Doncs res, companys, ja ho tenim clar: l’any 2060 el català deixarà d'existir. Ho diu un vídeo que circula per les xarxes, i, com tots sabem, tot el que es diu a internet és veritat. Per tant, no cal fer res més. Pleguem veles, traiem el català de les escoles, cancel·lem programacions d’obres en català als teatres, cremem llibres en català i apuntem-nos tots a un curset accelerat de castellà o anglès, que, al cap i a la fi, són les llengües de l’avenç i de la modernitat. De fet, podríem agilitzar-ne el procés: per què esperar a l’any 2060? Aquest Sant Jordi podríem vendre exclusivament llibres en altres idiomes i reconvertir la diada en una fira de gastronomia exòtica, perquè total, ja ningú llegeix en català. I els mitjans de comunicació en català? Home, com és d'evident que no tenen futur!
També seria un descans per a les administracions! Quins maldecaps que s’estalviarien: no caldria traduir cartells, formularis i webs a una llengua que, segons alguns, només parla una minoria tossuda. I, de passada, quina alegria per a aquells que fa anys que es queixen de les multes per no retolar en català! Si ho arribem a saber abans, podíem haver renunciat al català el mateix dia que el van normalitzar! I no ens oblidem de les escoles: cal que ensenyem una llengua que desapareixerà? Podríem aprofitar el temps per ensenyar coses més pràctiques, com aplaudir cada vegada que algú diu “el català és mort”, “el català s’acabarà”, etc. Així ens estalviaríem disgustos i faríem contents als qui ja fa anys que profetitzen (i monetitzen) la fi de la llengua catalana.
Va, ara de veritat, mirem-ho de prop. Aquestes teories que pronostiquen la desaparició imminent del català no sorgeixen espontàniament ni són cap casualitat. No són meres observacions objectives, sinó que responen a interessos concrets. Qui hi guanya (i què hi guanya) amb el discurs que el català està sentenciat? Primer de tot, aquells que mai han vist amb bons ulls la normalització del català. Per a alguns sectors polítics i mediàtics, repetir constantment que el català es morirà no és un exercici d’anàlisi lingüística, sinó una estratègia per debilitar la seva presència i justificar polítiques que el releguin a l’oblit (encara més). Si la gent creu que el català està condemnat, és més fàcil que accepti sense resistència que aquest desaparegui dels espais públics i oficials.
Quan repetim fins a l’avorriment que el català està en perill, generem una sensació de derrota entre els seus parlants; aquestes teories no són objectives, responen a interessos concrets
També és possible que hi hagi un interès econòmic. Segle XXI… Absolutament tot té un motiu i un perquè econòmic! Moltes grans empreses no tenen gens de ganes d’invertir en traduccions, atenció al client o producció cultural en català. Si es consolida la idea que el català és residual, tindran l’excusa perfecta per ignorar-lo i concentrar els seus esforços en llengües de major mercat. I, quin és l’efecte d’aquestes profecies lingüístiques catalanòfobes? Quan repetim fins a l’avorriment que el català està en perill, generem una sensació de derrota entre els seus parlants. Hi ha gent que, convençuda que el català no té futur, decideix deixar-lo d’usar en entorns formals o professionals, pensant que està fent un favor als seus fills preparant-los per a un futur on el català ja no hi serà. I així, pas a pas, aquells que diuen que el català morirà acaben tenint raó, perquè aconsegueixen que la gent s’ho cregui.
El problema és que el català, malgrat tants auguris de desgràcia, continua existint. I no només existeix, sinó que es parla, s'escriu i es reinventa. No és la llengua més forta del panorama mundial, això és evident, però tampoc és un cadàver en descomposició. Cada cop que algú afirma que “el català està acabat” es genera una mena d’efecte mediàtic i tothom té molta pressa per saber quan i com serà la desaparició del català. Mireu, jo no sé quan serà ni si finalment s’esdevindrà, la desaparició del català, però el que sí que us puc assegurar és que l'any 2060 el català encara es parlarà. Per què? Collons!, perquè jo tindré 68 anys i el meu fill Baldiri en tindrà 36… I, com comprendreu i us imaginareu, en castellà i en anglès no ens hi comunicarem pas entre nosaltres.
Deixem d’enterrar-lo abans d’hora i deixem d’esbombar i donar veu a teories conspiranoiques sobre el futur del català. Abans d’acceptar i difondre sense dubtar el vídeo catastrofista de torn, és millor que ens preguntem qui i per què ha fet aquell vídeo. I, mentrestant, continuem parlant, escrivint i defensant la nostra llengua. Amb una mica de sort, l’any 2060 els qui van predir la seva desaparició hauran de fer un altre vídeo explicant per què, un cop més, es van equivocar.