Barcelona, 23 de setembre del 1461. Fa 563 anys. Carles d’Aragó i d’Évreux, fill primogènit del rei Joan II de Catalunya-Aragó i de la reina Blanca I de Navarra, hereu als trons de Barcelona i de Pamplona i, per tant, príncep de Girona i príncep de Viana, moria sobtadament i inesperadament. Oficialment, es va atribuir la seva mort a la tuberculosi. Però de seguida va córrer la brama, alimentada per les classes aristocràtiques (que mantenien una relació freda amb els Trastàmara), que Joana Enríquez, segona esposa de Joan II —madrastra del de Viana i mare de l'aleshores petit Ferran (el futur "Catòlic")— l’hauria emmetzinat per tal de deixar el pas franc al tron al seu fill. A Joana li va tocar representar el paper de la madrastra malvada i perversa dels contes infantils, però... Realment va ser l’autora o la inductora d’aquella mort?
Qui era i d’on venia el príncep de Viana? Blanca, la mare
El primer matrimoni de Blanca —la futura mare de Carles— va ser amb Martí el Jove (1402), el fill i hereu del rei Martí I de Catalunya i Aragó, que no va sobreviure al seu pare i, per tant, mai no va assolir el tron. El matrimoni de Martí i Blanca tenia el clar propòsit polític d’unir les corones catalanoaragonesa i navarresa, amb un doble objectiu: assolir una sortida territorial al prometedor Atlàntic (Navarra posava els peus al mar a través del port d’Irun, i a principis del segle XV ja s’intuïa que aquell oceà tenia un extraordinari futur) i consolidar un domini territori a cavall dels Pirineus, de punta a punta (en aquell moment, ja es dirimia el lideratge peninsular entre les corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa, amb la vista posada a crear una unió peninsular que havia de ser un gegant continental).
Qui era i d’on venia el príncep de Viana? Joan, el pare
Però Martí el Jove va morir prematurament durant la campanya de Sardenya (1409). I l’únic fill de la parella, també Martí, no va sobreviure a les primeres setmanes de vida. Tot i això, la posterior mort de Martí I (1410) —que representaria l’extinció de la nissaga Bel·lònida— i la coronació de Ferran I (1412) —que representaria l’entronització dels Trastàmara— retornarien la figura de Blanca a la primera línia del gran tauler polític peninsular. El 1419, les pressions de la cancelleria Trastàmara de Barcelona aconseguien que Blanca acceptés en matrimoni un joveníssim Joan (1419), segon fill de Ferran I. La núvia, hereva al tron de Pamplona, tenia 32 anys, i el nuvi, germà de l’hereu al tron de Barcelona, en tenia 21, i amb aquelles noces es redreçava el vell projecte d’unió dinàstica catalanonavarresa dels Bel·lònides.
L’enfrontament entre pare i fill que va marcar el destí del príncep
La vida de Carles va estar marcada per un enfrontament continu amb el seu pare, Joan, que es va fer especialment intens després de la mort de Blanca (1441). En aquell moment, Joan encara no era rei de la Corona catalanoaragonesa. Ni res feia pensar que ho seria algun dia, perquè el seu germà gran, el rei Alfons el Magnànim, encara podia engendrar descendència legítima. Però la mort de Blanca va obrir la caixa dels trons. I tot i que les capitulacions matrimonials de Blanca i de Joan (1419) acordaven que l’hereu de la navarresa seria el primogènit d’aquella unió conjugal, a la mort de la reina (1441), l’ambiciós Joan —que ja era rei iure uxoris (rei consort amb plens poders)— va maniobrar per a apartar el seu fill Carles i ostentar la corona navarresa en solitari. Aquest seria l’origen d’un llarg conflicte que s’estendria com les arrels d’un arbre.
La situació política a Catalunya
Els Trastàmara de Barcelona no eren el mateix que els de Toledo. Tenien un mateix origen i una estreta relació familiar, però es disputaven el lideratge del projecte d’unió dinàstica peninsular. I el camí fins als respectius trons no havia estat fàcil. Ferran I és coronat rei (1412) gràcies a la seva aliança amb les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València, que perseguien enviar les oligarquies nobiliàries i eclesiàstiques —el règim feudal— a la paperera de la història. Els Trastàmara de Barcelona (1412) sempre van tenir aquestes oligarquies girades de cul. I després de la mort sense descendència d’Alfons el Magnànim i la coronació de Joan (1458), aquelles classes dissidents van veure la possibilitat d’erosionar els Trastàmara i involucionar cap a un neofeudalisme, promovent la figura de Carles.
La situació política a Navarra
La mort de Carles III de Navarra (1425) —pare de Blanca I i avi de Carles de Viana— va sumir el país en una guerra civil, que enfrontaria dos cossos socioculturals i dos models econòmics totalment enfrontats. Per una banda, els habitants de la muntanya, de llengua basca, d’economia ramadera i amb una distribució de la propietat de tipus comunal. Aquest cos social, anomenat beaumontesos, era contrari al projecte d’unió dinàstica amb la Corona catalanoaragonesa, i quan esclaten els primers conflictes entre pare (Joan) i fill (Carles), es posicionen clarament a favor del jove príncep. A l’altra banda, hi havia els habitants del pla, de llengua navarroaragonesa, d’economia agrària i amb un model de propietat totalment privat. Aquest cos social, anomenat agramontesos, donaria suport a la unió dinàstica i a la figura de Joan.
Qui va assassinar el príncep de Viana?
Carles va esdevenir el símbol de tots els enemics de la cancelleria del seu pare. I Joan II, que arrossegava una llarga nòmina de dissidents, es va veure obligat a pactar amb aquesta oposició una transferència gradual de poder a favor del seu fill: Carles va aconseguir reunir els càrrecs de lloctinent (delegat reial en absència del monarca), amb caràcter de perpetuïtat, a Catalunya i a Navarra. Joan II, el pare, que era conegut pels seus escassos escrúpols (se l’anomenava el "sense fe"), podria haver estat temptat de liquidar, políticament i físicament, el seu fill. També Joana, la "malvada" madrastra, per raons evidents. Però Carles també s’havia convertit en una amenaça per als interessos de les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València. I per les oligarquies latifundistes navarreses. Qui va assassinar el príncep de Viana?