Poques coses hi ha d'haver més egoistes que fotografiar-se el membre. De veritat. Agafar el mòbil amb una mà, a l'altra la virilitat imponent, dura o flàccida; donar un cop de polla a través de la pantalla i que el cop ressoni a la xarxa o al cor avergonyit d'alguna interlocutora anònima. O d'algunes. El fenomen 'fotopenis' mostra la realitat de tantes, però no es parla massa d'ell. A qui li importa? Sovint les imatges queden a la paperera del mòbil o ocultes en converses de Whatsapp que mai no tornaran a llegir-se. Altres, menys, es critiquen per xarxes socials o en grups d'amigues indignades, en converses que no ressonen més enllà del disgust lògic. De l'angoixa, la submissió inherent, el fàstic. L'assetjament està servit a cop de 5G però al món (patriarcal) li fa gràcia. A mi m'emprenya.
Perquè enviar una foto dels genitals propis és una cosa que es fa, des de fa alguns anys, gairebé de forma malaltissa. En la societat de l'aquí i l'ara, la immediatesa demanda informació fidedigna a la velocitat de la llum, fins i tot si això suposa ultrapassar el límit de la intimitat. Les 'fotopolles' s'han normalitzat a l'hora de lligar, o més ben dit, alguns homes han tirat d'elles més del normal per accelerar les fases d'aparellament i saciar precoçment el seu instint sexual, culminar la seva obra, rebrotar el seu ego. De debò, tios: no en teniu prou amb ser els amos de l'univers que ara també voleu colar-vos en cases alienes, apropiar-vos del bluetooth i prostituir el wi-fi amb prepucis rugosos que ningú no us ha demanat?
La cultura masclista del 'tot s'hi val'
Anem a veure. Us parlo de les fotos de penis totalment gratuïtes, les que no tenen el consentiment d'elles en el binomi home-dona (de les altres orientacions parlarem després). Segons un estudi de The Journal of Sex Research de 2019 titulat I’ll show you mine and you’ll show me yours (T'ensenyaré el meu i m'ensenyaràs el teu), el 48% dels homes enquestats havien enviat una foto del seu membre sense rebre cap petició per part de la interlocutora. Gairebé un 50% d'invertebrats i aquí no passa res.
D'ells, la finalitat del 82% és que la dona senti excitació en rebre la imatge. Increïble. I el que pensa, el que estableixi la figura femenina... què? En un segon pla o trepitjada sota els llençols xops de fluids solitaris. Perquè la cultura masclista aprova i empara qualsevol activitat vinguda del fal·lus per ser autoritat, raciocini, beneplàcit i poder. Que la majoria no vulgueu assetjar sinó excitar, no serveix. No quan el debat del consentiment està en boca de tots. No quan les violacions no deixen de créixer. No serveix aquí la més mínima excusa de redempció.
Tampoc el narcicisme és argument. Es comparaven penis amb objectes quotidians a múltiples pòsters del número 13 del magazine Useful Photography (2015), editat pels fotògrafs Hans Aarsman, Julian Germain, Erik Kessels i Frank Schallmaier per explorar la categoria dels selfie penis. Una brutal al·legoria a la potència del penis com a centre, una burla a la masculinitat associada al membre, una mostra icònica del fal·lus com a rei de la selva. L'ego com a excusa, el jo, gran i lliure per sortir de qualsevol enfronta.
Poc més es pot afegir a qui autodefineix l'acció de fotorabo
I molt menys excusable és el mal pel mal, el reconeixement misogin de qui sent la seva superioritat reforçada després de rebre un 'no' repulsiu. N'hi ha; vaig llegir per alguna banda que un d'ells autodefinia l'acció de fotorabo i poc més que afegir a tal gesta lingüística. Ens ho poseu molt fàcil per posar-vos a tots al mateix sac, perquè mentre un actua sota qualsevol perspectiva, els altres feu burla. Cap no qüestiona ni para els peus a l'altra, retroalimentant la demolició i perfeccionant les tècniques més roïns per desposseir-nos d'humanitat. A les dones. A totes nosaltres. Hi haurà qui es burli d'aquestes lletres mentre són llegides i faci conya amb els amics de torn. Sento llàstima per ells.
El fal·locentrisme també és que s'hagi fet un estudi sobre quines motivacions tenen els homes envers aquest tipus de fotos abans que un que indagui en com ens sentim les dones que les reben. Aquesta organització social utilitza el penis com a mètrica i n'exclou qualsevol que no en tingui un entre les seves cames. Un blanc, heterosexual i amb trets totalment masculinitzats, a poder ser. Les (i els i lis) altres hi som de més.
No és tendència, és assetjament
Fa un parell de dies l'Audiència de Girona va imposar la pena màxima d'1 any de presó per exhibicionisme (¿?) a un home que va ensenyar el seu penis a una de menor d'11 anys per videotrucada, absolent-lo d'abús sexual continuat. Això de les dick pick alguns ho titllen de tendència sexual. Doncs bé, a mi m'agrada més etiquetar-ho d'assetjament sexual.
La vergonya quan es rep una foto no sol·licitada amb un capoll erecte (o no) en primer pla és de jutjat de guàrdia. M'atreviria a dir que és impossible no sentir un indici de rebuig i repugnància en descarregar la imatge i trobar-se això a la cara, encara que hi ha algunes veus que discrepen. El 2020, l'estudi Women's and men's reactions to receiving unsolicited genital images from men va reconèixer que la majoria de les dones (3 de cada 4) tenen una reacció negativa quan reben imatges del penis del seu interlocutor. Perquè, hòstia, quin tipus de superioritat moral de merda és aquesta? Igual la que només busca el consentiment unidireccional, la que ha traslladat els abusos al sofà de cada casa. Sota aquesta regla de 3, som moltes les que hem estat violades.
No ho perceben igual els homes homosexuals i bisexuals. En aquest cas, l'estadística és proporcionalment inversa: només 1 de cada 4 se sent contrariat amb el fenomen 'fotopenis' contra una majoria que ho veu com un acte curiós, divertit i tremendament útil. Un noi gai que conec em diu que tot depèn de la intenció, que si està en una app buscant sexe esporàdic no l'incomoda que algú li enviï una foto del seu membre. "En el sexe, som més pràctics i a l'hora de buscar-ho anem al que anem". No seré jo qui el qüestioni, faltaria més. Però sí que el molesta, en canvi, quan algú que no li interessa obre la conversa amb l'esmentada imatge. Normal. Perquè és abusiu. Perquè no mola.
Així que tios, pareu. Freneu el membre. Guardeu-vos el gland. A sobre, mentre Instagram continua pixelant mugrons de dona, mentre Tinder està plena de naps que ningú no ha demanat, jo no he pogut il·lustrar la meva crítica amb el desvergonyiment de cap altre. Ni per això em serveix la vostra autoritat. Perquè mentre això meu és punible, això vostre és presumible. Prou.