Charlotte Amalie (capital de les, aleshores, Índies Occidentals Daneses; actualment, Illes Verges Nord-americanes), 31 de març del 1917, 16.00 hores. Fa 108 anys. La dannebrog (la bandera de Dinamarca) era arriada per darrer cop i la star-spangled (la bandera dels Estats Units) era hissada per primera vegada. A les 17.00 hores, el creuer militar Valkirien salpava en direcció a la metròpoli i posava fi a 251 anys de dominació colonial danesa (1666-1917). L’administració de Washington, que havia adquirit les Índies Occidentals Daneses per 25 milions de dòlars (l’equivalent actual a uns 1.000 milions d’euros), va signar un acord amb dues clàusules: es comprometia a fer extensiva la ciutadania nord-americana a tots els habitants de les Verges i renunciava, per sempre, a les seves pretensions sobre Groenlàndia.
Què hi feien els danesos al mar Carib?
La presència danesa al mar Carib datava del 1666, quan la Dansk Vestindien og Guinea Kompagni (Companyia Danesa de les Índies Occidentals), una potent empresa privada participada per la Corona i amb una armada naval pròpia, es va establir a l’illa caribenya de Saint Thomas, que, fins llavors, havia estat un niu de pirates. La Dansk Vestindien la va "netejar" de lladres de mar i hi va impulsar la colonització. I més tard ocuparia les illes veïnes de Saint John (1672) i Saint Croix (1734). Les noves Índies Occidentals Daneses van ser destinades a la producció de canya de sucre i de tabac i al tràfic d’esclaus (provisió de mà d’obra de les explotacions illenques i intermediació amb altres mercats). Tot i això, i malgrat els beneficis fiscals que li va concedir la Corona, mai no va representar un destí atractiu per a la població de la metròpoli.
Com eren les Índies Occidentals Daneses durant l’època colonial?
A cavall dels segles XVIII i XIX, després d’un segle llarg de colonització, la composició sociològica i la realitat cultural de les Índies Occidentals Daneses estava formada per 4.000 blancs (funcionaris i propietaris) i 40.000 negres (esclaus). Però els danesos eren una minoria, fins i tot entre el món blanc. Tot i això, el danès seria l'única llengua oficial durant tota l’etapa colonial (1666-1917). Però el grup majoritari i més dinàmic d’aquell reduït segment de funcionaris i propietaris el formarien els criolls d’origen neerlandès, que convertirien una derivació de la seva llengua en el sistema més utilitzat. El nigerholland, una llengua criolla de base neerlandesa, seria l’idioma majoritari d’aquella societat (tant dels propietaris com dels esclaus) durant l’època colonial (1666-1917).
Com eren les Índies Occidentals Daneses poc abans de la venda als Estats Units?
Els grans esdeveniments polítics que es van produir a la regió a cavall dels segles XVIII i XIX van marcar, decisivament, el futur de les Índies Occidentals Daneses. La independència dels Estats Units (1783) va redirigir el focus d’interès de les classes propietàries de les Índies Daneses cap a aquella nova nació creada al nord del continent. Les oligarquies colonials del segle XIX ja no s’educarien a Dinamarca, sinó als Estats Units, i l’anglès —com a llengua de cultura i de negocis— i la ideologia republicana —com a forma d’organització i com a model d’estat— penetrarien amb força en aquell univers colonial. A tot això s'hi afegiria la febre revolucionària europea del segle XIX. En aquell context, Dinamarca va abolir l’esclavitud (1848), però va provocar, volent-ho o no, la ruïna de l’aparell econòmic de la seva colònia antillana.
L’interès dels Estats Units en les Índies Occidentals Daneses
El mateix any que Dinamarca abolia l’esclavitud i condemnava a la ruïna la seva colònia antillana (1848), els Estats Units concloïen la guerra contra Mèxic (1845-1848) i l’annexió dels territoris entre Texas i Califòrnia. Tot i això, l’administració de Washington no havia perdut l’interès en la projecció expansiva cap al nord (que es materialitzaria en la compra d’Alaska, 1867) i cap al Carib (que es visualitzaria en les negociacions per la compra de Cuba i Puerto Rico, 1868). L’interès nord-americà en l’adquisició de les Índies Occidentals Daneses s’ha de situar en aquell context polític i ideològic. L’administració de Washington pretenia incorporar l’arc insular format per les Grans Antilles i les Petites Antilles —entre les quals hi havia les Índies Occidentals Daneses— per a tenir el control del mar Carib i, de retruc, de l’Amèrica Central.
