Després d'estar picant mitja hora llarga en el portal i el pis equivocat, Queralt Lahoz ens obre finalment les portes de casa seva, al barri de Gràcia. La cantaora urbana de Santa Coloma de Gramenet és la nova protagonista de La cançó de l'estiu, el podcast estival musical de Revers d'ElNacional.cat. "Gràcies per haver vingut". Ens rep. Li diem que no, que gràcies a ella per deixar-nos envair per una estona la seva intimitat. "No, no, gràcies a vosaltres. Acabo d'arribar de gira i tinc un munt de roba bruta per rentar. Em fa taaaaanta mandra. La vostra entrevista és l'excusa perfecta per no posar-me a fer rentadores".
📻 Miqui Puig, hooligan de la vida i socialista del ball, segon entrevistat de 'La cançó de l'estiu'
📻 Ferran Palau, manobre del pop metafísic, primer entrevistat de 'La cançó de l'estiu'
Una cantaora de Santa Coloma a Gràcia
Queralt Lahoz va arribar al barri de Gràcia fa quatre anys. Hi viu en un dels seus carrers més icònics. En un edifici d'aquells que encara manté un ascensor de fusta d'inicis del segle XX. En un pis que bé podria haver estat el plató de rodatge de Les Teresines, si no fos per alguns detalls. Com el quadre de Manuel Molina Jiménez, figura fonamental del flamenc del segle XX per les seves aventures amb les llegendes del rock andalús Smash, o el seu periple al costat de la seva parella Dolores Montoya Rodríguez, quan es presentaven com a Lole y Manuel.
L'oli, que presideix el menjador, l'ha pintat el xicot de la Queralt, un artista 360 que també toca la percussió. Ell era qui ja vivia al pis quan ella s'hi va instal·lar. Diu que potser marxen, que tot té el seu principi i el seu final. Mentrestant, aquí és on continua escrivint la majoria de les seves cançons. Aquí o en alguna de les cafeteries del barri que li agrada sovintejar o al metro, en els llargs viatges pel nostre soterrani que la retornen al barri de Les Oliveres de Santa Coloma de Gramenet, on va néixer. Hi torna sempre que pot per anar a veure la seva mare, que segueix vivint en aquell costat del Besòs.
Entre el flamenc i la música urbana
El barri és fonamental en la història de Queralt Lahoz. Va ser allà, als seus carrers, on, a través de la freqüència de Ràdio Teletaxi captada pels transistors que penjaven de les finestres, que va començar a descobrir el flamenc. Recorda que cada any l'emissora dirigida per Justo Molinero organitzava un festival a Can Zam. Allà va ser on la Queralt va viure concerts que ara rememora com moments epifànics. Com el del Jairo Perera, llegenda local que va eclosionar rere el nom de Muchachito Bombo Infierno. O el dels seus grans mites, Estopa. Als carrers del barri la Queralt també va descobrir el hip hop. De la suma de referents, llista d'influències on és prioritari citar la Niña Pastori, sorgiria la seva personalitat artística.
Queralt Lahoz treballava en una botiga de roba. Quan acabava el torn estudiava Criminologia a la Universitat Oberta de Catalunya. Després va començar a cantar (professionalment, perquè ella sempre ha cantat). I les agendes es van convertir en una mena de versió personal del Tetris on era impossible encaixar totes les peces. Va deixar Criminologia a quart. Després de militar en diversos projectes, va decidir volar per lliure. La vam descobrir amb l'EP 1917. Ens va captivar definitivament amb el seu primer elapé Pureza. Entre la passió del flamenc i l'efervescència de la música urbana, aposta sonora que amplifica amb un discurs no exempt de càrrega social, Queralt Lahoz s'ha convertit en una de les nostres artistes més interessants i fascinants. Tot passió i intensitat, quan ella canta els sismògrafs capten activitat. Si encara no la coneixes, ja fas tard.