La novel·la inèdita de Teresa Pàmies sobre la guerra civil Una noia i un soldat, que va ser censurada fa 50 anys pel franquisme, ha estat publicada finalment per Editorial Adesiara després de ser recuperada per l'assagista Montserrat Bacardí. La publicació d'Una noia i un soldat, la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava d'arribar d'un exili que s'havia allargat més de trenta anys, va ser prohibida taxativament pels censors del règim de Franco. En roda de premsa, l'editor d'Adesiara, Jordi Raventós, ha volgut agrair Bacardí haver recuperat "un cànon ocult" d'obres oblidades i donar a conèixer els seus autors. "L'objectiu de l'editorial és aportar a la literatura catalana allò que creiem que necessita", ha afegit Raventós.
La publicació d'Una noia i un soldat, la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava d'arribar d'un exili que s'havia allargat més de trenta anys, va ser prohibida taxativament pels censors del règim de Franco
La guerra vista amb ulls de dona
Protagonitzada per una "noia" marxista, amb punts en comú amb l'autora, i un soldat republicà, la novel·la aborda "sense concessions" l'experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d'una trama amorosa "intrigant". Montserrat Bacardí ha apuntat que es tracta de "la història típica d'un manuscrit trobat", amb què ella es va topar "mentre treballava en la biografia de l'autora".
"Em va cridar l'atenció aquest títol perquè no coincidia amb cap dels llibres ja publicats", i en aquest cas és una novel·la "autoreferencial, articulada al voltant de la guerra, que descobreix una Teresa inèdita", ha precisat Bacardí. Segons Bacardí, que considera que Una noia i un soldat és una "important novel·la testimonial de la guerra, vista amb ulls de dona", Teresa Pàmies "s'acosta a ser l'escriptora catalana més censurada". Bacardí ha explicat que Teresa Pàmies "havia fet alguna referència sobre la novel·la en alguna entrevista", tot i que ningú "sabia de l'existència del llibre".
Una noia i un soldat és una important novel·la testimonial de la guerra, vista amb ulls de dona
Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012), pertanyent a la primera generació d'escriptores, no va publicar el primer llibre, Testament a Praga, fins al 1971. Abans, a les files de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, havia combatut durant la guerra civil i havia viscut, exiliada, a diversos llocs d'Amèrica del Sud i d'Europa. Després, a banda de "milers" d'articles periodístics i una vintena de traduccions de l'anglès, va escriure, en poc més de trenta anys, una cinquantena d'assajos, cròniques, narracions, novel·les i dietaris. Bacardí ha avançat que, en un futur, té la idea de "fer una recopilació d'articles de l'exili de la Teresa".