Per què no es va concretar aquell interès inicial
El 1867, Dinamarca i els Estats Units van acordar la venda de les illes per 7,5 milions de dòlars. I, tot seguit, Copenhaguen va convocar la població colonial a un referèndum (que és el que han fet, històricament, les nacions civilitzades per a resoldre aquestes qüestions), que donaria suport majoritari a l’operació de venda. Però l’assassinat del general Prim (1870) —líder del Partit Progressista espanyol, home fort del poder a Madrid i l’impulsor de la negociació de la venda de Cuba i Puerto Rico als Estats Units—, que seria ordit i perpetrat per la borbònica camarilla del bolsillo secreto, i les dificultats que el president Ulysses Grant —del Partit Republicà— va trobar en el procés de reconstrucció dels estats del sud (massacrats durant la Guerra Civil, 1861-1865) van ajornar, transitòriament, el projecte expansiu nord-americà a les Antilles.
Quan es concreta la venda de les Índies Occidentals Daneses?
Amb el canvi de segle (del XIX cap al XX) es van donar les condicions geopolítiques i geoestratègiques necessàries per materialitzar les negociacions iniciades gairebé mig segle abans. L’any 1898, la presència colonial espanyola desapareixia del mar Carib i del continent americà, i els nord-americans passaven a tutelar Cuba i Puerto Rico. Cuba accediria a la definitiva independència el 1902, però fins a la Revolució castrista del 1959 jugaria el trist paper de neocolònia (una mena de sòrdida rebotiga) dels poders polític i econòmic nord-americans. I Puerto Rico continua tutelat per l’administració de Washington. Però, a més, va succeir un fet que resultaria fonamental. El projecte del canal de Panamà, que dormia en un calaix des que els promotors francesos s’havien arruïnat (1889), va ser recuperat per l’administració nord-americana (1904).
Per què els Estats Units van comprar les Índies Occidentals Daneses?
La resposta a la qüestió la tenim a la darrera línia del paràgraf anterior. L’any 1916, en plena Primera Guerra Mundial (1914-1918), el govern nord-americà va témer que els alemanys ocupessin les Índies Occidentals Daneses —defensades per una modesta guarnició militar que difícilment podia impedir la intervenció d’una potència com l’imperi germànic—. La seguretat de la boca est del canal de Panamà estava en precari i, en aquell moment, el president Thomas Woodrow Wilson —del Partit Demòcrata— va ordenar recuperar el projecte i accelerar les negociacions. Les presses nord-americanes van generar un acalorat debat a la metròpoli entre els partidaris de la venda (els polítics i l’electorat d’esquerres) i els contraris a qualsevol acord (els polítics i l’electorat de dretes), que es resoldria amb un acord salomònic.
La venda
De nou, el govern danès del moment, liderat pel president Karl Theodor Zahle i pel ministre d’Afers Exteriors Erik Scavenius, tots dos del Radikale Venstre (el partit socialdemòcrata) van sotmetre la qüestió a un referèndum, però, en aquell cas, només a la metròpoli, que es va saldar amb una estreta victòria a favor de la venda: un 65% contra un 35%. L’operació es va acordar per 25 milions de dòlars (l’equivalent actual a 1.000 milions d’euros, que, en aquell context bèl·lic, tenien molta importància). Però en la victòria electoral del 'sí' hi va pesar moltíssim una clàusula de l’acord que l’esquerra danesa va argumentar pregonament per a inclinar la balança a favor de les seves tesis: els Estats Units reconeixien la sobirania danesa sobre Groenlàndia i es comprometien a no intervenir mai en contra d’aquest statu quo. Fa 108 anys.
