On n’hi ha dos, n’hi ha tres, i com qui no vol la cosa, ens hem plantat un any més en l’últim dia del Primavera Sound. Després d’una nit que recordarem pels caiguts per lipotímia durant el concert Lana Del Rey i la proclamació que una festa en català és possible i està a l’altura d’un festival internacional de la mà de Mushka, tocava encarar les últimes hores del festival. Una jornada en què les caps de cartell de Mórdor han estat totes dones. Una successió perfecta de 070 Shake, PJ Harvey, Mitski, SZA i Roísín Murphy
 

🟠 Primavera Sound: PJ Harvey, la 'jefa' de tot això

 

📷 El Primavera Sound Barcelona 2024 en fotos
 

La festa comença a la Barceloneta

Tot i que les portes obrissin a les quatre de la tarda, la festaOkii✨ ha començat precipitadament abans. Molts de nosaltres ens hem llevat amb lleugera ressaca i un grapat de missatges de l'estil: "ESTÀS DESPERTA!??!! HAS VIST AIXÒ?!?!". Charli XCX havia decidit que ja n’hi havia prou de descansar, i oferia per sorpresa un dels seus sets de Party Girl, amb motiu del llançament del seu nou àlbum, BRAT, a la Barceloneta a partir de la 13h, de manera completament gratuïta. Així doncs, els més desperts han pogut gaudir d’un tast de l'eufòria festiva amb la dona que faria saltar pels aires el festival. Tret de sortida i cap al Fòrum.

Charli XCX havia decidit que ja n’hi havia prou de descansar, i oferia per sorpresa un dels seus sets de Party Girl, amb motiu del llançament del seu àlbum BRAT, a la Barceloneta

A poc a poc i bona lletra. Tots sabem que els dissabtes del Primavera és el dia en què tothom vol poder aguantar fins al final, veure els focs artificials i en mirar als amics tornar a sentir que és la millor setmana de l’any. Però per arribar aquest punt sense que els sanitaris hagin de recollir-te amb pala, cal agafar-se les primeres hores amb calma. Una molt bona opció era, per tant, una visita a l’Auditori amb l’ambient de tocs jazz de Nala Sinephro. Si el que es volia era una mica d’obrir fronteres, es podia gaudir de les propostes d’Euskal Herria com Merina Gris o Hofe. Però si eres una persona extremadament online, o torturada pels teus propis dimonis, el més probable és que ja estiguessis assegut per agafar lloc per Mitski

Per fi torna la Mitski

Tot podria haver estat un camí de roses, però a les 21 h la previsió de pluges, que ningú havia cregut -al final quines eren les probabilitats després d’aquesta llarga sequera?-  s'ha fet realitat i ha colpejat al Fòrum com si s'hagués d'acabar el món. Després del concert més humit que ha pogut donar la Zowi, amb l’escenari Cupra ple de fans, no hi ha hagut més remei que aixoplugar-se. Un petit protocamp de refugiats climàtics, per aquells amb problemes vitals de baixa intensitat, s'ha estès pel que feia unes hores era el paradís de les marques. Afortunadament, amb la roba xopa, la coincidència amb l’hora de sopar ha fet que els ànims no decaiguessin. Al cap i a la fi, no podia trigar molt a parar, oi? Podria parar perfectament en vint minuts i arribar a Mitski.

Primavera Sound 2024: protocamp de refugiats climàtics / Foto: Montse Giralt

Com si es tractés d’una producció perfectament mil·limetrada, la pluja ha minvat perquè Mitsuki Miyawak pugés just a temps a l’escenari. Des de la seva última actuació al festival, allà per 2017, la cantant i compositora nipona-estatunidenca ha guanyat una popularitat desbordant. De l'antic-Pitchfork-ara-escenari-Plenitud, a un dels escenaris principals en horari prime (les 22.15 h). Internet feia anys que reclamava la seva presència, desig que mai no es complia... Fins avui. Amb la banda als laterals de l’escenari, ha comptat amb dues cadires com a únic suport per l’espectacle. Com a teló de fons, una tempesta de llamps intermitent. Vestida sòbriament de negre, i amb una teatralitat agosarada, ha obert amb els inconfusibles tocs country de The Land Is Inhospitable and So Are We i Everyone. No han faltat tampoc la intensitat esquinçadora de Working For The Knife o I Bet On Losing Dogs. Arribats a la mitja hora de concert, la pluja ha tornat a aparèixer a força. Part del públic, que no arribava ni a una mitja part del de Lana Del Rey, ha començat a abandonar Mórdor a la recerca d'aixopluc, mentre ella cantava First Love/Ate Spring.

