A qui no li han dit mai això de “és que els profes viviu molt bé…”? No seré jo qui defensi el col·lectiu, ja que tinc moltíssims motius per criticar-nos i només cal fer una ullada a cert grup de Facebook (que tots els profes sabem) per veure l’empatia i el bon rotllo que gastem entre nosaltres. De fet, els comentaris desafortunats i fets amb mala bava són els més habituals, propis més aviat de mainada enreveixinada que no pas de docents seriosos, però bé, en tot cas, d’això ja en parlarem un altre dia (o no).
Les alegries de ser professor
La Neus Rossell, a Tres mesos de vacances (i altres alegries de ser mestra), retrata amb humor aquesta percepció tan errònia que té la societat dels docents i ens fa reflexionar sobre la realitat de la nostra professió. Planteja situacions i problemàtiques reals: la diversitat a les aules, les reunions amb famílies… Els límits (o els no límits) que podem establir com a docents i, en definitiva, els obstacles amb què ens trobem diàriament com a docents. Mestres i professors sempre som qüestionats. I ara tampoc faré un discurs victimista sobre aquesta qüestió, simplement recordaré a la població que el fet d’haver-nos d’anar justificant i excusant dia rere dia és força pesadot.
Quan ens diuen que tenim tres mesos de vacances, els hauríem de preguntar: “Si és tan fàcil i tan meravellós, per què no hi ha cua per entrar a la professió?”
Actualment, falten professors (i de l’especialitat de català, encara més). La manca de professionals de l’ensenyament és alarmant i afecta directament la qualitat de l'ensenyament. Així que, quan ens diuen que tenim tres mesos de vacances, els hauríem de preguntar: “Si és tan fàcil i tan meravellós, per què no hi ha cua per entrar a la professió?” Us hi esperem amb els braços ben oberts! I, després d’aquesta proposta, sempre hi haurà qui es justificarà: “no, no, jo ja tinc una altra feina”... I qui ho intentarà arreglar: “no, no, si jo no podria pas, eh? En el fons us admiro…”
La veritable recompensa
Com a professora de català, a més a més, em trobo amb reptes diaris que van des de la motivació de l’alumnat fins a la defensa de la nostra llengua. En un món cada vegada més globalitzat, us imagineu intentant convèncer trenta adolescents que el català sí que serveix per “alguna cosa”? Us imagineu també fent de consellers, de mediadors, i de tot el que faci falta? Us imagineu assumint que la matèria de la qual en sou especialistes és totalment una qüestió secundària del vostre dia a dia a l’aula? I, per descomptat, us imagineu lidiant i solucionant situacions surrealistes? Posant límits sense posar-ne gaires? En definitiva, us imagineu sentint-vos desprotegits, desacreditats i menystinguts a la vostra feina cada dia, pel sistema i per la societat, i així fins que us hi acostumeu i us sembli, fins i tot, “normal”? Us ho imagineu o no?
En un món cada vegada més globalitzat, us imagineu intentant convèncer trenta adolescents que el català sí que serveix per “alguna cosa”?
Així que la pròxima vegada que algú em digui amb un somriure que tinc tres mesos de vacances, els faré una recomanació: llegiu el llibre de la Neus. Potser així entendreu que la nostra feina no es mesura en hores lectives ni en dies festius. I que consti que, si alguns dels qui aneu predicant que fem massa vacances s'atreveix a unir-se a les nostres files, estarem encantats de donar-vos la benvinguda al món educatiu. Però ja us ho aviso: la veritable recompensa és veure com un alumne aprèn i creix. I això, estimats, no hi ha vacances que ho paguin.