Quan el director gallec Álvaro Gago va conèixer la Francisca, la cuidadora del seu avi, va sentir completa admiració per ella, i en poc temps van convertir-se en bons amics. De tardes d’obrir-se en canal l’un a l’altre, Gago va veure clar que volia trobar la manera d’explicar la història de la Francisca. D’allà en va sorgir el curtmetratge Matria, estrenat fa sis anys i que va guanyar el reconeixement nacional i internacional amb nominació als Goya a Millor Curtmetratge de Ficció el 2019 i amb el Gran Premi del Jurat a Sundance el 2018. Ara, el director gallec ha pogut continuar la història en format de llargmetratge amb títol homònim i presentar-la aquest divendres a la Berlinale, on aquesta pel·lícula, de producció catalana, ha estat completament ovacionada per la història honesta i crua de la Ramona, el personatge que fa de Francisca, i per la meravellosa interpretació de la gallega María Vázquez.
La història de la Francisca i de totes les Ramones
“És un honor ser al context de la Berlinale, el primer festival al qual vaig vaig anar com a espectador ja fa uns anys. Sé que és extraordinari i estic molt content amb la feina que vam fer”, confessa Gago. Produïda per Ringo Media, Avalon, Matriuska i Elastica Films i rodada íntegrament en gallec, Matria explica la història de la Ramona, una dona que treballa a la neteja d’una fàbrica, té una parella que intenta abusar d’ella mentre va borratxo i una filla que ja no viu a casa i prefereix treballar en un bar a continuar els estudis. “Explicant-nos les nostres coses amb la Francisca, vaig acabar trobant la manera d’explicar la història de la Francisca i de totes les Ramones”, comenta Gago, que a la pel·lícula contraposa la precarietat i l’opressió que pateixen moltes dones amb la frustració i les ganes de llibertat.
“A la pel·lícula subjugo el que és polític amb la intimitat”, reflexiona el director, i afegeix: “És una pel·lícula d’un viatge personal íntim a un nou horitzó. Sota tot això hi ha una realitat laboral política molt castrant, molt opressiva”. La Ramona pensa que allò que li ha tocat viure és així i no es pot canviar. Que tenir una feina precària on es deixa literalment la pell és normal. La frustració s’eleva cada cop més en una interpretació sublim de María Vázquez, que explica que interpretar el personatge va ser tot “un repte pel tema lingüístic, perquè la Francisca és d’una zona diferent de la meva, i a més ella era allà, pendent tota l'estona, i volia tenir la seva aprovació”. No obstant això, gràcies a la llibertat del director cap a l’actriu i l’ajuda de tots els integrants de la pel·lícula, “em van fer sentir com una més”, afegeix. De fet, la Francisca real torna a participar a la pel·lícula com a actriu al bar del poble.
De l'energia vibrant a la reflexió
Com en el seu curtmetratge, Gago torna a escollir la zona d’O Salnés com a paisatge de la pel·lícula. “Estimo profundament aquesta part del món, hi tinc una connexió especial. A l’hora de fer pel·lícules busquem habitar espais que coneixem i tornen a agafar més profunditat”, explica el director, que ha passat gran part de l'adolescència allà. L’evolució de la Ramona passa d’una energia vibrant causada per la frustració del camí de la seva vida a una part més reflexiva, un “punt d’inflexió” per a Vázquez, que comenta que “el personatge no sap si es mereix viure l'oportunitat d’estar sola i parar”. En aquest sentit, Gago afegeix que “la majoria de dones com la Ramona pensen que el que els ha tocat és el que havien de viure” i que traslladar això al guió va comportar “moltíssima feina per identificar els filtres del despertar i trobar un equilibri que es percebés com una cosa natural”.
Amb la contraposició entre el món rural i l’urbà, que recorda la premiada Alcarràs al mateix festival, Matria ja és una de les joies del nostre cinema aquest 2023
Per què continuar una història que ja havia explicat en el curtmetratge? “Per justícia poètica, jo haig de treure aquesta dona d’aquest cercle rutinari i opressiu, i aquesta és una raó de pes per plantejar-me una continuació”, explica. A més, les ganes “de desmuntar tot el context castrant i opressor que retratem al curtmetratge, així com aprofundir en el context patriarcal i les normes no escrites de les vides d’aquestes dones”, van ser el punt d’inflexió per fer un retrat més ampli de la Ramona. Amb la contraposició entre el món rural i l’urbà, que recorda la premiada Alcarràs al mateix festival, Matria ja és una de les joies del nostre cinema aquest 2023.