troba a l'extrem superior d'aquesta nau. Una sala de comandaments que ara, a diferència de fa mig segle, quan es va inaugurar, és completament deserta, perquè tot el control de la central es porta de forma remota (ara només hi ha personal per al manteniment). A més a més, a la visita s'explica el sistema d'embassaments de la Noguera, el cicle de l'aigua i la transformació de l'energia hidràulica en electricitat.

Canelles: una central de la postguerra

L'embassament de Canelles és un dels més grans del Sistema Hidrogràfic de l'Ebre, amb 680.000 milions de litres d'aigua. Produeix energia suficient per a 34.000 habitatges de 4 persones. A més a més de produir energia elèctrica, permet regular el cabal d'aigua per a usos humans i agrícoles. Va ser construït entre 1953 i 1959, quan l'Estat espanyol patia una greu manca d'energia elèctrica (en aquell moment era una instal·lació molt moderna, tot i que ara ja es pot considerar antiga). 2.800 persones, majoritàriament immigrants procedents del sud d'Espanya, van treballar en la construcció d'aquesta infraestructura; vivien en un poble que més tard va ser completament destruït. La presa va ser un dels majors èxits de l'enginyeria espanyola de l'època, ja que es va construir a tota velocitat per oferir energia el més aviat possible. A l'època era la presa més alta de tot l'Estat, i una de les més altes d'Europa. A desgrat de tot, l'embassament va tenir problemes: va haver-hi greus bloquejos per les fuites d'aigua pels marges de la presa i es va haver de procedir a una complexa tasca d'impermeabilització.

La cova salvada

Durant les obres d'impermeabilització de la presa es van trobar tres grans coves: la Cova Gat, la Cova Tortuga i la Cova Negra que, enllaçades, formaven un laberint de molts quilòmetres. Les dues primeres van ser completament tapades amb formigó per evitar les fuites, però la tercera, la Cova Negra de Tragó, es va poder salvar parcialment. Ara es pot visitar, sense necessitat de cap equip tècnic, un tram de 900 metres, que inclou la Sala Neolítica, la Sala d' Estalactites i Columnes, la Sala dels Fòssils, les Cascades i el Pou. Cal, això sí, posar-se un casc amb frontal per evitar accidents.

Més enllà de l'estalactita

La visita guiada ofereix una experiència especial, la de conéixer un espai natural espectacular, però a més a més, està pensada per oferir informacions completes sobre la cova. El guia no explica només el procés geològic de formació de la cavitat, sinó que també s'estèn sobre els molts fòssils marins presents, sobre la fauna que hi ha a la cova (s'hi poden veure gripaus, ratpenats i nombrosos insectes) i, fins i tot, sobre aspectes històrics, ja que les tres coves havien estat ocupades durant el paleolític, el neolític i l'Edat Mitjana. Passar un matí o una tarda a Canelles i a la Cova Negra és una gran ocasió per aprendre molt, sobre coses molt diverses, en un entorn excepcional.