Club Editor ha publicat Cartes 1946-1983: A la recerca del català usual, un epistolari entre el filòleg Joan Coromines i l'escriptor Joan Sales que recull més d'un centenar de cartes escrites entre el 1946 i el 1983. Durant pràcticament quatre dècades, els dos protagonistes van mantenir una correspondència en què s'ocupaven de tota mena de qüestions sociolingüístiques que els van portar a discrepar de forma sistemàtica però, a la vegada, a coincidir en la seva convicció respecte la necessitat d'articular un projecte ambiciós al voltant de la llengua catalana. La directora de Club Editor, Maria Bohigas, sosté que es tracta d'un "duel" que avui en dia manté una absoluta vigència.
El títol, editat pel filòleg Josep Ferrer i el periodista Joan Pujadas, comprèn un total de 125 cartes, un dels motius pel qual, segons el mateix Pujadas, es pot considerar de forma "objectiva" un dels epistolaris "més importants" de la segona meitat del segle XX amb un contingut centrat en el model de la llengua literària, la "que ara en diríem llengua estàndard". Tot i ja haver estat publicat prèviament per la Fundació Pere Coromines, l'editorial ha considerat necessari rellançar-lo, incorporant un nou pròleg a càrrec de Ferrer, Pujadas i Bohigas, així com d'un nou apartat crític que tingués en compte "el lloc des d'on es llegeix actualment l'epistolari". Un fet que també garanteix que sigui més accessible al gran públic en un moment en què la salut del català és objecte de debat.
Tot i ser dues persones que no s'assemblaven en res, Bohigas insisteix en què Coromines i Sales compartien "l'essencial", que és "la convicció que el vincle que tenen amb el país és important i que no en poden desertar". D'altra banda, la directora també recorda que ambdós estaven convençuts que no valia la pena aixecar un país si no era per fer "un projecte ambiciós". "Estaven d'acord en el que importa, i tot i tenir posicions rotundes, en cap cas desqualificaven la resta de posicions", afegeix. De fet, el filòleg i l'escriptor estaven d'acord en què era i què no bona literatura, com havia de ser el treball d'un bon novel·lista o bé la importància del bagatge d'una persona que es vol dedicar a la literatura. Unes posicions que es van anar "confessant" en petites dosis mentre, a la vegada, mostraven unes discrepàncies "sistemàtiques", que van portar, fins i tot a Coromines, a verbalitzar en un moment concret que haurien de trencar relacions.
Tot i això, en termes generals, la directora de Club Editor afirma que va ser una correspondència "forta i constant", molt semblant a un duel, un aspecte que permet parlar d'una obra vigent. "És una discussió de quaranta anys que en l'època de les xarxes socials et deixa totalment fascinat perquè estem en un punt totalment contrari", reflexiona Bohigas, "no hi ha discrepància, no hi ha discussió; hi ha o adhesió incondicional entre els que s'assemblen, o desqualificació dels que no pensen com tu". Per això afirma que l'epistolari és un tractat de com s'ha de fer per col·laborar amb algú amb una ambició "compartida i alta" que no sigui "mera retòrica". "Crec que seria bo, en aquest sentit, que arribés a molta gent", conclou.