Un any més, una pujadeta per la rampa del Fòrum més. Amb la arribada de la primavera, arriba també el nostre macrofestival de confiança. Tres dies de música, birres, guiris, perdre-als-amics-passa-foto-que-no-et-veig, alguna que altre queixa per Twitter i moltes emocions. La 22a edició del Primavera Sound aterra a la ciutat comtal, concretament al Parc del Forum, del 29 de maig a l’1 de juny, sense tenir en compte el Brunch Electronik -per a valents- del 2 de juny. El cartell d’enguany contenta des dels més longeus amb concerts de Pulp, PJ Harvey, Bikini Kill o Beth Gibbons, fins als que han perfilat el seu gust musical amb Tik Tok amb Troye Sivan, SZA, Charli XCX, Omar Apollo, BB Trickz, i les venerades Mitski i Lana Del Rey. Sense oblidar als antics lectors d’Indiespot que podran gaudir del retorn de Vampire Weekend i tots aquells artistes que d'aquí un parell d’anys també seran els teus preferits com HTRK, ML Buch, o HiTech. Un bufet lliure per tots els gustos que exigia escollir amb cap.
🟠Primavera Sound: Pulp, una cerimònia amb gent normal
Un sentiment important
Mai he estat fan d’allò de “qui no s'espavila no fila”, però en tractar-se de la primera jornada, tenia energia per arribar a l’obertura de portes. En aquest cas, el dijous 30 obria amb tres propostes nacionals més que interessants. Un tria la teva pròpia aventura de La Penya Dels Tigres entre els, ja clàssics del festival, Mujeres, el pop primaveral de Renaldo & Clara, o una de les rookies del pop català d’aquest any, Maria Hein. L’opció guanyadora va ser el trio de guitarres amb el seu rock i amistat. La curiositat per saber si podrien traslladar, a les cinc de la tarda, la seva energia de pogo-a-les-tres-de-la-matinada, que era sempre el punt de retrobament amb els amics. Així que, després de creuar l'àrea centre comercial, que et trobes tot just entrar al recinte, i esquivar tots els inputs de marques, que volen que facis accions per aconseguir coses gratis, que o bé perdràs, o bé acabaràs carregant tot el festival sense cap mena de sentit, em vaig dirigir a Mordor.
Pels que no estigueu familiaritzats, paradoxalment, Mordor ara és la gran esplanada de gespa artificial -Coachella Style- on es troben els dos escenaris principals. Amb el sol pegant-me a la cara i les barres sense obrir, els Mujeres, més desperts i serens que mai, van obrir amb Cae La Noche. No van faltar el teclat de Si piensas en mi, l’energia roent de Tú y yo, que va aconseguir trencar en pogo, i un mashup de Romance Romántico amb la tornada d'Un Sentimiento Importante. Donem el primer PS en el qual els Mujeres podran sortir per inaugurat.
A partir d’aquí les opcions s'estenien davant dels nostres ulls com un ventall infinit. Una mica d’ambient amb William Basinski performing The Disintegration Loops, o desvelar què s’amaga darrere la viralitat de BB Trickz a la Boiler Room. Potser anar a perdre absolutament el control amb el rock vibrant de Amyl and the Sniffers que demostra que una tia no necessita ser una perfecta nina pop per menjar-se al públic. De totes les opcions, veure una Boiler bastant avorrida de 'La trucs', amb un parell de hits sobre playback i una sessió que va avorrir a la pista sencera, potser no va ser la millor opció. I de cop, Russia-idk. Els de Madrid van tornar a la vida a tots els presents amb un directe de Ralphie Choo.
Zero nostàlgia
Però el que sí estava clar és que a les 22.15h tocava estar a l'escenari Estrella Damm, tocava veure a Vampire Weekend. Després de 13 anys des de la seva primera i única actuació en el festival, els de Ezra Koenig presentarien el seu quart disc, Only God Was Above Us. Tothom havia anticipat aquest concert com un d’aquells que gaudeixes a través de la nostàlgia, però res més lluny del que va passar. Damunt de l’escenari, dues bateries, piano, teclats, uns quants saxos, guitarres, baix i diversitat de percussió. Hora de captar l’atenció d’un públic inquiet, i què millor manera que obrint el Contra? Vestits al més pur estil eivissenc, van entonar White Sky i Holiday. El concert es va basar en un joc amb el públic per saber quina de totes era la més actual. Totes sonaven tan enèrgiques, tan fresques, tan efervescents que Classical, amb el ballarí del videoclip inclòs en l'escenari, sintonitzava a la perfecció amb Unvelibers; Connect i Capricon amb Cape Cod Kwassa Kawassa. I així fins a arribar a una llarga jam de jazz calculada al mil·límetre amb Sympathy i una versió de New Dorp. New York de SBTRKT. Els presents vam assistir a un concert fresc i divertit, on el virtuosisme musical brillava allà en tot moment. No va faltar tampoc Gen-X Cops. Però l’autèntica eufòria es va alliberar amb Diane Young, Cousins, A-Punk i el tancament de Ya Hey. Demostrant així que allò que podria haver estat celebrat des de la nostàlgia segueix rabiosament vigent, i ells estan més en forma que mai. Una nit per afirmar que Ezra Koenig i els seus, no envelliran mai.
Una nit per afirmar que Ezra Koenig i els seus no envelliran mai
Però si va haver-hi un concert que va entendre que és fer espectacle per a les masses, aquest va ser el de Justice. A la 1:45h, Xavier de Rosnay, Gaspard Augé van pujar a l’escenari d’etiqueta i ulleres de sol, amb un únic propòsit: enlluernar a tots els presents. Després de vint anys als controls, sabien que la música ho pot ser tot, però un bon espectacle ho és més. Per això, quan es van posar a les taules, esquena contra esquena, i van deixar que Genesis ens embriagués, un mutable joc de llums va cegar a tots els presents. Ara la seva creu ja no era un element fix, sinó unes plataformes que tant es podien posar a l’altura d’un sostre club, com d’una sortida del sol. Amb aquest as a la màniga, la dupla de le french touch va començar tot el suau que pot ser un remix de Generator o del clàssic We Are Your Friends amb Mannequin Love, o el contrast de One Night/All Night amb D.A.N.C.E. Però no va ser fins passat Safe and Sound - amb samples dels seus propis hits dels 2000- que no van pujar l’intensitat. Cafè per als molt cafeters de l’electrònica dura on van destacar Incognito o Stress. I quan creiem que ja no podia anar més amunt la nit van tancar amb una versió en directe de D.A.N.C.E amb Neverender. Un tancament de festa i de nit per a tots aquells als que no els va importar cremar sola.