Valentina Tereixkova volia ser maquinista de petita. Les coses no van anar com s'esperava i va acabar comandant un vehicle espacial. El 16 de juny del 1963, la cosmonauta soviètica es va convertir en la primera dona que viatjava a l'espai exterior. La nau que la va portar a veure la terra des de lluny va ser la nau Vostok 6 i va fer quaranta-vuit voltes a la Terra en un viatge que va durar setanta hores. Un viatge curt però intens. Precisament aquesta és la història que recull Cristina Serret amb il·lustracions d'Eleonor is Drawing a La primera astronauta. Valentina Tereixkova i la conquesta de l'espai (Petit Sàpiens, 2021). Des d'aquell moment ha plogut una mica, però la Valentina continua sent l'única dona que ha anat a l'espai en solitari.

La primera astronauta. Valentina Tereixkova i la conquesta de l'espai (Petit Sàpiens, 2021)

Aconseguir-ho no va ser fàcil. El llibre, que pretén obrir un món de possibilitats als més petits i recordar als més grans que no tot són homes referents, explica les peripècies a les quals es va haver d'afrontar per tirar endavant (i no només). La Valentina va haver de participar en una pila de proves i demostrar que era la millor. Va ser escollida entre més de quatre-centes aspirants. A més, durant la missió la van començar a conèixer amb el nom de Chaika, que vol dir 'gavina' en rus. Tot plegat al mig de la guerra freda, uns conceptes que no són gens fàcils d'explicar als més petits. El llibre, però, no va de guerres, però sí que deixa el context d'aleshores entre els Estats Units i Rússia –Unió Soviètica en aquell moment– ben clar: ensenyar les dents i no fer-les servir gaire. 

A través d'un recorregut pel sistema solar, per situar al lector, els ulls dels menuts poden fer-se una idea de com és de gran l'univers i com som de petits nosaltres. A més, també es recorda que hi ha dues classes de planetes, els que estan més a prop del sol i els que estan més lluny, entre altres curiositats i detalls. Però centrem-nos amb Tereixkova.

Una cursa d'obstacles 

L'autora ressalta que la mirada de Valentina era ferma i que poca gent s'atrevia a portar-li la contrària, segons sembla. Tot i això, de ben petita ja es passava el dia mirant el cel. Tenia la necessitat d'enlairar-se i volar. I amb la intenció de complir somnis –o objectius– es va apuntar a un curs de salt en paracaigudes i en poc temps es va convertir en una experta. Un fet que la va ajudar a ser escollida com a aspirant a cosmonauta –tot i que tampoc s'ha d'oblidar que el seu pas pel Partit Comunista podria haver-la ajudat una miqueta–.

Tereixkova va ser la primera dona a passejar per l'espai, però l'any 1961 ho havia fet Iuri Gagarin, també de l'URSS, en una nau similar a la de la Valentina, com a mínim, pel que fa al nom: Vostok 1. Les il·lustracions d'Eleonor is Drawing són ideals per imaginar-se com era viure a l'espai durant dies i com s'ho feien per enlairar-se i tornar a la terra. 

Astronauta / Unsplash

"Aquí Gavina, aquí Gavina. Veig una línia blava a l'horitzó: és la Terra. És preciosa! Tot funciona correctament". Un dia te'n vas a dormir i l'endemà comuniques aquestes paraules des de l'espai exterior. Els nervis que deuria passar la Valentina s'expliquen perfectament al llibre, com també els detalls de la nau i què observava. De fet, els més tafaners gaudiran de les petites píndoles destacades que regala l'autora a les pàgines. Cinc mesos després de tornar de l'espai, Valentina es va casar amb un altre astronauta, l'Adriyan Nikolayev. I un any més tard va néixer la seva filla Elena. Mentrestant, però, veient les missions de l'URSS, els americans no volien quedar-se enrere i van accelerar fort per atrapar-los. Després d'uns intents no massa encertats per part dels dos blocs, on ambdós van patir pèrdues, l'any 1969 Neil Armstrong va trepitjar la Lluna. Més nervis i més competència? La Valentina va seguir els esdeveniments per la televisió, com uns 530 milions de persones més.

Tereixkova va obrir camí i va demostrar que l'espai no és cosa d'homes. Després d'ella hi ha hagut l'Svetlana Savítskaia (URSS), Sally Ride (EUA), Ielena Kondakova (Rússia) i Liu Yang (Xina).

Què es menja a l'espai?

La vida a l'espai és una mica diferent de la vida a la Terra. I el llibre, a banda d'explicar la història de Tereixkova, detalla una mica la història a l'espai i acaba amb la pregunta estrella d'aquests últims mesos: si hi ha o no vida a Mart. Un misteri que encara no s'ha pogut constatar. Però, anem a pams. Què s'hi menja en una estació espacial? Doncs en un desplegable a les pàgines centrals es pot veure més a fons en què consisteixen els vestits que porten els astronautes per passejar-se per l'espai (i oh, sorpresa, no semblen gaire lleugers).

Els astronautes dormen drets perquè com que hi ha microgravetat no poden caure. Ho fan en uns compartiments especials, dedicats al repòs dels tripulants de la nau i també hi poden escoltar música o simplement relaxar-se. El llibre també ressalta que els àpats són diferents. Si bé ara ens hem acostumat (més) a rentar-nos les mans sense aigua per la covid, allà és el pa de cada dia. El menjar, tal com detallen, no és especialment diferent. No et pots escapar ni dels llegums, ni del peix. Això sí, els aliments tots deshidratats. Per devorar-los, cal afegir-hi aigua. I una darrera curiositat, hi ha aliments com el pa que estan prohibits perquè en tenir tantes molles, podrien obstruir conductes. Hem dit última, però no ho és pas. El llibre està farcit de curiositats i anècdotes que enganxen de la primera pàgina a l'última. Una delícia per gaudir (i per seguir somiant).

 

Imatge principal: il·lustració d'un astronauta / Unsplash