MItski: teatralitat agosarada per a un dels concerts més emocionalment introspectius del festival / Foto: Montse Giralt

Totes les presents hem sentit una absoluta alliberació després d’un dels concerts més emocionalment introspectius del festival

Arribats a l’equador del concert, un dels seus temacles més virals a TikTok ha fet que el públic tastés a l'uníson amb My Love Mine All Mine. Ha destacat la versió sense uns marcats sintetitzadors de Love Me More. I quan pensàvem que el festival anava a ser una eterna dutxa, el moment més “girl who’s going to be okey” de tots: el cel s'ha obert i ella ha començat a entonar Nobody. Ja fos corrents per la gespa de plàstic o, estoiques, mirant-la als ulls, totes les presents hem sentit una absoluta alliberació després d’un dels concerts més emocionalment introspectius dels festivals. I abans d'acomiadar-se amb un sentit i celebrat "US ESTIMO", ens ha regalat la icònica Washing Machine Heart.

Els ovaris ben posats

A partir d’aquí, tot ha anat a millor. La gespa de plàstic s'ha omplert de fans i curiosos per veure SZA. Damunt de l’escenari un moll a la seva mida amb plataformes a diferents altures. Deu minuts més tard de l’hora prevista, sobre la torre de vigilància, la dona més encisadora de la nit. Vestida com una autèntica corsària, ha demostrat per què SOS és un dels millors àlbums de 2022, i possiblement de 2023. L’acompanyaven a l’escenari un repertori hipnòtic de ballarines i, a estones, una autèntica banda de rock dels set mars. Ha destacat, la rogent interpretació de F2F o el compromís del públic cantant Blind. Però l’autèntica sorpresa ha estat quan s'ha elevat sobre el que Miley Cyrus hagués anomenat wreking ball per trencar al moment més emocional de la nit amb Supermodel/Special. Un concert intrínsecament eclèctic, en el que, arribant al seu final, el seu costat més Mazzy Start ens ha fet balancejar amb Nobody Gets Me. La successió de Kiss Me More, Snooze, I Hate U i Kill Bill -amb espasa a la mà inclosa-, culminada amb Good Days, ha evidenciat per què és una de les artistes més encisadores del moment. Un concert propi d’una gran estrella del rock, que ens ha embriagat a totes. 

Un concert propi d’una gran estrella del rock, que va deixar tots els presents embriagats

Podríem haver acabat el dia aquí, satisfets, acariciats per la delicadesa de SZA. Però hem decidit optar per un canvi de registre. A les dues de la matinada, Charlotte Emma Aitchison, més coneguda com a Charli XCX, ha fet seva la nit. Amb el seu projecte tridimensional, que va més enllà de la música, i genera un univers club des de la comprensió pop, ha fet un tast del seu pròxim àlbum, BRAT (es publica divendres vinent). Amb un joc de llums al nivell d’una producció de Justice, i tres lones, la britànica n'ha tingut prou per omplir l’escenari. Ella, vestida de blanc, i amb els ovaris ben posats, ha fet esclatar un públic que l’estimava, com s’estima les amigues que fas als lavabos en una nit de festa. Me, myself and I era tot el que necessitàvem. Amb els seus hits virals: 360, Club Classics, Von Dutch o 365 ha deixat clar per què BRAT serà un dels discs de l’any. I amb Track 10, Party 4 u, Vroom Vroom, Boys o 1999, ha demostrat per què fa anys que estableix càtedra al club més pop o al pop més club. El tancament, de la manera més explosiva possible: I love it. L’última nit del Primavera Sound s'ha convertit en un club que, novament, de la mà de Charli XCX, anticipa un estiu inesgotable.