Ateu, anticlerical i laïcista militant, segons la seva pròpia definició, l'escriptor i acadèmic Javier Cercas s'ha endinsat al Vaticà en el seu nou llibre, El loco de Dios en el mundo (Random House), i creu que "no serà fàcil una contrarevolució" després del papat de Francesc I. "Els detractors de Francesc són molts i molt poderosos i somien de fer-li un gir a l'Església, jo crec que no serà tan fàcil", ha dit l'escriptor en una roda de premsa a l'Institut Cervantes. L'autor de Soldados de Salamina o El impostor ha dit que, malgrat l'opinió generalitzada que "el món està girant en la direcció contrària a les idees de Francesc" -un gir que ha dubtat a qualificar de "conservador" perquè "Trump i Elon Musk són una altra cosa"-, no serà fàcil revertir els "profunds canvis" que el papa ha imprès a l'Església catòlica. En aquest sentit, ha recordat que Francesc ha nomenat gairebé un 80 % dels cardenals que triaran al seu successor i ha subratllat que "el centre de l'Església ja no està a Europa i molt menys a Itàlia" i que això està reflectit en la seva jerarquia.
Francesc, un papa "anticlerical"
Cercas va rebre la proposta per escriure aquest llibre, que cavalca entre l'assaig, la crònica, la biografia i l'autobiografia, el maig del 2023, quan estava signant llibres al Saló del Llibre de Torí i un representant del Vaticà se li va apropar. Era Lorenzo Fazzini, responsable de l'editorial de la Santa Seu i el va convidar a sumar-se a un viatge amb el Papa a Mongòlia i a accedir a l'interior del Vaticà per escriure un llibre amb total llibertat per escriure'l i publicar-lo. "La pregunta que no els vaig fer és per què van pensar en mi, però sé que cap escriptor en el seu sa judici hauria rebutjat la proposta", ha dit Cercas, que va poder mantenir converses amb cardenals, missioners, experts vaticanistes i amb el mateix papa.
La pregunta que no els vaig fer és per què van pensar en mi, però sé que cap escriptor en el seu sa judici hauria rebutjat la proposta
Segons Cercas, el pontífex veu dos grans problemes a l'Església, un és el clericalisme i un altre el constantinisme. "Francesc és un papa anticlerical", ha dit Cercas, en el sentit que no creu que el clergat estigui per sobre dels fidels, una idea de què s'han derivat conflictes seriosos com els abusos sexuals. "Els abusos sexuals són abusos de poder, és una cosa que a Espanya hem patit molt", ha subratllat l'escriptor, guanyador de multitud de guardons, des del Premi Nacional de Narrativa al Premi Planeta. Pel que fa al "constantinisme", que implica la unió de poder polític i religió, Cercas ha assegurat que el Papa ho veu com una "catàstrofe" i que el cristianisme és "una religió subversiva" que "no pot estar amb el poder".
L'escriptor Titanlux
L'escriptor ha assegurat que ha hagut de vèncer els seus propis prejudicis per endinsar-se en l'escriptura del que ell nomena "una novel·la sense ficció", però nega haver recuperat la fe després d'aquesta experiència i rebutja les acusacions de "blanquejar l'Església". "Els escriptors no ens dediquem a jutjar sinó a entendre i entendre no és justificar", ha precisat l'autor, que confessa estar acostumat a rebre aquest tipus d'acusacions.
Els escriptors no ens dediquem a jutjar sinó a entendre i entendre no és justificar
Ha esmentat les seves novel·les El monarca de las sombras, dedicada a un falangista, o El impostor, sobre un fals supervivent dels camps de concentració. "M'han acusat de blanquejar-ho tot, em diran Titanlux", ha dit. "Shakespeare no es dedica a jutjar Ricard III, l'assassí més gran de la història, sinó a entendre'l, per això la literatura és útil, sempre que no pretengui ser-ho, que seria propaganda; si d'això en diuen blanquejar, és un argument pobre i fals", ha rematat. En el seu llibre, que ha qualificat de "disbauxat", tampoc renuncia a l'humor, que considera "el primer instrument de coneixement de la novel·la". El que no s'esperava, ha confessat, és trobar-se amb un papa que fa "una feroç reivindicació de la ironia i l'humor".