Aquesta història no m'és del tot aliena. Va ser el setembre del 2015 quan vaig conèixer en Javier al quart pis de l'avinguda de la República de Lima, just al replà del departament que m'havia llogat durant 6 mesos al barri més cosmopolita de la capital del Perú. El meu nou company de pis, de trenta i pocs i natural d'Arequipa, només va tardar tres dies a deixar-me anar sense donar-hi gaire importància que havia format part del Sodalitium durant més de deu anys. Només quan vaig veure aquest nom repetit en televisions i diaris vaig entendre que tot allò era molt més que un comentari de passadís. El maltractament, les violacions i els abusos sexuals d'aquesta facció es van amagar durant més de quaranta anys.
Aquest dilluns el Vaticà es reuneix per desmantellar aquesta branca de l'Església catòlica perquè considera que actua com una "secta abusiva". Serà la primera vegada que la Santa Seu renegui d'una de les seves escissions en tota la seva història, després de centenars de denúncies de càstigs físics, sadisme, abusos sexuals, manipulació psicològica, tortures i aïllament. També de silenci: no va ser fins a 2014 que el papa Francesc va expulsar del grup religiós el seu fundador i màxim líder, que mai no va pagar les conseqüències dels seus actes. Fins i tot el seu número dos va estar a punt de ser canonitzat.
Sobre paper, el Sodalicio de Vida Cristiana (Sodalitium Christianae Vitae o SVC) era una societat de vida apostòlica lligada a l'Església. A la pràctica, un servei militar en què imperaven tota mena d'abusos. Fundada l'any 1971 per Luis Fernando Figari, va sorgir com un espai on "forjar respostes a una societat en la qual cada ésser humà pugui sobreviure en llibertat i d'acord amb la seva dignitat". El rumb per aconseguir la llibertat de la humanitat, amb el fundador al timó, implicava mirar la vida a través d'una lupa amb filtres de religiositat: Figari era Déu, i l'Esperit Sant es manifestava a través de la seva persona, que assenyalava el camí espiritual cap a la santedat. Segons el seu ideari, "l'obediència és la columna vertebral de l'espiritualitat 'sodálite'". També, que "el Sodalitium busca ser una santa milícia".
Un llibre amb una trentena de testimonis d'abusos
Quan un company li va dir a Pedro Salinas que Germán Doig havia abusat d'ell tres dècades abans, tot va començar a canviar. Com era possible sentir aquesta barbaritat del número dos del Sodalicio, guia espiritual idolatrat per tots i en procés de canonització a Roma? Va ennuegar-se quan va descobrir que la depravació tacava tota la cúpula, inclòs el seu fundador, venerat com una divinitat. Ell va sobreviure el Sodalicio durant set anys, des del 1980 fins al gener de 1987. Té aquell dia gravat a l'ànima. "Em vaig fotre la borratxera de la meva vida". Per al Sodalitium, Pedro es va convertir en un agent del dimoni, un traïdor. L'enemic, com tots els que se n'anaven.
Quatre anys després, aquest mediàtic periodista peruà publicava Mitad monjes, mitad soldados, una investigació periodística que dona veu a 30 víctimes més i que passeja tant per la seva doctrina com per la història d'aquesta societat apostòlica. També és una redempció personal. Recorda que una nit el van despertar a les 3 de la matinada; li van ordenar que es posés el banyador i que, després d'agafar un paper i un llapis, nedés cap a una barca que hi havia uns 100 metres mar endins. Els dos objectes no podien tocar l'aigua. Una vegada hagués arribat a l'embarcació, havia d'escriure el primer que li passés pel cap i tornar, de nou, sense mullar res que no fos ell mateix.
Pedro Salinas: "T'entrenaven per donar la vida per Figari si era necessari; i si t'ho demanaven, podies arribar a matar"
També narra certes dinàmiques de grup que, més que això, eren episodis violents que giraven sota una hipotètica protecció del líder de Sodalicio. "Et deien que t'imaginessis que un grup venia a atemptar contra la vida de Luis Fernando. Venien tres persones cap a tu i no et podies defensar, només podies rebre cops; i rebies". O una vegada que, per ordre directa de Figari, va haver de posar el braç a sobre d'una espelma mentre les flames li cremaven la pell. "Quan entres, ja hi ha un seguit d'idees clau o conceptes que van inoculant en la teva ment; et tornes un ésser autòmat i robotitzat, gairebé un esclau sense pensament propi, perquè hi ha un pensament únic propiciat per una rentada de cervell previ. Com expliques el musulmà que es posa una faixa amb explosius? Doncs dins del Sodalitium t'entrenaven per a això, per donar la vida per Figari si era necessari; i t'asseguro que, si t'ho demanaven, podies arribar a matar".
A simple vista, el SCV era una opció més que acontentava mares i pares devots que volien fills obedients i disciplinats. Podies entrar en el grup sent bastant jove si eres un nen i Luis Fernando Figari t'havia posat l'ull a sobre. Tenies més números si eres de classe alta, ros, de pell blanca i mirada blava, perquè combregaven amb la idea hitleriana de crear un "home nou". Després, s'iniciava un entrenament militar i disciplinari propi d'una milícia i es cantava el Cara al sol, perquè el fundador idolatrava l'ideari de la Falange Espanyola. En paral·lel, manipulacions, insults, cremades, puntades de peu, submissions, humiliacions. Tocaments, fel·lacions, penetracions.
El llibre va aixecar molta polseguera, però els seus (pocs) efectes van tardar a arribar: el Sodalitium va reconèixer els abusos sexuals comesos per Figari el 2017, nou anys després d'haver-li donat empara i refugi extraoficialment des que va deixar el càrrec de superior general per la porta del darrere el 2010. Fins ara, el Vaticà no havia girat l'esquena públicament a aquesta societat apostòlica, malgrat que el Papa va expulsar Figari del Sodalici l'estiu del 2024. I ningú no ha estat empresonat: els delictes van prescriure fa temps.