El 1990, Alan J. Pakula portava la novel·la Presunto inocente de Scott Turow a la pantalla gran amb Harrison Ford de protagonista. Ho tenia tot a favor, amb una excel·lent banda sonora de John Williams i un planter de secundaris digne dels clàssics del gènere, però ni uns ni altres evitaven que fos un thriller judicial allargassat, avorrit i moralista que només cobrava sentit amb un final (presumpte, també) sorpresa que et feia replantejar algunes de les pistes de la trama. Va ser un èxit en el seu dia gràcies a Ford, però no ha aconseguit transcendir, ni de bon tros, a la seva filmografia. Ara Apple TV+ ha sumat esforços amb el productor J.J. Abrams i el creador en hores baixes David E. Kelley, un dels grans noms del gènere, per a una nova adaptació en forma de minisèrie. El resultat és força contradictori.
Conservadora i poc enginyosa
Per una banda, la Presunto inocente televisiva millora el seu precedent en alguns aspectes, perquè al llarg de vuit episodis té temps per dotar de més matisos els personatges, començant pel principal, i expandir algunes trames que, com les més polítiques, tenien escassa presència a la pel·lícula. Per l’altra, la mida del producte no millora necessàriament la seva eficàcia, perquè aquesta mateixa durada li va clarament en contra quan es tracta de sostenir el misteri i fer creïbles les tensions que genera. Agradarà als fans del gènere que no hagin llegit el llibre (sobrevalorat, per cert) ni vist la pel·lícula, però qui s’embarqui el viatge amb informació prèvia molt probablement es plantejarà abandonar-lo en unes quantes ocasions.
Agradarà als fans del gènere que no hagin llegit el llibre (sobrevalorat, per cert) ni vist la pel·lícula, però qui s’embarqui el viatge amb informació prèvia molt probablement es plantejarà abandonar-lo en unes quantes ocasions
El protagonista de Presunto inocente és Rusty Sabich, un fiscal que es converteix en el principal sospitós de l’assassinat d’una col·lega seva. Si els indicis apunten cap a ell és perquè Sabich, conegut per la seva integritat professional, va tenir un embolic amb la víctima i, per descomptat, l’escena del crim és com un mapa del seu ADN. L’home es trobarà havent de defensar la seva innocència mentre intenta redimir-se de les seves accions davant la seva família. Tot i comptar amb directors tan competents com Greg Yaitanes, la minisèrie no se separa del seu referent literari, ni tan sols de la pel·lícula de Pakula, més enllà del que és estrictament necessari. Sí que aporta unes quantes variants en la descripció de l’entorn laboral i polític del protagonista, que resulta força més humà (i creïble, en conseqüència) que en el text de Turow, però l’estructura és tirant a conservadora i els seus girs dramàtics, poc enginyosos.
Tot i comptar amb directors tan competents com Greg Yaitanes, la minisèrie no se separa del seu referent literari, ni tan sols de la pel·lícula de Pakula, més enllà del que és estrictament necessari
De fet, com passava a llibre i pel·lícula, si es para atenció i s’aplica la lògica narrativa, la identitat de l’assassí s’endevina amb relativa facilitat. El que l’acaba salvant és el carisma de Jake Gyllenhaal, comptar amb secundaris tan solvents com Peter Sarsgaard i que, al final, és un producte tan discret com indiscutiblement entretingut. Ara bé, si busqueu una bona intriga judicial a Apple TV+ millor decantar-se per Defending Jacob, que parla dels mateixos temes però amb molta més mala bava.