“Vaig haver de trencar-me el coll per entendre algunes coses”. La veu de l'enyorat Christopher Reeve acaba de rematar-nos en la recta final d'un viatge que fa inevitable deixar anar unes llagrimetes. Aquest dijous, coincidint amb el vintè aniversari de la mort de Reeve, arriba als cinemes un commovedor documental que recorda la figura de l'icònic Superman. Un retrat dual, perquè la vida de l'actor desconegut convertit en estrella planetària creuant el cel vestit de blau, amb una S al pit i fent servir el puny per obrir-se pas, és també la vida de l'home que veu com tot canvia en un segon, després d'una mala caiguda d'un cavall que frena quan no toca. El superheroi de la ficció transmutat en referent social, en conscienciador de la realitat de milions de discapacitats, i en motor de la millora de la qualitat de vida de persones amb lesions medul·lars.
La vida de l'actor desconegut convertit en estrella planetària creuant el cel vestit de blau, amb una S al pit i fent servir el puny per obrir-se pas, és també la vida de l'home que veu com tot canvia en un segon, després d'una mala caiguda d'un cavall que frena quan no toca
S'estrena Super/Man: La historia de Christopher Reeve, i la generació de nens i nenes dels 80 (i no només) recordarà aquell dolorós impacte de saber que el pare de tots els herois de còmic ja no tornaria a volar. El 27 de maig de l'any 1995, la passió per l'equitació de l'actor va jugar-li una terrible passada. “Un centímetre més enllà l'hauria matat. Un centímetre menys li hauria suposat passar només una mica de vergonya en aixecar-se del terra”, diu Will Reeve, el fill petit de l'intèrpret. El destí, capriciós i malparit, va fer que una caiguda a plom sobre el seu cap, més de 90 quilos d'un cos de quasi dos metres d'alçada, provoqués una eterna condemna a la immobilitat absoluta.
La comporta dels records i la nostàlgia
Super/Man: La historia de Christopher Reeve obre la comporta dels records i la nostàlgia. Poc després de l'estrena de La guerra de les galàxies (George Lucas, 1977), un segon llargmetratge se sumaria a la causa per esdevenir l'àncora emocional d'una manera d'entendre el cinema-espectacle: Superman (Richard Donner, 1978). En una era prefases de Marvel, l'adaptació a la pantalla gran dels còmics parits per Jerry Siegel i Joe Shuster no deixava de ser un projecte de risc. Però l'aposta va sortir millor del que ningú es podia imaginar, i la superproducció d'Alexander Salkind, plena de noms tan llampants com Gene Hackman o Marlon Brando, i amb un jove desconegut a la pell del protagonista, va obtenir recaptacions multimilionàries. De la nit al dia, Christopher Reeve deixava de ser una anònima promesa per omplir portades de diaris i revistes, i ser el convidat principal dels mediàtics shows de Johnny Carson o David Letterman. Aquell sobtat cop de sort seria el primer tomb radical del camí d'un Reeve que fins llavors mirava d'obrir-se pas en el món de l'actuació, després d'una exigent formació a la prestigiosa Juilliard School, amb el gran John Houseman com a professor i amb un company de classe i d'habitació, i germà per sempre, anomenat Robin Williams. D'això parla Super/Man: La historia de Christopher Reeve, descobrint-nos curiositats com la reacció d'un jove William Hurt: “No pots presentar-te a aquest càsting! T'estàs venent!”, li va etzibar durant els assajos d'una representació teatral, mentre un altre jove Jeff Daniels s'ho mirava amb sorna.
