Que llenci la primera pedra qui en els últims dos o tres anys no hagi intentat ballar uns passets de sardana. Ningú? Ni un sol còdol enlaire? Comprensible. I és que des que The Tyets van treure la seva particular hibridació de sardana amb bases rítmiques pròpies d’artistes urbans com Bad Bunny, ningú s’ha pogut escapar de posar els braços en garsa i fer aquells lleugers moviments de punta amb els peus per intentar imitar els passos de les rotllanes dels autèntics dansaires de balls populars. Després d’irrompre en el panorama nacional allà pel 2018, el duet dels mataronins Oriol de Ramon i Xavier Coca no ha fet més que acumular èxits i seguidors. Sense anar més lluny, el 2023 es van convertir en el primer grup en català en superar el milió oients mensuals a Spotify, i el seu disc, Èpic Solete, va ser el desè disc més escoltat a Espanya en aquesta mateixa plataforma la setmana del seu llançament, i l’únic en català dels cent més reproduïts.
Queda clar que The Tyets, agradar, agraden. Com bé els van fer cantar Sexenni, són el grup de pop que agrada als teus pares. Als teus pares, amics, coneguts, futurs desamors, la caixera del súper, el xaval de l’altre grupet que et deixa gels a l’aparcament on fas la prèvia de la festa major, i més o menys a tres de cada cinc persones amb qui t'arribes a empentar en hora punta al metro. Fins i tot aquells que en reneguen, no se’n poden escapar, perquè sempre hi haurà algú taral·lejant Olívia a la cua del poliklin. Per això, després de convertir-se en disc de l’any amb el seu anterior àlbum, totes les orelles estan posades en els següents passos. Què podem esperar del seu nou LP? Amb quines pautes rítmiques ens faran ballar aquest cop? Se sumaran a la masurca de Guillem Gisbert? Ball de bastons? EDM pels fans del revival F*** Me I’m Famous? El pròxim divendres tots els misteris de Cafè pels més cafeteros se’ns començaran a desvetllar, però fins llavors, deixeu-me que us traci un full de ruta d’on ens portarà el tercer disc de The Tyets.
Oficialment, l’anunci d’una “nova era” va aparèixer just en tancar 2024, quan s’acomiadaven de la gira d’Èpic Solete que va començar un 25 de març de 2023 a la sala Apolo i va culminar amb un doblet al Sant Jordi Club el novembre de l’any següent. Però entremig, els de Mataró no es van dedicar únicament als escenaris. Així que, aproximadament a mitja gira, van llançar el primer senzill de l’àlbum, Vull que vinguis. Un tema d’inici relaxat, tarannà tropical, i la candidesa pròpia a la qual ens tenen acostumats, que de cop trenca en un UK garage de teclats llaminers produït a Miami. Com a llavor, deixava moltes coses clares. The Tyets han decidit buscar nous sons, una mica més electrònics, fórmules d’èxit anglosaxones, però amb la lluminositat de sempre. Lluny de convertir-se en gàngsters plens de feixos de bitllets per seguir dins de la reinterpretació de l’urbà, s’aproximen a la cultura del dominó, a la roba còmoda i els somriures planers. Ja poden creuar els mars que vulguin, que ells sempre seran els preferits de les tietes.
Les següents pistes són definides pel seu reconeixible “amics dels seus amics”. Si en el seu disc anterior trobàrem col·laboracions amb Figa Flawas, Mushkaa, Julieta i Flashy Ice Cream, en el període entre àlbums els vam veure juntament amb Stay Homas, Pau Romero, La Fúmiga, els ja citats Sexenni, Marlena, Javito o celebrant a Els Amics de les Arts. Però hi ha dues de les col·laboracions d’aquesta època que han arribat al disc. Sushi Poke, amb dani6ix & IZZKID, confirma de nou aquest gir cada cop més electrònic. Entre un record llunyà al merengue electrònic d’OMEGA i l’electrolatino de Juan Magán, barregen trompetes amb botzines de fira i s’acosten als joves que en breu acabaran dient #SWAG. I, per altra banda, abracen el màxim exponent del mainstream fent tàndem amb la triunfita Chiara Oliver. Fa dies és d’aquell pop que podria fer Aitana, si Aitana decidís algun dia cantar més de dues frases seguides en català. Comptant amb una interpolació directa a In my Feelings de Drake, deixen cada cop més clara la idea d’aproximar-se a aquesta versió ensucrada d’EUA que tant ven i triomfa allà on es reprodueix. Precisament que siguin aquests noms, i no uns altres de més consolidats en l’escena, deixa entreveure que The Tyets seguirà fent la seva funció de padrins de la, cada vegada més extensa, banda del pati catalana.
The Tyets han decidit buscar nous sons, una mica més electrònics, fórmules d’èxit anglosaxones, però amb la lluminositat de sempre
Finalment, amb totes les pistes que van anar deixant caure, tot va acabar de cobrar sentit quan van desvetllar el títol i la imatge gràfica que els acompanyaria. En un cartell estil Welcome to Las Vegas, The Tyets donava la benvinguda al Maresme. Però lluny dels colors vermells, blaus, i blancs estridents, i sense bombetes que imiten el daurat de les monedes que cauen constantment en els casinos de Nevada, a la costa catalana la benvinguda és més suau, per a tots els públics. Colors pastels: rosa i blau. Com un xiclet, però parlem de cafè. Un punt mitjà entre la histèria de Café de Carolina Durante i un cotó de sucre. De passada per Nord-amèrica i tornar cap a casa. I si hi ha un lloc que compleix tots aquests requisits al mar Mediterrani és Eivissa. Just allà és on van decidir gravar el videoclip de l'últim avanç del disc: SI HO DEIXÉSSIM TOT. Amb un videoclip amb reminiscències wesandersonianes li donen aquell toc EDM propi de les Balears Mallorca sin profes.
Cafè pels més cafeteros promet ser dolç i frenètic. Un bombo a negres, però també guitarretes de pop 2000. Moments de relaxament, de tendresa, si no escoltem A Fora Plou, però també canons de confeti mentre un record catalanitzat d’una festa amb David Guetta et pica a la nuca. Ritmes urbans, però melodies amb nostàlgia. Rauxa però amb moderació. Apte per totes les edats. Lletres amigables que no comprometin la seva escolta davant de pares, mares i àvies. Per declarar-te a qui t’agrada amb la tendresa de només tenir quinze anys, però ballar-ho amb la picardia d’haver trepitjat moltes places. I possiblement, veient tots els antecedents, el disc del cafè promet ser el que més es cremarà en totes les revetlles del territori. Però gràcies a una producció enfocada a les festes internacionals, pot convertir-se en el passaport per conquerir la península més enllà de les fronteres catalanes.