Com més temps passa coneixem millor el Gilgamesh o Guilgameix, el més antic d’entre els més antics poemes conservats al nostre vell món, més a la vora som d’aquell original fresc i juvenil. L’artifici és com l’elixir de la immortalitat, s’anomena filologia o saber de la restitució de textos. Consisteix en una lluita èpica contra el pas del temps, un temps entès com a oblit i ignorància, però amb la fe indestructible que el dia de demà l’avenç, el progrés científic, ens acostarà cada vegada més a l’original gràcies, precisament, al pas del temps.
L’artifici és com l’elixir de la immortalitat, s’anomena filologia o saber de la restitució de textos
La primera desconcertant meravella
Lluís Feliu i Adelina Millet ja havien vessat l’obra al català el 2007, però les tauletes IV, V i X, escrites en elegant cal·ligrafia cuneïforme, ara tenen un text millorat, més intel·ligible. Per descomptat que l’epopeia no és l’original, compilada fa més de quatre mil cent anys en llengua sumèria, una llengua aïllada de la que en sabem poc, sense família ni parentiu. I que no té res a veure amb la traducció semítica que fem servir com a text inicial, el Guilgameix en accadi, les dotze tauletes d’argila procedents de la primera grandíssima biblioteca de Nínive, la d’Assurbanipal o Aixurbanipal o Aššur-bāni-apal. Són dotze tauletes d’acord amb la preocupació astrològica, cosmològica, del poema. La vall dels dos rius, el Tigris i l’Eufrates, se’ns obre com un llibre dels nostres, cosit i de paper. Aquesta és la primera de les desconcertants meravelles de la civilització babilònica, avui conservada al Museu Britànic.
La vall dels dos rius, el Tigris i l’Eufrates, se’ns obre com un llibre dels nostres, cosit i de paper
Allò que pensaven els nostres rebesavis
Endinsant-te en el Guilgameix t’adones immediatament que les literatures originàries dels temps de la invenció de l’escriptura s’assemblen. I que els herois d’aquesta epopeia, Guilgameix i Endiku, tenen moltes similituds amb Hèracles o Hèrcules i els seus dotze treballs, consagrats pel món greco-romà, imperialista i sintètic. Que el món dels orígens està permanentment abocat a fora i que totes les cultures d’aleshores són relativament petites, intermitentment guerreres i col·laboradores, permeables, tafaneres i emparentades, com, per exemple, testimonia la versió hitita i hurrita del poema. El més segur és que gairebé tots els pobles antics sabessin la història de Guilgameix com avui gairebé tots els pobles coneixen la història del Titànic o la de Romeu i Julieta.
El més segur és que gairebé tots els pobles antics sabessin la història de Guilgameix com avui gairebé tots els pobles coneixen la història del Titànic o la de Romeu i Julieta
Fou no només un home sinó alhora un déu, perquè com se’ns explica, a la manera eficaç d’una recepta de cuina, dos terços d’ell eren divins contra un de mortal. Eliminant d’aquesta manera les particions identitàries duals o contraposades entre les de la banda paterna i materna. Endiku ha estat creat per la deessa Aruru perquè destrueixi Guilgameix, però com passa a les millors històries, la continuació de la història sempre esdevé inesperada, perquè res no està escrit ni és definitiu. Els dos guerrers després d’esbatussar-se es fan amics i, entre moltes altres meravelles, viatgen al més enllà, al món dels morts, abans que Ulisses, que Enees, abans que Dante a la trepidant Commedia. Sens dubte aquesta és la raó de l’èxit popular d’aquest primeríssim llibre de tots els llibres: la preocupació per combatre la mort, allargassar la vida, per lluitar contra el pas del temps, per esdevenir immortals. Fa por i alhora emoció veure en el que pensaven els nostres rebesavis remots, en com continuar vivint, d’alguna manera, en com escapar a la cruel llei de l’inevitable pas del temps.