Frank Prats era verge i estava erotitzat i això no és una apreciació, ja que és una frase textual del llibre. Més que erotitzat, com diria la meva companya del departament de català Anna Castelló: "Va més sortit que un rabosot". Dick o la tristeza del sexo, la nova novel·la de Kiko Amat, publicada per Anagrama, explora la sexualitat en la pubertat de la mà d'un adolescent que la té, sense cap dubte, plena de durícies de pelar-se-la. Franky Prats veu sexe a tot arreu i per suportar l'escalfament global insuflat per aquest còctel explosiu d'hormones s'inventa un alter ego superdotat anomenat Dick Loveman. El llibre explora aquesta etapa en què la solitud és un sentiment difús que l'impregna tot, també la confusió i al seu torn la curiositat per voler obrir-se al món.
Explora la sexualitat en la pubertat de la mà d'un adolescent que la té, sense cap dubte, plena de durícies de pelar-se-la
Una novel·la hilarant
Els passatges sexuals són grotescos, al lector li poden generar certa esgarrifança, Amat busca la incomoditat i ho aconsegueix molt hàbilment. El llenguatge d'Amat és recarregat, excessiu, proper a la irreverència pròpia d'aquests anys que tots hem viscut i que la majoria volem oblidar. Hi ha un ús dels adjectius i de les al·legories molt recurrent on trobem imatges que ens recorden que estem llegint una novel·la que va de sexe, de polles i de palles: "En una furgoneta color semen". Quant a la trama de la història, a mesura que avança, anem coneixent en Franky, un xaval intel·ligent, sensible, que es vol menjar el món, molt propi d'aquesta etapa, i que en realitat el que es menjarà és una sobirana llet. Amat ha sabut captar l'essència de la joventut i això em commou com a professora de secundària perquè, en realitat, moltes persones desconeixen la dificultat de molts xavals i xavales a l'hora de relacionar-se amb el seu cos i amb el dels altres.
El llenguatge d'Amat és recarregat, excessiu, proper a la irreverència pròpia d'aquests anys que tots hem viscut i que la majoria volem oblidar. Hi ha un ús dels adjectius i de les al·legories molt recurrent on trobem imatges que ens recorden que estem llegint una novel·la que va de sexe, de polles i de palles
A mi les aventures del Franky em semblen molt divertides i crec que, que els seus avis tinguessin una merceria, són metàfores biogràfiques que m'han arrencat somriures i m'han fet pensar que no podia ser de cap altra manera. És una novel·la hilarant i d'arrel patètica, trista, com ha comentat l'autor a vegades dels seus relats. La incomprensió en l'adolescència, l'ansietat i la pulsió sexual caòtiques estan molt ben reflectides. Bruno Berniola, "el sexperto", amic íntim de Frank Prats, és un dels personatges més entranyables. Podem catalogar aquesta novel·la com un Bildungsroman, però òbviament amb molts matisos, perquè l'evolució dels personatges o la transició a la vida adulta no es fa patent a través de la trama en tot moment, són passatges sexuals onírics, anècdotes.
De vegades em saturava una mica, però és que això també és l'adolescència: saturació, pertorbació i embòlies sexuals
Anteriorment, Amat ens ha sorprès amb llibres com a Revancha (2021) o Antes del huracá (2018), novel·les on l'antiheroi d'extraradi pren protagonisme i on es tracten temes amb un estil que ja és reconeixible quan llegim les primeres pàgines de qualsevol dels seus llibres. A mi em sembla més interessant l'Amat novel·lista que l'assagista, a Los enemigos no vaig connectar amb el tema ni amb el seu llenguatge, tampoc amb les apreciacions i exemples. Aquí, potser per la meva altra professió, he connectat i he passat una bona estona. De vegades em saturava una mica, però és que això també és l'adolescència: saturació, pertorbació i embòlies sexuals.