El documental ressegueix la figura d'algú a qui la vida, capriciosa i malparida, li gira 180 graus en dues ocasions
D'una banda, el documental ressegueix la figura d'algú a qui la vida, capriciosa i malparida, li gira 180 graus en dues ocasions. Primer, en ser escollit per protagonitzar una superproducció destinada a canviar-ho tot. Un salt a l'estrellat que, com els bons regals enverinats, va despertar algunes carències emocionals: fill d'una llar trencada i d'una família desestructurada, i amb el greuge d'una eterna recerca de l'aprovació d'un pare tan absent com exigent fins a límits gens raonables, el nostre home va desenvolupar una fòbia al compromís. Una relació sentimental destinada al fracàs, amb l'agent de models Gae Exton, el va convertir en pare d'un nen i una nena. Però, en el cim de la seva popularitat, Reeve va repetir alguns pecats heretats: “L'endemà del meu naixement se'n va anar a esquiar amb uns amics”, recorda Matthew, el seu fill gran, en un film que fuig de l'hagiografia. Super/Man: La historia de Christopher Reeve també posa el focus en les frustracions de l'estrella, veient el mur contra el qual topava repetidament, no aconseguint que productors i públic el veiessin fent la diversitat de personatges que anhelava. I no seria per manca de talent: només cal veure alguns moments de l'intèrpret convertit en Clark Kent per captar una fabulosa vis còmica que més tard explotaria en la molt reivindicable comèdia coral ¡Qué ruina de función! (Peter Bogdanovich, 1992), sobre la popular obra teatral Pel davant i pel darrera, de Michael Frayn.
Un llarg viatge
Després de dues entregues quasi consecutives de Superman, l'actor protagonitzaria títols com En algún lugar del tiempo (1980), Monsenyor (1982), Les bostonianes (1985) o El reportero de la calle 42 (1987). Cap d'elles va funcionar, semblava que ningú el volia veure sense la disfressa blava i la capa vermella. Va repetir en dues entregues més, però tant la tercera com la quarta Superman quedaven qualitativament molt lluny de les anteriors. El documental explica també els brots verds, per exemple, com va deixar de ser un faldiller quan va conèixer i es va enamorar perdudament de Dana Charles, amb qui es casaria i tindria el seu tercer fill, en Will. I arribem a aquell maleït 27 de maig de 1995, a la caiguda, al coll trencat, a la supervivència miraculosa, a la cadira de rodes i el respirador. “Em vaig adonar que havia arruïnat la meva vida i la de la meva família”, diu la tremolosa veu de Reeve després de l'accident. Són la seva esposa Dana, sempre la Dana, i l'amor incondicional, els motors que empenten l'actor a continuar, a perseverar, i a fer servir la seva veu i la seva posició en una indústria tan rellevant com la de Hollywood, per encapçalar una fundació que investigui la cura de les lesions medul·lars i, mentrestant, millori la qualitat de vida d'aquells que les pateixen. És llavors quan l'heroi volador esdevé l'heroi real, tot i condemnat a la cadira i a una màquina. La vida després de la vida pren un sentit inesperat.
És llavors quan l'heroi volador esdevé l'heroi real, tot i condemnat a la cadira i a una màquina. La vida després de la vida pren un sentit inesperat
Amb abundant material de l'arxiu personal de la família Reeve, i amb els testimonis de la família, i d'amics de l'actor com Glenn Close, Susan Sarandon, Jeff Daniels o, qui fora candidat a la presidència dels Estats Units, John Kerry, Super/Man: La historia de Christopher Reeve assoleix cims d'emoció quan recupera moments preciosos entre els amics, els germans, Reeve i Robin Williams. Coneixent com coneixem el destí de tots dos, les seves trobades íntimes posen un nus a la gola de l'espectador. I unes quantes llàgrimes recorreran les seves galtes. El mateix passa quan se'ns recorda la primera aparició pública de l'actor després de l'accident, en aquella gala dels Oscar del 25 de març de 1996, on va rebre una de les ovacions més càlides que es recorden, i a la que va arribar en un viatge gens senzill. “No sé si sabeu que vaig sortir de Nova York el setembre, i he arribat aquest matí”, deia sobre l'escenari amb molta gràcia. Codirigit per Ian Bonhote i Peter Ettedgui, i amb el diàleg proposat entre l'home d'abans i el de després de la caiguda d'un cavall que va frenar quan no tocava, aquest magnífic i emotiu documental és també una crida a la col·laboració per seguir avançant en la investigació científica a través de The Christopher & Dana Reeve Foundation. Allà on sigui, Superman segueix salvant el món.