Si una tarda de juliol un borintot és la nova novel·la del Pep Puig (Terrasa, 1969), autor d’altres títols com El mar de cap per avall (2021) o el premiat La vida sense Sara Amat (2015), premi Sant Jordi de novel·la d’aquell any. Amb aquesta publicació de L’altra editorial, trobem un relat que enganxa al lector amb una prosa directa, sense floritures, desproveïda de dobles trames. El tema central que ocupa aquesta història és la cerca de les arrels, la necessitat d’entendre d’on venim i qui són els nostres avantpassats. En un temps on tothom està obsessionat amb plataformes com Myheritage, la novel·la de Puig és una història senzilla sobre un adolescent de catorze anys que necessita referents dins de la seva família. Així, un dia d’estiu, troba un retrat del seu avi Valentí assassinat durant el començament de la Guerra Civil i comença a indagar en la seva vida, fins aleshores quasi ignorada.
El tema central que ocupa aquesta història és la cerca de les arrels, la necessitat d’entendre d’on venim i qui són els nostres avantpassats
L'adolescent regenta durant un estiu monòton amb la seva àvia la sabateria familiar i un bon dia coneix a un client molt especial que li demana un parell de sabates noves, perquè les que duu estan molt gastades de tant caminar. Casualment, aquest home també es diu Valentí, com el seu avi, i va ser desertor durant la Guerra. Així comença una amistat, una fascinació quotidiana, senzilla i podríem dir que una petita trama detectivesca per saber més sobre la història del nou Valentí que ha aparegut a les seves vides. La virtut d’aquestes pàgines resideix en unes frases directes, un llenguatge que connecta perfectament amb el lector i fa propera la història. Les descripcions dels espais són molt reals i també les reaccions dels seus personatges. En Pep Puig intenta explicar amb poques paraules i estalviant sentimentalismes la cruesa de la història. A més, reflexa molt bé l’esperit adolescent del protagonista, enfastidit per un estiu sense moltes novetats, vivint amb una soledat que només coneixen els adolescents i la ingenuïtat de creure que aquell foraster que ha entrat a la botiga té alguna cosa a veure amb el seu avi desconegut.
Fantasiar amb el passat per a sanar el present
Una de les parts més tendres són els extractes de les cartes de l’avi Valentí aquells dies de 193… (no se sap exactament). Aquí comença un viatge, un viatge nostàlgic al passat que no revelarem a les lectores, però que té màgia i que ens deixa un sabor de boca a mesura que avança i culmina la novel·la com els caramels que et donava la teva àvia d’amagat quan eres petita, un regust de records de joventut i alegria. A més, en Ferran, que així es diu l’adolescent, desgrana aquesta història amb companyia, com si es tractés d’un petit episodi de l’Scooby Doo o Strangers Things o un llibre dels Cinc o de qualsevol aventura estiuenca.
Això és la màgia de la literatura, i pot ser també de la joventut, que pot complir els somnis dels que ja han perdut l’esperança de sanar les ferides més dures del passat i fer de les cicatrius marques d’històries inversemblants, però fascinants
Veritat o no, el final satisfà el lector i crec que el més important és que parteix del fort desig de l’adolescent perquè el passat fos diferent i perquè la memòria de la seva àvia, com de tantes que hi viuen i han mort, descansi en pau o estigui més viva, dinàmica. Perquè això és la màgia de la literatura, i pot ser també de la joventut, que pot complir els somnis dels que ja han perdut l’esperança de sanar les ferides més dures del passat i fer de les cicatrius marques d’històries inversemblants, però fascinants.