El PSOE està disposat a perseguir el masclisme imperant en algunes tradicions de la cultura popular a l’Estat espanyol i ho farà presentant al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei (PNL) a la comissió d’igualtat, informa aquest diumenge l’agència Europa Press. La voluntat és fer un pla per erradicar el masclisme de les festes populars a l’Estat espanyol.
El text de la PNL apunta que cal “l’erradicació del caràcter estructural de la cultura masclista, elaborant un pla d’acció específic per eliminar de les festes populars”. Això inclou “qualsevol senyal de masclisme que exclogui de la comunitat a la meitat de la població pel fet de ser dona, contribuint a erradicar definitivament els rols de gènere i sexistes imposats per tradició”.
Els socialistes assenyalen algunes festes que no s’han sabut adaptar als nous temps i, per exemple, citen alguna que se celebra a La Rioja. Però més enllà d’aquesta, hi ha algunes tradicions de la cultura popular catalana que també podrien veure’s afectades per qualsevol actuació que es dirigís a posar fi al masclisme.
Masclisme i cultura popular a Catalunya
A Catalunya hi ha diverses festes populars que podrien considerar-se sexistes. Per exemple, la Baixada de Falles de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), tot i que el 2018 per primera vegada hi van participar dones. Els balls de diables de l’Arbós, al Baix Penedès, o a Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), també limiten la participació segons el gènere. Per accedir a aquests balls, cal fer una petició i passar un procés fins que quedi una plaça lliure.
Precisament al Baix Penedès, el 2018, un col·lectiu feminista, Assemblea Feminista La Ruda, va fer manifest reclamant l’accés de les dones a algunes tradicions de la cultura popular.
En el seu manifest, subratllaven que calia entendre “per què és tan important aquesta lluita”. “Sembla que el caràcter lúdic-festiu de la cultura popular eclipsa la desigualtat de gènere que ocasiona. Cal explicar i entendre per què és tan important la total inclusió de les dones en les festes o els balls tradicionals i populars. També cal entendre per què no ens estan permetent fer-ho i per què aquest fet, aparentment aïllat, reprodueix desigualtat i violència”, denunciaven.
Aquest col·lectiu feminista assegurava que “la discriminació de les dones en els balls de diables centenaris d’alguns dels nostres pobles contribueixen a la violència”. Reconeixien que aquesta era “una idea radical”, però “que va a l’arrel del problema” perquè “només cal imaginar-se un iceberg, on la part que es veu (10%) són els feminicidis i els aspectes de violència més explícita: abusos sexuals, violacions, agressions físiques, etc., però que a sota l’aigua amaga una gran quantitat de gel, aproximadament 10 vegades més gran, que engloba tota mena de violència que aparentment no s’identifica a simple vista, però que ajuda a sostenir la part visible”.